El regulador independent del futbol anglès adverteix de la vulnerabilitat financera dels clubs, malgrat que el sector genera més de 9.000 milions de lliures anuals. Directius del Llevant UD i del CD Castellón destaquen l’estabilitat que aporta el model de supervisió econòmica de LALIGA.
El Regulador Independent del Futbol Anglès (IFR) ha advertit de la vulnerabilitat financera que travessen els clubs de la Premier League i de la resta de categories professionals del país, malgrat que el futbol anglès genera més de 9.000 milions de lliures anuals. En el seu informe preliminar State of the Game, publicat aquesta setmana, l’organisme reclama reformes urgents per corregir els desequilibris econòmics del sistema i qüestiona l’eficàcia de les noves normes financeres per contenir la despesa.
Les seves conclusions posen en relleu la importància d’establir mecanismes de supervisió que no tinguin en compte únicament els ingressos dels clubs, sinó també la seva capacitat per assumir compromisos econòmics, com passa amb el model de control preventiu que LALIGA aplica des del 2013, basat en límits de despesa individualitzats per evitar que els equips assumeixin obligacions que puguin comprometre la seva viabilitat a llarg termini.
Segons el document, el 94% dels clubs de les cinc principals categories del futbol anglès va registrar pèrdues durant la temporada 2025-2026, en un context marcat per l’augment dels costos, l’endeutament i la dependència del finançament dels seus propietaris. En el cas de la Premier League, les pèrdues mitjanes per club van passar de 20 a 44 milions de lliures entre les temporades 2021-2022 i 2025-2026. Els problemes econòmics s’agreugen a les categories inferiors, on més del 60% dels equips de l’English Football League (EFL) i la National League presenten insolvència tècnica, mentre que el 29% dels clubs consultats no podria sobreviure més de 30 dies sense noves aportacions dels seus propietaris.
Aquest diagnòstic contrasta amb l’experiència dels clubs espanyols, que fa més d’una dècada que estan sotmesos al control econòmic de LALIGA. En aquest sentit, Juan Carlos Castaños Souillard, director financer del Llevant UD, ha destacat a les xarxes socials l’estabilitat financera que aporta aquest sistema. «A Espanya fa més d’una dècada que tenim el control econòmic de LALIGA. De vegades el patim, i en un club com el nostre es nota, però ens ha donat una cosa que a Anglaterra comencen a trobar a faltar: estabilitat», ha assenyalat.
Alberto González Andrades, director executiu del CD Castellón, comparteix aquesta visió i també ha defensat a les xarxes la utilitat del control econòmic de LALIGA. Arran del procediment per presumptes infraccions financeres del Manchester City a la Premier League, el directiu ha reivindicat la postura que Javier Tebas ha mantingut durant anys a favor d’una supervisió més estricta de les finances dels clubs. González Andrades ha reconegut que, amb el pas del temps, comprèn cada vegada millor la utilitat d’aquest sistema i n’ha destacat les exigències. «El futbol espanyol continuarà amb la seva avorrida rutina de demanar papers. Poques vegades ser el pesat de la classe ha sortit tan a compte», ha remarcat.
Paral·lelament, l’IFR identifica els desequilibris econòmics entre competicions com un dels factors que agreugen els problemes del futbol anglès. Un club mitjà de la Premier League ingressa gairebé nou vegades més que un de la Championship, una diferència que alimenta la pressió per incrementar la despesa esportiva. L’organisme també qüestiona els pagaments compensatoris que reben els equips descendits de la Premier League, coneguts com a parachute payments, perquè considera que incentiven la despesa excessiva i contribueixen a la inflació salarial.
Davant d’aquests riscos, l’organisme ha presentat un pla de sis punts que preveu mesures per reduir les pèrdues, millorar la gestió financera, revisar el repartiment dels ingressos i avançar en matèria de governança i participació dels aficionats. També considera poc probable que les noves regles financeres de la Premier League i la Championship aconsegueixin contenir la despesa o revertir la tendència de les pèrdues.
En aquest context, l’informe State of the Game, elaborat en compliment de la Football Governance Act 2025, servirà de base per a les futures decisions reguladores de l’IFR, tot i que les seves conclusions no impliquen, de moment, noves obligacions ni sancions. D’aquesta manera, l’organisme pretén avançar cap a un sistema de supervisió capaç d’anticipar els problemes financers abans que comprometin la viabilitat dels clubs. Amb aquesta finalitat, ha obert un període de consulta pública fins al 8 de desembre del 2026 per recollir les aportacions dels diferents agents del sector abans d’elaborar la versió definitiva de l’informe, que es preveu publicar a principis del 2027.
