Joan Carles de Borbó tenia ganes de sincerar-se i ho ha fet en unes memòries que continuen fent parlar uns quants dies després de la seva publicació. Si llegim entre línies en aquestes més de 500 pàgines d’egolatria màxima, ens trobem amb unes quantes perles contra el seu fill Felip. En algunes parts, dissimula el seu enuig cap a ell mentre que, en moltes altres, hi dispara amb fermesa sense cap mena de pudor.
Un dels exemples més clars el trobem a les primes pàgines, quan critica obertament que decidís retirar-li l’assignació: “Em va retirar la pensió anual d’un cap d’Estat jubilat i va escripturar davant de notari la renúncia de la meva herència en favor seu i de les seves dues filles. És això jurídicament vàlid? Encara m’ho pregunto”. “Poc importa. Soc l’únic espanyol que no cobra pensió després de gairebé quaranta anys de servei i al qual se li impedeix, en vida deixar un llegat al seu fill i descendents”, ha afegit.
Molt enfadat amb ell, deixa anar una altra clatellada amagada sota una ironia fina: “Suposo que és un altre privilegi reial afegit. Suposo també que ell s’enfrontava a pressions del govern i que actuava, davant de tot, com jo sempre li vaig inculcar per protegir els interessos de la corona“. Joan Carles era conscient que havia comès “errors” en el seu àmbit personal, així que veia “comprensible” ser exclòs públicament pel rei. Ara bé, considera que va ser un “impacte dolorós” per al pare que també és i va fer que se sentís “sol” davant dels atacs dels mitjans de comunicació “i el diluvi de notícies falses”.
Felip, un fill “insensible” segons les memòries de Joan Carles de Borbó
“Felip és un home del seu temps que sap com respondre als desitjos d’exemplaritat de la seva generació. Comprenc que, en tant que rei, ha de marcar distància respecte a mi. Però he patit com a pare. En aquests moments difícils, sentia la necessitat d’afecte i suport familiar”, etziba. L’emèrit diu que “comprenia” que Felip adoptés com a rei una postura pública ferma, però insisteix que va “patir” que es mostrés “tan insensible” “com a fill”.
Més endavant, trobem una altra història que reflecteix perfectament el mal rotllo que s’ha instaurat entre pare i fill. Joan Carles de Borbó fa referència a una discussió que van mantenir, durant més d’una hora i amb sonors crits, durant el primer viatge de l’emèrit a Espanya després de la marxa cap a Abu Dhabi. Ell frisava per poder tornar-hi després de tant de temps lluny de casa i va celebrar haver-ho fet amb una arribada en gran, amb avió privat, un partit d’handbol del net i un munt d’expectació mediàtica a les regates de Sanxenxo. No va ser discret, com li havien demanat, sinó tot el contrari.
Davant d’això, Felip el va fer cridar al seu despatx. Si en un principi, estava previst fotografiar la retrobada entre pare i fill, després de l’espectacle de Joan Carles aquesta foto va eliminar-se de l’agenda oficial del monarca: “L’avió privat i l’atenció mediàtica que involuntàriament havia provocat els havia predisposat en contra meva. Vaig arribar amb el cor encongit a la trobada amb el meu fill. Felip i jo vam mantenir una discussió molt franca a porta tancada al seu despatx“, resumeix.
Va comprendre la pressió a la qual li sotmetia el govern i la seva “por” a fer passes en fals, diu. Ara bé, la llista de retrets que va fer-li va ser llarga: “Em va retreure que hagués arribat en un avió privat, que aterrés de tal manera que els fotògrafs poguessin apropar-se, com si jo li hagués demanat així al pilot, i que convoqués a la premsa, com si jo els hagués demanat que vinguessin”. Joan Carles va intentar justificar-se i deixar clara la seva lleialtat a la corona.
Però això no va arreglar res: “Llavors, amb to fred, va declarar El govern espanyol m’ha demanat que et digui que no tornis el juny per al mundial de vela de Sanxenxo. Era un esdeveniment que m’apassionava i al que somiava d’assistir. Li vaig preguntar què pensava ell i em va dir que el mateix. No volia ser una càrrega per a ell, així que li vaig dir que no aniria. I així va acabar la nostra discussió de més d’una hora“.
No content amb això, deixa anar encara més crítiques cap al seu fill: “Em vaig preguntar a on havien anat a parar la seva tendresa i la seva compassió. Ja no era el jove amable i somrient d’abans. El pes de la corona l’havia canviat“. Un seguit de clatellades sonores que demostren que la seva relació és, a dia d’avui, bastant insalvable.
