Carles III ha estat proclamat formalment com a rei d’Anglaterra, després de la mort d’Elisabet II als 96 anys. La defunció de la seva mare va portar el fins ara príncep de Gal·les automàticament a ser rei en ser el primer en la línia de successió, però la formalització no s’ha produït fins a aquest dissabte quan s’ha celebrat la cerimònia d’accessió. En el seu discurs durant l’acte, Carles III ha reivindicat el llegat de la seva mare, la qual ha dit és un “exemple d’amor durant tota la seva vida i de servei generós”. “Soc profundament conscient de la profunda herència i dels grans deures i responsabilitats que ara passen a mi”, ha subratllat.
Celebració al Palau de Saint James
L’acte s’ha celebrat al Palau de Saint James –prop del Palau de Buckingham,-davant d’un organisme cerimonial anomenat Consell d’Accessió, format per membres del Consell Privat, un grup d’alts membres del parlament i altres funcionaris civils, entre d’altres. A la cerimònia han assistit més de 200 membres del Consell Privat.
Durant l’acte protocol·lari, s’ha anunciat formalment la mort d’Elisabet II. L’encarregada de fer-ho ha estat l’exministra de Defensa Penny Mordaunt, presidenta del Consell Privat. Després, Carles III ha participat en una segona reunió en què ha fet una declaració i ha jurat preservar l’església d’Escòcia. Posteriorment ha estat proclamat rei des del balcó del palau.
Amb Carles III com a rei, el príncep Guillem no es converteix automàticament en príncep de Gal·les, però sí hereta immediatament l’altre títol del seu pare, el de duc de Cornualla, i la seva dona passa a ser la duquessa de Cornualla.
La coronació
La cerimònia d’aquest dissabte no és la de coronació, que pot trigar mesos a celebrar-se. De fet, Elisabet II va ser proclamada oficialment reina al febrer del 1952 i la coronació no es va fer fins al juny de l’any següent. Els últims 900 anys la coronació s’ha fet a l’Abadia de Westminster. Guillem I d’Anglaterra, conegut com Guillem el Conqueridor, va ser el primer monarca coronat allà i Carles III serà el quarantè.
Es tracta d’una cerimònia religiosa anglicana oficiada per l’Arquebisbe de Canterbury, que serà l’encarregat de posar la corona, del 1661, sobre el cap del monarca. A diferència dels casaments, la cerimònia de coronació és un acte d’estat, pagat pel govern, que també decideix qui hi pot assistir.
