Bicman: “Res tornarà a ser el mateix després de l’1-O”

ENTREVISTA a l’il·lustrador del llibre ‘L’independentisme en deu victòries’

Se’l coneix pels seus retrats. Es diu Jordi Magrià, però a Twitter tothom l’identifica com a Bicman. Des de fa temps, els seus dibuixos a punta de boli Bic sobre el Procés han corregut per les xarxes socials com la pòlvora. Té una qualitat immensa pel dibuix hiperrealista, i és per aquest motiu que l’editor del Grup el Món, Salvador Cot, va voler comptar amb ell per il·lustrar el seu darrer llibre: L’independentisme en deu victòries. En aquesta entrevista l’il·lustrador explica com ha sigut treballar amb el periodista i analitza què l’ha dut a ell, i a molta gent, a ser independentista.

L’independentisme en deu victòries’ és el primer llibre que il·lustres?

Sí, ja havia sortit alguna il·lustració meva en algun llibre, però és el primer cop que em dedico a il·lustrat tot un llibre. 

I com ha sigut l’experiència? Fins ara havies anat recopilant alguns dibuixos i els havies exposat, però és la primera vegada que treballes per encàrrec.

Sí, es veu que va ser en Salvador Cot qui va donar el meu nom a l’editorial Bruguera. Ell em coneixia per la feina que penjo a les xarxes socials, però mai no havíem parlat entre nosaltres. Al veure la meva dedicació amb l’independentisme, va decidir proposar a l’editorial de posar-se en contacte amb mi. Quan m’ho van dir jo encara no sabia de què aniria el llibre, però igualment els vaig dir que sí, que endavant. És llavors quan em va trucar en Salvador i em va dir que el llibre el faria ell.

Com ha sigut el procés de creació? Heu treballat conjuntament?

Sí, primer de tot vam quedar a Súmate, el lloc on tinc exposats els meus dibuixos. Allà vam estar analitzant cada tema del llibre. Vam intercanviar idees, jo li vaig donar les meves i ell les seves, i així vam decidir com podrien ser els dibuixos.

La majoria d’idees, però, són teves?

Sí, la majoria d’idees que vaig donar ja van ser bones. Ell em va rectificar en algun moment i també va fer alguna proposta, i entre els dos ens vam anar adaptant.

Alguns dels dibuixos de Jordi Magrià que apareixen al llibre 'L’independentisme en deu victòries' | Jordi Borràs
Alguns dels dibuixos de Jordi Magrià que apareixen al llibre ‘L’independentisme en deu victòries’ | Jordi Borràs

Un dels millors dibuixos del llibre és un en què apareixen tres jutges del Tribunal Constitucional, molt fantasmagòric.

Sí, aquest dibuix té molta història. Encara que pugui semblar mentida, ens han ficat tanta por al cos que va ser la mateixa editorial qui ens va recomanar de fer alguns canvis, perquè al principi sortien els tres jutges amb les seves respectives cares, però ens van dir que se’ls veia massa el rostre. Després vam decidir posar-los una vena als ulls, però encara era pitjor perquè semblava que els anessin a afusellar. Mica en mica, doncs, i a base d’anar provant coses, els vaig enviar unes cares en les quals no semblaven ells tres, però també es va negar aquesta possibilitat. Finalment vaig tenir la idea de treure’ls qualsevol tipus de cara o de cap i deixar-ho en els tres fantasmes del Constitucional.

Dibuix de Bicman amb els tres jutges del Tribunal Constitucional
Dibuix de Bicman amb els tres jutges del Tribunal Constitucional

És el primer cop que t’apliques l’autocensura?

No. Tal com està la situació política, m’he hagut d’aplicar l’autocensura diverses vegades. De fet, qui més me l’aplica és la meva dona!  A vegades dibuixo alguna cosa i ella em diu “ni et passi pel cap!”. Així que jo ja tinc la censuradora a casa. Un dels dibuixos que volia fer, per exemple, era la cara del Pablo Llarena amb alguns dards. I cada dard era una bandera de països com Bèlgica o Suïssa.

El llibre 'L’independentisme en deu victòries' | Jordi Borràs
El llibre ‘L’independentisme en deu victòries’ | Jordi Borràs

Un altre dibuix destacat és la de la mítica abraçada entre Artur Mas i David Fernández el 9-N. És una imatge que xoca bastant de veure, actualment, amb les pugnes que hi ha entre ERC i la CUP i JxCat.

És que allò va ser una utopia. Va ser un gest que no ha portat enlloc. En aquell moment semblava que fins i tot podien haver grans enteses entre Junts pel Sí i la CUP, però ja s’ha vist que no és possible i que entre nosaltres ens fiquem bastons a les rodes. A mi com a independentista em costa molt de veure això. L’1-O, el dia que tothom va llevar-se a les cinc de la matinada per defensar els col·legis electorals, la gent que rebia bufetades no preguntava al del seu costat si era de dretes o d’esquerres. Tots anàvem a una. L’única manera d’aconseguir la independència és anar tots a una.

Actualment gairebé tothom porta un mòbil a la butxaca. Això vol dir que portem a sobre una càmera de fotos i de vídeo. En un moment així, segueix sent necessari que els moviments polítics tinguin uns dibuixants al seu darrere?

No ho sé, perquè amb el dibuix es pot fer molta sàtira. No obstant, aquest no és el meu cas, perquè jo faig retrats. Vaig començar a fer aquests dibuixos per donar suport i estar al costat dels polítics, i també perquè la gent a través de les meves il·lustracions es pogués implicar políticament. 

Jordi Magrià dibuixant amb el seu característic boli Bic | Jordi Borràs
Jordi Magrià dibuixant amb el seu característic boli Bic | Jordi Borràs

Aquest llibre, com indica el seu títol, parla de victòries. Quina ha estat per tu la gran victòria de l’independentisme fins a dia d’avui?

El referèndum de l’1-O, sense cap mena de dubte. Perquè hi ha un abans i un després d’aquest dia. Ja res tornarà a ser el mateix després de l’1-O. Pensa que hi ha molta gent que s’ha fet independentista a partir d’aquell dia, i molts que ja no poden fer marxa enrere perquè la repressió i el menyspreu que hem patit han estat tan grans que ja és impossible recular. Jo he estat sempre independentista, però va ser a partir del 2012 que vaig passar a ser-ho amb molta més intensitat. A mi no m’havia interessat gaire la política.

Per què el 2012?

Va ser, sobretot, arran de la manifestació independentista de l’Onze de Setembre. Jo no hi havia anat mai, però em vaig impregnar. Insisteixo que jo ja era independentista, però potser no tenia tanta convicció com a partir d’aquell dia. 

Confies que a l’independentisme encara li queden més victòries?

La veritat és que jo ara ho veig tot molt negre… no ho sé. Espero que sí, així ho desitjo, i que sigui la victòria definitiva, però el cert és que ho veig tot molt fotut.

Quin és el missatge, però, que intentes enviar a través de les teves il·lustracions? No tens una visió optimista del moviment independentista quan dibuixes?

Res del que jo dibuixo és alegre, perquè parlo de la repressió. Són dibuixos sobre la gent que està a la presó i a l’exili, i el missatge que vull donar és que no hem d’oblidar aquestes persones; hem de seguir allà, donant-los suport. Jo no dibuixo per aconseguir la independència, sinó per recordar els presos i fer país. Darrerament m’estic plantejant deixar de dibuixar sobre aquesta temàtica i començar a fer-ho sobre altres coses, com per exemple artistes catalans que siguin poc coneguts.

Però és gràcies al Procés que t’han anat sortint algunes coses, no? Com per exemple aquest llibre. Estàs segur que te’n vols desentendre?

Si rebo encàrrecs, sí; però no vull seguir fent-ho de gratis com he anat fent fins ara. M’estimo més donar veu a artistes i gent de la cultura. També és una manera de fer país.

Comentaris

    Luisnomeacuerdo 09/04/2021 12:49 am
    Vamos hay que promocionar el librito del jefe entre la parroquia de borreguetes grocñordos, otro catecismo más para el imaginario de los lazinazis.
    Manel 08/04/2021 7:56 pm
    Massa baixades de pantalons,fa tuf i tot. No hi a per parlar de cap alegria i agradi o no tindrem AUTONOMISME per anys,fins a que tinguin co......de treure del calaix la declaració d'independència que varen amagar els que ens varen ensarronar. Bye. Bye
    Ramon 08/04/2021 10:44 am
    No hi ha poble més anticomunista que el que ha viscut en pròpia pell el comunisme i se n'ha alliberat. Amb la independència passa justament a l'inrevés: qui ho aconsegueix ja ni de conya vol deixar-ho de tenir. Tothom li troba el gust. Mai no passa que al cap d'un temps el país independitzat digui al que el tenia integrat o annexionat. "Mira, saps què, m'ho he repensat". Però, atenció, que Espanya maldarà per ser-ne l'excepció. I pensem que compta amb la colonització.
      Espanya ja va ser l'excepció 08/04/2021 9:44 pm
      La República Dominicana es va independitzar d'Espanya en 1821. En 1861 Pedro Santana, primer president constitucional de la República Dominicana, va signar un pacte amb la Corona Espanyola (Isabel II) i va revertir la nació dominicana a l'estat colonial, l'únic país americà a fer-ho. La cosa va acabar en 1865 davant la guerra civil que els opositors a Santana van iniciar en 1863; Espanya es va anar definitivament de l'illa que temps abans s'havia anomenat "La Española".
        Ramon 08/04/2021 11:52 pm
        Si ens en sortim, Espanya atiarà tensions "reunionistes". Per dues vies. Mobilitzant els colons espanyols. I armant-la, fomentant radicalismes, desordres, cercant que sectors catalans també es repensin la situació. Qui no ho vegi demostrarà no conèixer com són els espanyols. Necessitem un cosí de Zumosol no només per aconseguir la independència ara sinó també per mantenir-la després. Un cosí de Zumosol contra el que els espanyols s'ho facin a sobre.
    John Smith 08/04/2021 10:37 am
    Avui heu posat juntes a dues de les col·laboradores més "cenizas" , negatives i destructives que teniu (Bierge i Carracelas). Només faltaven Espot i Gafarot. I ara, Bicman, dient que ho veu tot negre. Si algú és capaç de llegir seguit a tots quatre i seguir després amb el Dèdeu i el Vila, es talla les venes directament. Podríeu posar algú que diguin allò de "al loro, que no estamos tan mal".
    Ricard 08/04/2021 10:05 am
    L'agressió castellanista física (d'altres n'hi ha cada dia de l'any) col-lectiva de l'1 d'octubre és la primera del segle XXI. Però les agressions no deixen de repetir-se des de la unió de la corona espanyola al segle XV. No és cap casualitat que els catalans siguem atàvicament refrectaris als veïns de ponent. Els lligams familiars amb ells encolceixen els sentiments de manera natural, com és lògic. En tot cas esperem que no tinguin una altra oportunitat d'atacar-nos violentament, però alerta a l'agressió permanent sistemàtica, com la fiscalitat abusiva o la discriminació i repressió culturals de la que som objecte. Evitar-ho només depèn de nosaltres.
    28
    47
    Respon
    Staendlerman 08/04/2021 10:00 am
    Mis boligrafos son mejores.
    Ferran 08/04/2021 9:43 am
    1-O : il-legal , tot furrufalla !!!!
    15
    74
    Respon

Nou comentari