Sofia de Grècia caurà millor o pitjor, però ningú no pot negar que sempre ha fet bona cara encara que per dins estigués plorant en silenci. Els menyspreus públics que ha patit per part del seu marit han estat constants i humiliants, amb la llarga llista d’infidelitats que han anat filtrant-se a la premsa amb el pas dels anys. Ella, però, ha mantingut la compostura en els actes oficials i, encara que sembli mentida, continua oficialment casada amb el rei emèrit espanyol. Totes les seves amistats han acabat confirmant, en algun moment o altre, que els monarques fan vides separades des de fa molts anys. La cuirassa de la grega ha estat forta, però Pilar Eyre ha volgut recordar ara un dels pocs episodis en què va mostrar que tota aquesta situació li feia mal.
Ens hem de situar el 1997, en una de les moltes visites al Zoo de Madrid que ha protagonitzat Sofia. Apassionada dels animals, els periodistes que s’hi havien congregat sabien que veurien una reina entusiasmada en un dels seus actes preferits. La sorpresa va ser majúscula quan la van veure arribar “pàl·lida”, “demacrada” i “amb ulleres” si fem cas al record de la cronista catalana. En una columna a la revista Lecturas, explica què va passar aquell dia i per què no va poder dissimular la tristesa en aquella ocasió. El causant, com molts podien sospitar, Joan Carles.
Han passat molts anys, però diu Pilar Eyre que aquella escena, vista amb perspectiva, ha adquirit un significat especial. Aquell dia, la monarca hauria rebut una notícia dolorosa sobre les infidelitats del marit, enmig dels rumors que començaven a circular sobre la seva relació amb Bárbara Rey.
La visita al zoo que va demostrar com estava Sofia realment
Feia poc més d’un any que José María Aznar havia arribat a la presidència del Govern espanyol i a Madrid creixien els comentaris sobre unes presumptes compensacions econòmiques a persones de l’entorn del rei Joan Carles. La situació va començar a complicar-se quan Bárbara Rey va denunciar que havien entrat a casa seva i li havien sostret documentació personal relacionada, segons va afirmar, amb persones influents de l’Estat. La vedette havia mantingut una relació amb el llavors monarca, un afer que durant anys havia estat envoltat de discreció. La possibilitat que apareguessin proves d’aquesta relació va fer créixer l’expectació mediàtica, és clar.
Fins aleshores, els aspectes més delicats de la vida extramatrimonial del Borbó havien quedat al marge de bona part de la cobertura pública. Ara, però, la situació semblava a punt de canviar. La informació podia acabar arribant als mitjans i, amb ella, també es podia fer visible el patiment que Sofia hauria arrossegat durant anys en l’àmbit matrimonial. Sabino Fernández Campo, que aleshores exercia com a cap de la Casa del Rei, va decidir posar Sofia al corrent dels rumors que circulaven i advertir-la que podien acabar transcendint públicament. La notícia hauria estat especialment dura per a la reina, que havia mantingut una actitud discreta malgrat les reiterades informacions sobre les infidelitats del seu marit.
Els testimonis que s’han recollit sobre aquella jornada descriuen una reina diferent de l’habitual: “Va arribar pàl·lida, demacrada i amb ulleres”. La monarca intentava mostrar interès per les explicacions, però el seu abatiment no va passar desapercebut. Els presents, segons el que explica Pilar Eyre, es van sorprendre de veure-la tan apagada.
Quan van veure-la plorar, van acabar d’adonar-se que alguna cosa passava. Una treballadora del zoo va acostar a Sofia un cadell de Schnauzer. Ella el va agafar en braços i el va abraçar amb afecte, fins que va acabar preguntant si se’l podia endur a casa. Quan va arribar el moment de marxar, Sofia no va voler separar-se del petit gos i expliquen assistents a aquell dia que estava tan emocionada que no podia contenir les llàgrimes.
Només quedaven un parell de dies perquè esclatés la bomba del possible xantatge a Bárbara Rey per evitar la difusió de les fotografies de la seva aventura amb Joan Carles. Per a Sofia, és clar, el cas representava també una exposició pública d’una situació matrimonial dolorosa. Ella va continuar com si res i, ara, tants anys després, manté la mateixa estratègica. De portes enfora, res no sembla alterar el seu paper institucional.
