Carles III d’Anglaterra ha estat proclamat com a nou rei, un monarca que ha ascendit al tron després de la mort de la mare. Elisabet II el tenia a ell d’hereu, una decisió que va acompanyar del desig que Camil·la acabés sent considerada reina consort. La seva popularitat mai no ha estat alta per culpa de la infidelitat a Diana de Gal·les, un matrimoni fallit en el que no l’hauria tractat gens bé.
L’opinió pública es va posicionar en contra seva, especialment en sortir a la llum una conversa pujada de to amb Camil·la en la que assegurava que li agradaria ser el seu tàmpax per poder estar a dins seu. L’escàndol del Tampaxgate encara el tenen present molts ciutadans anglesos i això fa que molts encara no el vulguin com a rei.
Aquesta no és l’única controvèrsia que ha protagonitzat, per això. Les infidelitats l’han marcat negativament, així com també que hagi manifestat opinions polítiques quan no hauria de fer-ho. La monarquia hauria de ser neutral, una obligació a la que no ha fet cas mentre ha estat príncep de Gal·les.
Carles III d’Anglaterra, acusat d’haver acceptat comissions extraoficials
De la mateixa manera, tampoc no s’ha lliurat d’acusacions greus sobre les seves finances. La premsa britànica va assegurar tenir proves que demostrarien que Carles III hauria acceptat comissions extraoficials en les seves organitzacions benèfiques, quan van dir que havia rebut un xec de tres milions d’euros d’un xeic de Qatar. Ràpidament va emetre un comunicat en el que negava que fos veritat i no s’ha tornat a parlar sobre el tema. Això sí, s’ha parlat molt sobre l’alt tren de vida del que gaudiria. El 2011, per exemple, va publicar-se que tenia onze secretàries i un gran seguici de servents.
Tampoc no va agradar que Carles d’Anglaterra es manifestés públicament a favor de l’homeopatia, uns tractaments considerats anticientífics que van donar ales a diverses clíniques britàniques per signar un manifest en què consideraven que aquest suport del príncep cap a la medicina alternativa era “obscè”.
