El concert al Palau Sant Jordi al desembre de l’any passat era, en principi, l’últim recital que anava a donar Lluís Llach a dalt dels escenaris. Sembla, però, que encara tenim Llach per estona. “A la vida es donen moltes colaboracions on un vol ser-hi, tot i que ja no tinc la mateixa energia que abans i no ho podré fer gaire sovint”, ha assegurat el músic i activista polític en declaracions a El Món.
Lluís Llach ha assistit aquest dimecres a la projecció del concert al Sant Jordi, enregistrat per Mediapro i TV3. L’estrena s’ha fet en les sales de cinema de La Maquinista i els assistents han pogut gaudir d’una qualitat d’imatge 4k i so immersiu. Una experiència que es podrà gaudir pròximament a través del canal televisiu de TV3.
Tot i això el músic ha declarat que mai li ha agradat veure’s a la gran pantalla ja que es veuen molt més els erros. “En aquell cas, però el protagonista era el públic i veure aquesta comunió entre els assistents emociona”, ha declarat Llach.
L’objectiu del concert era, prinicipalment, promoure i recaudar fons pel projecte Debat Constituent, una iniciativa de Quim Torra per establir les bases constitucionals per al futur polític de Catalunya. Llach ha criticat que “per normes absurdes no els van deixar publicitar el projecte”. Tot i que sí que van rebre força diners, el suport a aquest no va augmentar tant com els hauria agradat, s’ha sincerat.
Crític amb els partits independentistes
Llach també ha carregat contra la tasca actual dels partits independentistes catalans. “L’independentisme de la ciutadania continua endavant, però el de les organitzacions polítiques està fatal. No es correspon al moment històric que vivim”, ha detallat l’exdiputat per Junts Pel Sí al Parlament. “No hi ha la voluntat de portar a terme el que es va començar. Amb les actituds actuals no sembla que es vagi pel bon camí, es necessita més confrontació amb l’estat espanyol“, ha afegit.
El músic també ha volgut defensar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que passa per uns moments difícils després que se l’hagi acusat d’un cas de corrupció durant la direcció de l’Institut de les Lletres Catalanes. “Hem d’estar al seu costat, després de tot el que ha passat l’hem de defensar per damunt de tot”, ha assegurat LLach, que ha aprofitat per tornar a criticar l’actitud de les formacions independentistes: “el cas de la Laura Borràs mostra que en els partits no entenen que aquesta és una lluita conjunta, que és prioritària respecte a altres aspectes”.
“Confiar en la justícia espanyola és absurd”
Mentre que diverses veus polítiques veuen com una victòria que el TSJC argumenta que és impossible aplicar el 25% del castellà en les escoles, Llach no ha volgut celebrar res. “No pensava que arribaríem a aquest punt, però tampoc crec que quan passi pel Tribunal Constitucional no s’ho carreguin tot”, ha subratllat el de Verges. “Confiar en la justícia espanyola és absurd”, ha sentenciat.
Música i reivindicació al Sant Jordi
L’espectacle al Palau Sant Jordi va ser molt especial perquè significava el retorn de Llach als escenaris després de 14 anys i pel que comporta tot el seu llegat musical i polític en la nació catalana.
El pavelló, ple de gom a gom, va rebre Lluís Llach amb un fort i llarg aplaudiment. Just després d’acabar la primera cançó, Vida, Llach va aprofitar per fer una ovació a polítics presents, però especialment als absents. El músic es va referir a Carles Puigdemont; Clara Ponsatí, a qui va qualificar “d’inigualable”; Anna Gabriel; Marta Rovira; i Carme Forcadell, que estava entre el públic.
Durant el concert també es va poder veure la cara més activista del músic i Silenci va servir per fer les primeres crítiques. “Un cap d’oposició que ja sabíem que no havia anat a la universitat, però que ara dubtem que hagi fet el batxillerat”, va dir Llach sobre Pablo Casado.
Seguidament, Natxo Tarrés va pujar a l’escenari per acompanyar-lo en el cant d’Himne per no guanyar. Tarrés va aprofitar per donar les gràcies al “Lluís Llach activista, al tossudament alçat”.
La següent, que va cantar amb Monste Castellà, va ser La gallineta. “Està molt emprenyada. L’he registrat a Debat Constituent a veure si es desfoga una mica”, va dir Llach per referir-se al projecte que lidera per “definir el país que fa tants anys que somiem”. Les pròximes, Una Cançó d’amor amb Suu i Joan Reig a la bateria i El Jorn dels miserables acompanyat amb la veu dels dos anteriors.
Un dels moments més emotius de la nit va venir després que cantés I si canto trist amb Joan Dausà. El músic i activista va recordar els presos indultats – a més de Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, que també eren al Sant Jordi– i “especialment per les dues dones, Carme Forcadell i Dolors Bassa, que estaven separades de la resta, en altres presons”. El públic, entregat, en sentir el nom de Puigdemont durant el repàs de la llista d’exiliats, va començar a cridar “president, president”.
També, va haver-hi temps per recordar Laura Aymerich, a qui va dedicar Tinc un clavell per a tu, i Muriel Casals amb el Cant de l’Enyor acompanyat de Gemma Humet i Ju. Abril 74, amb el Catarres, va servir per tornar a recordar el “combat” i la reivindicació de Llach. El final oficial havia d’arribar amb No era això companys. Però després de cantar l’ultima part amb els 14 artistes convidats i un tancament apoteòsic, estava clar que això no seria així.
L’estaca, cantada amb el públic, va anar seguida de Que tinguem sort i Corrandes d’exili amb la veu Gemma Humet i Ju. El tancament de debò el va fer el públic, que va cantar els Segadors per acabar un esdeveniment, que va significar molt més que un simple concert.
6 
