Sovint, una estreta visió principatina ens fa cometre l’error de pensar que l’11 de setembre de 1714 va ser el final de tot. Fals. València i el Principat de Catalunya havien caigut, però el marquès de Rubí continuava la lluita, a les Illes (Menorca ja estava en possessió dels anglesos). L’11 de juny de 1715 van sortir de Barcelona cap a Mallorca 440 vaixells borbònics repartits en tres divisions, embarcant 40 batallons d’infanteria i 48 esquadrons de cavalleria i dragons amb un total de 29.886 homes i 2,792 cavalls. Anava al front, el cavaller d’Aspheld, el botxí de Xàtiva, encomanat per Berwick. Mallorca capitulà el 2 de juliol de 1715. El 5 de juliol arribava una guarnició britànica a Eivissa. Aleshores sí, tota la nació catalana havia estat ocupada.
Claude François Bidal d’Aspheld va ser recompensat per Felip V amb el toisó d’or i el marquesat d’Aspheld. Mallorca es convertia en una província espanyola.
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, marquès de Rubí, marxà a l’exili, desenvolupant una espectacular carrera professional al costat de l’emperador d’Àustria: successivament, virrei de Sardenya, governador d’Anvers, conseller d’Estat de l’emperador i, virrei de Nàpols. Va morir a Brussel.les el 1740.
