Sabies que els estudiants de lleis van tenir un comportament heroic durant la guerra de successió?

"La companyia dels estudiants de lleis pertanyia al I Batalló de la Coronela, el de la Santíssima Trinitat, amb quarter general a l'església de Santa Maria del Mar. L'any 1714 era format per 8 companyies"

En tota la meva vida d’estudiant de Dret, naturalment mai cap professor de la Facultat va explicar-me un dels fets dels quals qualsevol advocat català hauria d’estar-ne orgullós: l’heroic comportament de la companyia dels estudiants de lleis durant la guerra de successió, un dels moments estel·lars dels juristes catalans de tots els temps.

Era el primer intent del duc de Berwick d’assaltar Barcelona, fets avui coneguts amb el nom de “batalla del convent de Santa Clara”. Després d’unes setmanes de bombardejos aterridors, les muralles de Barcelona presentaven un aspecte paupèrrim. El general francès, convençut de la precarietat de la defensa catalana –tant en efectius humans com materials- , decidí atacar.

El dia 11 d’agost van començar els preparatius. 16.000 borbònics contra menys de 500 soldats de la Coronela resistents (i 700 més de reserva). L’endemà, l’atac s’inicià pels dos baluards del Portal Nou i Santa Clara. En el primer, després d’uns combats que van arribar a cos a cos, es va rebutjar l’atac.

El baluard de Santa Clara disposava de tres companyies de la Coronela, la dels cotoners, espasers i estudiants de lleis. Berwick l’atacà en paral·lel.

La companyia dels estudiants de lleis, pertanyia al I Batalló de la Coronela, el de la Santíssima Trinitat, amb quarter general a l’església de Santa Maria del Mar. L’any 1714 era format per 8 companyies. La vuitena, la dels “Estudiants de Lleis” era mobilitzada només en el cas que la Ciutat de Barcelona fos assetjada. Les altres eren: 1ª Companyia: Adroguers / Confiters ; 2ª Companyia: Mercaders; 3ª Companyia: Mestres Sastres; 4ª Companyia: Manyans, Clavetaires i Agullers; 5ª Companyia: Mestres de Cases i Molers ; 6ª Companyia: Esparters, Capsers i Torners i; 7ª Companyia: Espasers , Tapiners, Oripellers i Guadamassilers.

Al davant de la companyia dels estudiants de llei s’hi trobava el seu capità, el catedràtic de dret, Dr. Marià Bassons i els tinents Salvi Mallol i l’alferes Pasqual Català.

A “La resistència catalana: Barcelona, 1713-1714”, d’Eduard Puig, recentment publicat per Eumo Editorial, es narra el següent: “En veure que la situació es complicava per la catalans va tenir lloc una de les accions de guerra més memorables de tot el setge. Els estudiants de lleis, enquadrats en la Coronela a les ordres del capità i catedràtic Marià Bassons, va emprendre un atac molt violent amb baioneta contra els borbònics. Primer van pujar per les barricades i van buidar els fusells i després es van llançar contra els granaders en un combat cos a cosa molt dur. Bassons va morir en la lluita i els estudiants, decidits a venjar-lo, van carregar ferotgement i amb molta valentia contra els veterans granaders suïssos i francesos que els superaven cinc a un i que, a més, eren uns dels millors soldats d’Europa. Va ser un combat gairebé només amb armes blanques (baionetes i espases) i sembla que una de les accions més violentes de tot el setge (…) els que havien sobreviscut al xoc, davant l’empenta dels resistents, es van retirar cap a les trinxeres perseguits pels catalans. Fins i tot el mariscal de camp Damas va ser ferit (…)De la companyia dels estudiants de lleis ben pocs en van sobreviure”. Català va morir en el combat i Mallol, ferit, va morir en l’atac de l’11 de setembre.

Aquest episodi, memorablement ressenyat a Victus, de Sánchez Piñol, ha inspirat recentment al compositor Jordi Cervelló una obra per a orquestra de corda titulada “Santa Clara – La càrrega dels estudiants”.

Els combats es reprendrien el dia 14. Finalment, l’atac seria rebutjat. Berwick , astorat, veia com un grup de ciutadans i estudiants rebutjava un dels exèrcits més poderosos del món. No es podia tornar a permetre un nou fracàs. Va tornar-ho a intentar l’11 de setembre.

Nou comentari