Un profús estudi d’Amnistia Internacional conclou que la Fiscalia torpedina les investigacions sobre l’espionatge amb programaris com Pegasus o Candiru. L’ONG ha presentat aquest matí, des de la seu del Col·legi de Periodistes a Barcelona, l’anàlisi sobre com la justícia ha afrontat el Catalangate, és a dir, l’ofensiva general i generosa per espiar activistes, periodistes, polítics i advocats relacionats amb el Procés. En concret, són deu causes que es troben vives a diferents jutjats de Barcelona des de fa sis anys, que abasten espionatges als presidents de la Generalitat, com Pere Aragonès o Quim Torra o el president del Parlament, Roger Torrent. L’estudi raona que la desena de causes estan marcades per la “inacció, l’obstrucció de les investigacions i la revictimització de les persones espiades.
En concret, l’estudi retreu el paper de la Fiscalia General de l’Estat en aquestes investigacions judicials, tot i que el mateix Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha admès haver espiat com a mínim fins a 18 persones, amb programaris espia desenvolupats per l’empresa NSO. En aquest sentit, l’estudi reclama que el ministeri públic es posi al costat de la víctima, i que “abandoni el seu rol de defensor de l’Estat i, de vegades, de la mateixa empresa NSO”. D’aquí que defensi la “pràctica de diligències que siguin necessàries per determinar tant la naturalesa i circumstàncies dels fets, com les persones responsables de l’espionatge”.
Per a una de les quatre investigadores de l’informe, Virgina Álvarez, titllat de “trista i clara” la situació que les víctimes “encara no saben ni com ni per què els van espiar”. Per a l’estudi, “les víctimes de l’espionatge fa sis anys que estan sotmeses a un cicle sense fi d’obstacles per l’obtenció d’empara i auxili a la investigació dels fets per part del ministeri fiscal”. L’informe presenta un grapat d’actuacions de la fiscalia destinades a alentir o aturar les investigacions judicials deixant desprotegides les víctimes i la defensa dels seus drets. A és d’Álvarez, han participat en la presentació de l’informe, Adriana Ribas i Blanca Domínguez, analistes d’Amnistia, i la periodista Txell Bonet, que va ser víctima per la seva relació marital amb l’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Entrebancs
Amnistia Internacional, doncs, remarca com el ministeri fiscal dificulta el progrés de les investigacions, escatint cas per cas, quina ha estat la seva posició, quines maniobres o quina ha estat l’estratègia. Així destaca com ha utilitzat el tràmit de l’admissió de les querelles per frenar-ne l’avanç amb l’oposició a les diligències interessades per les acusacions. També emfatitzen les “dilacions arran de valorar les peticions de pràctica de diligències que van en sentit contrari al compliment dels estàndards per a una recerca ràpida, imparcial i efectiva”.
Entre els obstacles amb els quals s’han trobat algunes víctimes Amnistia compta les dificultats per a la recerca de la responsabilitat, tant del CNI com de NSO Group, i/o els seus directius en l’espionatge. Per això, les víctimes han hagut de demanar l’emissió de comissions rogatòries o ordres europees d’investigació, és a dir, demanar a jutges ajuda internacional. “L’absència de resposta per les autoritats d’altres països, en alguns casos per la manca de deguda diligència per part de les autoritats a Espanya, en no esmenar, per exemple, errades en la seva petició, ha provocat la sol·licitud de l’arxiu o sobreseïment de la causa a l’Estat espanyol”, remarca l’estudi.
En aquesta línia, Amnistia ressalta que no és motiu per aturar una instrucció esperar eternament la resposta de les comissions rogatòries i més, quan s’estan demanant altres diligències d’investigació que són “útils i necessàries per a l’esclariment dels fets”. A més, acusen la fiscalia d’evitar donar impuls a les comissions rogatòries i les ordres europees de suspensió o bé, de revictimitzar els espiats demanant els telèfons que haurien estat objecte de la intromissió per tal que els analitzi la policia, quan han denunciat que, precisament, haurien estat serveis de seguretat de l’Estat els responsables de l’espionatge.
Les peticions
L’informe també serveis per argumentar les peticions a la fiscalia així com a les autoritats. D’entrada, Amnistia proposa a la Fiscalia que investigui el ciberespionatge del Catalangate com una “operació d’espionatge massiu” i no com “episodis aïllats”. A continuació, que promogui una investigació que “esbrini el concret funcionament de Pegasus i les vulneracions de drets humans que per les seves característiques pot cometre”. A més, reclamen que sigui proactiva amb les diligències d’investigació i li exigeixen col·laboració amb les víctimes.
Precisament, Amnistia demana que la promoció de la investigació de Pegasus compti amb els poders de l’Estat i la resta d’institucions, tant estatals com europees, com el Consell d’Europa. Per altra banda, impulsar una nova legislació per protegir els drets fonamentals que suposi la reforma de la llei del CNI i la de Secrets Oficials, per posar-les al dia amb els estàndards internacionals en relació amb la classificació d’informació reservada. I, en darrer terme, la suspensió de l’ús, compra, venda o transferència d’instruments de vigilància i ingerència massiva“.
