Unió Europea ha inclòs aquesta setmana a l’agenda del Consell de Telecomunicacions un informe de situació sobre la Digital Networks Act (DNA), la futura reforma comunitària del marc de connectivitat, en un moment en què el sector intensifica el debat sobre la necessitat que els operadors europeus guanyin escala per poder invertir més i competir millor en infraestructures digitals.
La Comissió Europea planteja la Digital Networks Act, proposada formalment el 21 de gener de 2026, com una reforma per modernitzar el marc legal de les telecomunicacions, reforçar la competitivitat i impulsar la inversió en infraestructures digitals avançades i resilients. Brussel·les assenyala que els informes de Mario Draghi i Enrico Letta conclouen que el sector continua fragmentat en 27 mercats nacionals i que els operadors europeus troben barreres per operar a escala transfronterera, cosa que limita la seva capacitat d’invertir, innovar i competir globalment.
Aquest diagnòstic coincideix amb el que defensa públicament Telefónica. En la junta d’accionistes d’abril de 2025, el seu president Marc Murtra va afirmar que “ha arribat el moment que les grans companyies de telecomunicacions europees puguin consolidar-se i créixer per tenir una escala que permeti invertir, innovar i atraure talent de manera determinant”, i va afegir que aquest procés ha de tenir racionalitat econòmica. Més recentment, el 3 de juny de 2026, va insistir a Barcelona que Europa està “en una era d’escala” i que, si vol desenvolupar tecnologia pròpia, “necessitem construir escales”.
En la mateixa intervenció, Murtra va vincular aquesta escala a la idea d’autonomia estratègica. Segons va defensar, Europa ha de reforçar les seves capacitats per reduir dependències en tecnologies crítiques i poder desenvolupar i controlar actius essencials en àmbits com les infraestructures digitals, els semiconductors i la intel·ligència artificial.
Telefónica ha sostingut també que aquest debat afecta tot el conjunt de l’economia europea. En el seu anàlisi sobre l’informe State of Digital Communications 2026, la companyia assenyala que les xarxes de gran capacitat sustenten la indústria, la banca, el comerç, la sanitat, l’educació i la defensa, i resumeix aquesta idea amb una afirmació clara: sense xarxes no hi ha intel·ligència artificial, automatització industrial ni economia de la dada. Des d’aquesta òptica, el debat no és només tecnològic, sinó també regulador i competitiu.
Les associacions del sector coincideixen en aquest enfocament. GSMA i Connect Europe van advertir el febrer de 2025 que el sector europeu de telecomunicacions continua endarrerit respecte a altres economies en disponibilitat d’infraestructures avançades i van reclamar una Digital Networks Act “valenta i preparada per al futur”. També van alertar que les xarxes continuen infrafinançades mentre la regulació actual limita la inversió.
Connect Europe ha mantingut aquesta pressió el 2026. En la seva posició sobre la revisió de les directrius europees de fusions, l’associació va demanar que la política de competència incorpori variables com la inversió, la innovació, l’escala i la capacitat industrial. En el seu Policy Summit del 2 de juny, va plantejar el debat en termes similars: si el marc regulador permet o no a Europa “construir, invertir i competir a escala global”.
La tesi també ha estat defensada per altres grans operadores europees. En una declaració conjunta de novembre de 2025, els consellers delegats d’Orange i Deutsche Telekom van afirmar que un “tamaño crític” al sector digital és un requisit per al creixement econòmic i la inversió en innovació, i van reclamar un entorn regulador més favorable a la inversió i una Digital Networks Act més ambiciosa.
