Elena de Borbó i Jaime de Marichalar van ser els primers membres de la família reial en anunciar la seva separació. Bé, realment en el comunicat parlaven de “cessació temporal de la convivència” com a eufemisme per tal d’estalviar-se posar la paraula prohibida, divorci. Aquests dies fa 15 anys d’aquell moment, quan la filla gran de Joan Carles i Sofia s’adonava que el seu matrimoni no tenia sentit i el millor era trencar-lo.
Sembla que el Borbó no era partidari d’aquesta separació, ja que considerava que era millor per a la institució que continuessin junts de cara a la galeria com feien ell i Sofia. Així ho assegura Pilar Eyre, almenys, en la seva columna de Lecturas: “Joan Carles li estava explicant al seu cirurgià plàstic i amic que se separarien oficialment quan va dir-li que no era el millor que podien fer, que havia “d’aguantar-se i fotre’s com hem fet tots” encara que no tinguin bona relació”. De fet, li hauria recomanat que no se separés perquè “a Espanya una divorciada és menys que res perquè les senyores soles són zeros a l’esquerra en societat”, hauria etzibat.
La boda, celebrada el 1995, va pagar-se amb un crèdit de 100 milions de dòlars que l’emèrit hauria rebut del rei Fahd d’Aràbia Saudí. El matrimoni va ser “un fracàs absolut” en boca de Pilar Eyre, el que estava a punt de trencar-se quan Jaime de Marichalar va patir un ictus: “L’atac cerebral va canviar el seu caràcter, que va passar d’un home exquisidament educat a una persona malhumorada”.
Joan Carles de Borbó, contrari a la separació d’Elena i Jaime de Marichalar
Era el 2004 quan Elena va comunicar al seu pare que no suportava més la convivència amb ell. Joan Carles li va demanar que esperés a què Felip es casés. Ella va acceptar, fins al 2007 quan la cosa ja era summament insostenible… fins al punt que la periodista va ser testimoni dels menyspreus que es dedicaven en públic: “Marichalar estava apartat de tots a la tribuna sense que ningú li dirigís la paraula. Quan havien de marxar, va posar-se dempeus ell sol malgrat les dificultats de mobilitat que tenia, sense que ningú no l’ajudés“.
Des de llavors, cap dels dos no ha presentat en societat cap parella i pràcticament mai no han parlat sobre l’altre en declaracions a la premsa. S’ignoren i opten per no recordar el passat, una parella que no hauria acabat de bones maneres després de tants anys volent separar-se.
