El Món
Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat

L’exposició proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural. Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.

Tosquelles, una escola de llibertat

L’exposició Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat es proposa de recuperar la història d’aquest psiquiatre català, nascut a Reus el 1912 i format en l’experiència política i cultural de la Mancomunitat de Catalunya i la República que, després de lluitar al front d’Aragó i a Extremadura durant la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França l’any 1939. Des del camp de Setfonts i, sobretot, a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban, va revolucionar la institució psiquiàtrica amb una pràctica experimental que vinculava l’exercici clínic amb la política i la cultura, i que va humanitzar la vida de milers de pacients en una França ocupada pel nazisme i dominada pel fred, la fam i la por. Saint-Alban es va convertir en un refugi per a artistes d’avantguarda, que, al bell mig de la Losera, convivien amb pacients, pagesos, capellans, metges i infermeres. S’hi portava a terme una pràctica que vetllava per obrir l’hospital psiquiàtric i fomentar el vincle social dels malalts i que veia en el teatre, en el cinema, en l’art i en l’escriptura unes eines terapèutiques fonamentals.

José García Tella, Le miracle inconnu, 1948, oli sobre tela. Col·lecció Sylvie et Charles Tella

La història de Tosquelles és un recorregut per la història de l’Europa del segle XX, la història de les grans guerres civils, una època convulsa i dramàtica que obligava a confrontar-se amb les neurosis individuals i col·lectives, i que qüestionava la distinció tradicional entre patologia i normalitat. En una Europa dominada pels feixismes, Tosquelles es pregunta sobre el significat de normalitat. «El que caracteritza l’home és la guerra», afirma, i és per aquesta raó que «el psiquiatre ha d’interessar-se principalment per l’home normal». Des d’aquest punt de vista, Tosquelles es proposa d’abordar l’arrel social de la malaltia mental i de curar les institucions que la generen, tot inspirat-se en el seu vincle amb les cooperatives catalanes, amb l’obertura democratitzadora de la Mancomunitat i amb l’experiència a primera línia de front.

Tosquelles és una personalitat coneguda i reconeguda a França, on va viure i desenvolupar la seva obra intel·lectual i terapèutica des del 1939 fins que va morir, l’any 1994. Com passa amb tantes altres figures de l’exili, el seu llegat és pràcticament desconegut a Catalunya i a Espanya, malgrat la influència dels seus orígens en tota la seva obra. Amb aquesta exposició, que té per comissaris Carles Guerra i Joana Masó, el CCCB i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía es proposen de contribuir a rescatar aquesta pàgina oblidada de la nostra història. El projecte és fruit d’un procés d’investigació desenvolupat per Carles Guerra i d’una recerca liderada per Joana Masó a la Universitat de Barcelona, finançada per la Fundació Privada MIR-PUIG i publicada en el volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona Agustí Duran i Sanpere d’Assaig, Humanitats i Història del 2021. L’exposició compta amb la col·laboració de la Fundació Antoni Tàpies i de les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie Toulouse, i també es podrà veure a l’American Folk Art Museum de Nova York.

Si Tosquelles permet de recuperar la memòria esborrada del segle XX, el seu llegat també es pot llegir en clau de present, ara que els trastorns mentals tornen a marcar el debat públic. Lluny de l’estigma i de l’ús generalitzat dels tractaments farmacològics que han dominat la malaltia mental en les últimes dècades, Tosquelles ens ensenya que «el destí de la bogeria és l’essència de l’home» i que ningú no n’està al marge. Reconèixer el caràcter intrínsecament humà de la bogeria i posar l’accent en la cura de les institucions malaltes és el programa psiquiàtric, cultural i polític que ens ha llegat i que encara és vigent.

«Cap institució s’escapa de l’horitzó carcerari», alerta el psiquiatre català, i per això és necessari lluitar per restablir la vida i el desig en el si de les institucions i per alliberar-les de la burocràcia i de la clausura en què les situen les administracions de l’Estat. Contràriament a l’antipsiquiatria, que negava la validesa de l’hospital i de la institució psiquiàtrica, Tosquelles defensa la necessitat d’una institució oberta, viva, arrelada al seu entorn i que, en el marc de la comunitat, es transforma a través del treball i del moviment constant.

Aquesta confiança en el potencial transformador de les institucions és un altre dels mestratges de Tosquelles que encara impacten en l’Europa d’avui, tan marcada per la desconfiança institucional i pel retorn de l’exhibició orgullosa de l’odi. El programa polític de Tosquelles és el d’una utopia pragmàtica i el de la defensa d’una «escola de llibertat» que interpel·li tothom, també els museus i els centres culturals, perquè «l’apragmatisme és la porta del feixisme». Tosquelles va lluitar contra el feixisme sense grandiloqüències, des d’una pràctica situada i descentralitzada i fent ús de la irreverència i del desbarrament. La seva defensa de la condició d’estranger, entesa com a instrument terapèutic («un psiquiatre, per ser bon psiquiatre, ha de ser estranger»), és una reivindicació de la necessitat de la traducció per entendre l’altre i de la importància de viure entre llengües, que ell mateix va practicar de manera militant.

El títol de l’exposició remet a una frase de Lautréamont que va inspirar els surrealistes a l’hora de defensar l’atzar de la bellesa: «bell com la trobada fortuïta d’una màquina de cosir amb un paraigua sobre una taula de dissecció». Amb l’expressió «com una màquina de cosir en un camp de blat», Tosquelles sintetitza la seva pràctica en aquest desplaçament, en l’obertura cap a l’imprevist que neix del vincle entre realitats inconnexes i aparentment contradictòries i que està situat en un context proper, lligat a la terra i al treball: el camp de blat. La seva escola de llibertat va esdevenir un espai fèrtil per a la creació artística vinculat a les avantguardes i al naixement de l’art brut, un model d’institució arrelada i oberta que ha fet de Tosquelles una figura de rellevància universal.

CLICA AQUÍ PER A MÉS INFORMACIÓ

Nou comentari

Comparteix