Salvador Cot: “La independència és un objectiu polític refotudament possible”

ENTREVISTA a l'editor del Grup el Món, que publica 'L'independentisme en deu victòries', amb il·lustracions, a bolígraf, de Jordi Magrià (Bicman)

Es pot traçar una línia ascendent entre Arenys de Munt i el 14F? Tenen relació aquella urna única, en un sol poble, i el 52% del vot independentista, avui dia, al conjunt de Catalunya? Hi ha una connexió política reconeixible entre 2009 i 2021? Salvador Cot (Terrassa, 1965) creu que sí i així ho ha escrit en un llibre –L’independentisme en deu victòries (Bruguera Cotemporanea), amb il·lustracions, a bolígraf, de Jordi Magrià (Bicman)– a contracorrent del pessimisme que intenten injectar, dia a dia, tot els poders de l’Estat. És d’aquesta manera que el procés polític es converteix en progressió històrica… Per cert, en acabar de llegir l’entrevista hi podeu afegir una frase lluminosa de Jordi Borràs, quan ja havia acabat de fer les fotos: “El Procés és com un tren, si el mires de cara no saps ni d’on ve, ni a quina velocitat. L’has de mirar de costat, amb perspectiva”. Doncs això.

El títol parla de victòries i som en un moment en què tots els debats tenen un to de derrota. Hem guanyat alguna cosa?

Sí, de fet la meva intenció és que aquest llibre serveixi de contrapropaganda, en realitat. Tot l’aparell de l’Estat i de l’unionisme, és a dir, el sistema o el règim, el que vol és convèncer una bona part de la societat catalana, que és majoritària si mires el resultat de les últimes eleccions, que no hi ha res a fer. Res.

Se n’estan sortint, en certa manera. Hi ha una part de l’independentisme que ha comprat aquest relat. 

Una part, sí. I el problema per a aquesta part és que si no hi ha res a fer vol dir que tampoc no hi ha res a negociar. I, per tant, qualsevol cosa és acceptable, fins i tot retornar a una autonomia gestionada per la via del peix al cove. Tot plegat, l’autonomia com a màxim imaginable. Diuen que això que volem nosaltres, l’objectiu polític que és la independència no és possible. Però la independència és un objectiu polític refotudament possible. I l’objectiu de l’unionisme és convèncer-nos de què no. No es pot perquè no hi ha força, per Europa, per mil raons… i que això acabi en una negociació molt baixa al final de la desmobilització definitiva. 

El llibre de Salvador Cot amb il·lustracions de Bicman, ‘L’independentisme en deu victòries’, de Bruguera Contemporánea / Jodi Borrás

En gran part del Procés, sobretot en els moments de màxima activació, la propaganda que emetia el moviment era en certa manera guanyadora i dirigida cap Europa. No calia fer feina per convèncer ningú aquí, la idea era propaganda cap a fora. Ara escrius aquest llibre perquè estem en una fase d’estancament i necessitem que algú ens recordi que hem fet coses bé?

Això és com quan aprens un idioma. Et sembla que després d’un any encara no saps res, però si tornes enrere a la primera lliçó t’adones que sí. Al llibre, el primer capítol és Arenys de Munt. Allà voten només 2.500 persones, una xifra que ara sembla insignificant. Però allò ja contenia tots els ingredients de l’escudella. Hi havia una institució, l’Ajuntament d’Arenys de Munt, promovent el referèndum i una resposta de l’Estat dient que no a través de l’advocacia de l’Estat, representada per Jorge Buxadé, que ara és a Vox. 

Han passat tantes coses que això ara passa desapercebut. 

Ja hi havia la reacció de la ultradreta. Van venir autocars de feixistes. Ja van forçar que les urnes estiguessin fora de la institució. Ja hi havia mobilització popular i icona, l’urna, i també la conversió dels convergents a la independència. Si mirem la Catalunya del 2009 amb la perspectiva d’ara era molt menys empoderada. Funcionaven els toros, Duran i Lleida tenia preeminència en la majoria autonomista… Tot era diferent i és a hores d’ara, quan estem a la lliçó 12, que si mirem la primera veiem que hem avançat. 

Si posem tots els llibres del Procés en una prestatgeria, podríem omplir-la sencera. Entre d’altres coses, perquè molts protagonistes han cregut que ells havien de fer un repàs històric i explicar com veuen la situació des dels seus càrrecs. Hi ha una necessitat d’explicar què ha passat des de baix, des d’una òptica de ciutadans?

Aquest gènere de llibres del Procés en gran part és protagonitzat per textos que justifiquen posicions, trajectòries o decisions. Està bé que es faci, serà un material de bon utilitzar pels historiadors. Però ningú no té en compte que això ha sigut un procés que ha vingut des de baix. Al llibre explico les reunions que teníem a l’Avui respecte a Arenys de Munt, quan era difícil prendre-s’ho seriosament, perquè no hi havia cap indici dels partits que això els interessés el més mínim. 

Quan no hi ha un partit o una veu reconeixible, al periodisme li costa explicar-ho.

Recordo que estàvem al consell de redacció i preguntàvem a la secció de política, qui són? què fan? de quin partit són? I darrere no hi havia ningú. Allò era el final del tripartit, amb ERC, que no estava interessada en allò, Convergència encara menys, Unió imagina’t… I la CUP tenia molt poca experiència, era un partit municipalista nou. El tret de sortida de l’independentisme ha estat radicalment de base popular. 

Aquest problema que us trobàveu a la redacció, quan no en quedaven clars els paràmetres político autonòmics, després no ha parat de créixer, ha fet una pujada. Pot ser que els partits, les línies mestres que ho dirigeixen tot, hagin recuperat una mica de poder?

Sí, en el moment en què no se sap què fer tot s’estanca. Què s’ha de fer a partir d’ara? El més fàcil és tornar al rail de sempre, el que ofereix l’Estat. 

Als partits els interessa ser els que creen el relat. Qui pot impedir que tornem a aquell dia que a l’Avui pensàveu, qui mana? Totes les forces que volen tenir el control del que passa ho podran fer?

Crec que no. És a dir, només hi ha una sortida en tot això. Un moviment popular, una insurrecció com la del 3 d’octubre, com la del Tsunami Democràtic… El momentum, segurament de les poques coses aprofitables de Quim Torra, que hi hagi un moment d’insurrecció i una tracció des de fora. No sé si ha de ser el Consell per la República o no, però el que està clar és que no pot ser el govern autonòmic. El Govern seguirà enviant els Mossos i la policia. Per tant, això només pot ser així. Fins i tot et diria que si no arriba a fer-se realitat mai, com a mínim hi ha d’haver l’amenaça constant de què pugui passar. Això només es pot fer des de baix. I en el que estem bloquejats és en determinar qui assumeix aquesta estratègia. Abans ho feia l’Assemblea, després els CDR… 

Podem donar una part de culpa a la pandèmia?

És obvi que una part de la mobilització s’ha aturat amb la pandèmia. Però la capacitat de mobilització d’aquesta societat és de les més altes d’Europa. 

Els nois que estaven a Urquinaona eren nens petits quan es va viure el referèndum d’Arenys. Amb el llibre es proposa que intentem entendre aquesta etapa conjuntament? La gent de menys de 23 anys, que ja vota, en són conscients? És a dir, hi ha hagut aquest trasllat de memòria i aquesta connexió?

És difícil que els llibres de text o de memòries arribin als joves. Per exemple, els de Carles Puigdemont, l’Oriol Junqueras… Penso que això sí que pot servir com una guia, una lliçó coherent sobre una seqüència que ha existit. Des del primer moment hi ha tots els elements. Fins i tot l’urna, que a hores d’ara és la principal icona. De fet una de les principals característiques del llibre és que és il·lustrat i aquí Jordi Magrià ha fet una feina extraordinària fixant les imatges més poderoses d’aquests anys. Un temps accelerat que ha modificat el país, que és el que no s’accepta des de l’unionisme. L’Estat el que diu és que hem entrat en una decadència econòmica per culpa d’això. I no. Realment hem entrat en un procés d’empoderament polític. Els joves en són el reflex més clar. 

Però no només els joves. Hi ha gent que quan es va organitzar el referèndum d’Arenys no estava connectada al moviment i potser deu anys més tard sí que hi ha connectat tot i haver-se perdut alguns capítols. 

S’han incorporat a mig llibre. 

Sí. Ens fa l’efecte que en sabem molt, del que ha passat, però a vegades ens falta aquesta lectura general. És necessària aquesta lliçó?

Aquestes noves generacions s’han perdut una part del camí. El com hem arribat aquí. Però agafar aquest llibre o un altre és una elecció personal. 

Salvador Cot, editor del Grup El Món / Jordi Borràs
Salvador Cot, editor del Grup El Món / Jordi Borràs

El capítol L’independentisme també són empreses també interpel·la l’actualitat, ara que parlem de senyors i masovers. El llibre parla del poble, però també es refereix a un sector empresarial.

Les empreses i la ciutadania entesa com a conjunt de consumidors. És a dir, per què es tomba la Cambra de Comerç de Barcelona, la institució que feien servir les elits per fer consorcis? Perquè hi ha tot un teixit empresarial i d’autònoms, una xarxa econòmica imprescindible per al país, que entenen que aquest estat els va en contra. Esquematitzant-ho molt, l’únic projecte seriós de l’Estat espanyol és Madrid. La ciutat de Madrid s’ho empassa tot, i si no estàs allà tens dues opcions; o anar-hi a viure i treballar, o fer de cambrer a al teu territori per quan hi vagin els de Madrid a passar el cap de setmana. Si et portes bé i votes el que s’ha de votar, si quan ve el rei vas a admirar-lo amb la bandereta, seràs Espanya buidada. I si no, seràs una economia decadent. Tots els camins porten a Madrid. Des de les empreses això encara s’entén més bé. Però, contra aquesta idea, com a consumidors també hem entès que hi ha empreses que utilitzen els nostres diners per combatre’ns políticament. 

Hi ha hagut un conflicte durant el Procés entre els que deien que tot venia de baix i els que ho negaven. Aquí salten les contradiccions dins l’independentisme i des de l’esquerra.

He pres molta consciència d’això perquè soc vocal a la Cambra de Comerç de Terrassa dins l’estructura d’Eines de País. Allà te n’adones que les empreses pateixen l’escanyament de les infraestructures. No és el mateix que connectis amb el Port amb el ferrocarril o que no. Això genera diferències. Per això l’independentisme ha arribat fins a les empreses, fins i tot a entitats industrials de grans dimensions. Per què? Per raons òbvies, per pura desesperació i perquè s’han adonat que les elits catalanes ja no tenen interlocució amb l’Estat. El paper que feien, en èpoques diverses, Sánchez Llibre o Cambó ha deixat de funcionar. 

Un dels problemes del Procés és aquesta dificultat d’esquematitzar-ho tot dins d’uns eixos. La dificultat de situar algú entre els nostres o no, que s’estén també a les empreses. Aquesta és una victòria pendent?

Quan l’ANC va fer una campanya de consum estratègic, Foment va anar directament als tribunals. Aquell dia es va arribar fins a l’extrem de la judicialització del consum. Estem davant la gran assignatura pendent. No és fàcil prendre consciència que les empreses on consumim i comprem serveis tenen una dimensió política. Costa de veure que pitjant un interruptor estiguis fent política, depenent d’amb quina empresa tinguis contractada la llum. Però anem cap a l’onzena victòria, s’està creant un empoderament com a consumidors i cada cop som més conscients políticament.

A tu, dient això, empoderant la gent, també et pot denunciar Foment..
Sí, teòricament sí. Serà el seu problema.

Tens por?
[Riu] Si tingués por a la meva edat…!

Comentaris

    Un lector una mica fart de collonades 07/04/2021 5:30 pm
    Els polítics... uns es queixen que si son "professionals" que si naps que si cols, quan no son "professionals" diuen que no en saben... La "classe política" és pròpia dels estats fets, fixeu-vos en Espanya, quasi tot els polítics de Madrid son funcionaris en exedència o a França on quasi tots provenen de l'Escola nacional d'administració (ENA) una escola fcreada per a democratitzar l'accés a l'alta funció pública de l'estat francès o l'École Polytechnique. Nosaltres no som encara un estat i al meu parer preferiria que els polítics, amb els defectes que vulgueu, no fossin "professionals" o si més no gaire professionals, però, sí ben formats. Per una altra banda als que s'els hi fa llarg el procés cap a la indepependència dir-los dues coses: Primera, si s'hagués aconseguit l'octubre del 2017 ja no estariem parlant d'aquest article, no va poder ser i doncs continuem el camí, ara amb més experiència i alhora més entrebancs espanyols. Segona, els hi hem de dir que més llarg és el "procés" d'espanyolitizació, assimilació, vertebració i anihilació dels territoris de cultura catalana a Espanya... l'estat espanyol du més de 3 segles amb aquest procés i objectiu....
    Ex-independentista 07/04/2021 3:28 pm
    Vaig ser, més ben dit, em van fer independentista quan em tocà`de fer el servei milkitar; aleshorees vaig veure el podrimener que és Espanya. He lluitat des d'aleshores i me n'he vistes de tots colors Ho he resistit, però no he pogut amb el capteniment dels nostres mal anomenats representants. Mai no cauré en la vergonyosa actitud de persones com Eugeni d'Ors o Albert Boadella, convertits en furibunds anticatalans. Però l'indigne capteniment dels polítics em fa fugir, deixar-ho de banda. I si un dia arriba la independència de Catalunya ja se que no serà gràcies al meu esforç; serà perquè d'altres han tingut una fé ,més ferma que la meva.
      No sento ex 07/04/2021 4:39 pm
      Els polítics... quina excusa més dolenta, noi ! Com si els polítics fossin ésser vinguts de no sabem on. Els polítics son persones com els no polítics: Gent. N'hi ha també de tot, però, amb el desavantatge que els catalans no tenim encara sentit d'estat amb tot el que això comporta. El sentit d'estat anirà aparellat i avançarà a mesura que també avanci la independència. Mentrestant és lògic que hi hagi moments que sembli que es va enrere i que ho aplaudeixin els unionistes. Però, la teva postura de facilitar la feina a l'espanyolisme no l'entenc gens. A més a més pel que dieu, deus pensar que els polítics espanyols i espanyolistes son i ho fan millor... cosa que desacredita el teu raonament del tot. Parlar de fe com si el fet nacional fos una religió també es ridícul, és més, en la situació nostrada i actual no és pot ésser, no s'és, "agnostic" o "ateu", hom és ras i curt, independentista o annexionista. En el primer cas tota la feina l'hem de fer els catalans en el segon als espanyolistes els hi fa el seu estat. ( I a sobre els catalans contribuïm a pagar l'estat espanyol, és a dir el nostre jou i el nostre assot) No es pot romandre al "mig", romandre al mig és, vol dir, fer-li la feina directament a l'annesxionisme.
      Delfí Artós 07/04/2021 4:21 pm
      Sí és clar, que la feina la facin els altres i el dia de la independència tothom serà independentista... Com quan es va acabar la dictadura espanyola de forma biològica, aleshores tot d'una tothom era o havia estat "antifranquista" els darrers 40 anys. Quina coincidència ! Ja coneixem aquesta mena de "mandra" de sobres. Si aconseguir la independència fos tant fàcil, els nostres avantpassats ja l'haurien aconseguit de fa temps. Ara al segle XXI tenim una gran oportunitat, la qual cosa no vol pas dir que serà bufar i fer ampolles, l'estat espanyol ja fa anys que ha engegat tota la maquinària i feina molt bruta fer a intentar posar obstacles de tota mena, si a això hi afegim que ningú sap com es fa una "independència" a la carta de forma automàtica, els errors que sempre hi ha, els propis d'un procés llarg i els paranys provocats pels contraris, el cansament, l'empresonament i l'exili (situacions que sempre han provocat malentesos i enfrontaments entre l'interior i els exiliats -repasseu la història, Tarradellas etc-) LA REPRESSIÓ, i per acabar-ho d'adobar la còvid-19. És clar que és més fàcil fer-se espanyolista, ço és no fer res i dedicar-se a fer mofa i escarni dels catalans... Però n'hi ha que no defallirem perquè els catalans solament ens tenim a nosaltres. Pensem que la independència és una eina per a tirar endavant la gent que forma el país, és això, el futur. Salut, bons aliments i independència. Ànims a tothom. Endavant !
    Ricard 07/04/2021 2:20 pm
    Perdona Ramon, no acabo de coincidir amb les dates que dius. El tomb ve de l'agressió castellana al nou Estatut. Recordo que el President Benach va anar a portar el projecte de llei de reforma de l'estatut a Madrid. Amb una actitud indigne quasi va demanar perdó per presentar-lo atesa l'onada d'insults que la iniciativa catalana, constitucional va rebre. Les humiliacions racistes castellanistes ja no han parat des d'aleshores, pólvora per a l'explosió posterior de dignitat nacional. També s'ha de dir que l'origen de tot és l'atemptat múltiple islamista als trens madrilenys en campanya electoral d'eleccions generals. Com que Rodríguez sabia que perdria va fer la famosa promesa d'aprovar la reforma de l'estatut, per això pescar vots de catalans crèduls. Les mentides castellanistes sobre l'atemptat van donar una victòria impossible al PSOE, que s'havia compromès frívolament i falsa tal com he comentat. Amb aquests antecedents Rodríguez i Mas van gestar un nyap Estatutari humiliant que les essències feixistes dels tribunals racistes van acabar de destrossar. I d'aquí surt tot... dels islamistes!
    6
    119
    Respon
      @ Ricard 07/04/2021 4:48 pm
      Quin comentari més poca-solta has escrit o t'ha eixit del pap.
      Hòstia Ricard! 07/04/2021 4:42 pm
      Un altre ramon que està com un llum.
    Clara 07/04/2021 1:04 pm
    No crec que fos independentista. Potser una persona calculadora d'avantatges que va veure que se li feia massa llarg el poder treure'n rendiment. L'autèntica persona independentista és més generosa que interessada.
    Al que es qualifica d'ex 07/04/2021 12:25 pm
    Deixar d'ésser independentista és passar-se a l'espanyolisme. En el vostre cas diueu que ho sou des del 1964 ? No s'ho creu nuingú això, precisament els més antics son els que estan més acostumats i avesats a tota mena d'entrebancs, ensopegades i errors propis i aliens. És penòs que hi hagi catalans que per una "rabieta", per un malentès, per poques conviccions, per fatiga, per comoditat... a la mínima és passen al bàndol espanyol. Malauradament sempre hi ha hagut gent així, altrament ja seriem un estat des de fa temps. Guaiteu, els catalans solament ens tenim a nosaltres, mentre els annexionistes tenen tot un estat espanyol amb tot inclòs: Clavegueram, justícia lawfare i fiscalia afinadora, Cni, fons reservats, tàcitos, premsa i mitjans espanyolistes amics... treballant a tota màquina contra els catalans, amb experiència de segles. Per la qual cosa a un espanyolista o botifler no li cal fer res, solament restar passiu, Mentre un català conscient de la situació del país, ha de pencar, ha de suportar venjances i agressions, per la qual cosa ésser EX és ésser directament un renegat, perquè si hom no és independentista català, ras i curt és un col·laborador -encara que sigui passiu i no voti ni faci res- annexionista espanyolista com una casa. Ens cal molt més sentit d'estat, n'hem d'aprendre més, evidentmrnt una cosa que no tenim s'ha d'prendre.
    Perdona ex 07/04/2021 10:24 am
    Jo també m'he fet gran, en tinc 70 d'anys i seré independentista per convicció fins el final dels meus dies o fins el dia la proclamació de la República Catalana. Soc un dels milions que no va poder estudiar en català a l'escola, per imposició castellana com a cultura hereva durant segles del monopoli estatal. Tot hi poder-ho fer, no vaig votar la Constitució Espanyola per diferents motius. No va trencar amb el franquisme; tot el contrari: el va enquistar encara més dintre la societat, conservant la bandera i l'himne feixista (això com a mal menor). El mal major el trobem amb la Justícia (la polititzada i antidemocràtica), A l'exercit on surten militars a denunciar l'alt grau de feixistes que hi ha dintre l'estament. En un estat centralista absolutista a la mida borbònica. La disfressa de les sucursals centralistes anomenant-les autonomies... Tot un ventall d'arguments del perquè no a aquesta Constitució on ens tracten de talossos. Si crec amb la gent, el poble, amb una democràcia directa per ser l'artífex del canvi a un país millor.
    106
    1
    Respon
    Teresa 07/04/2021 9:28 am
    Felicitats! i gràcies per transmetre una visió positiva i encoratjadora. És refotudament necessari
    ex independentista 07/04/2021 9:01 am
    A. "Perdona, ex". Doncs, si els polítics sorgeixen del Poble, si son la seva veu, Com és que tan punt accedeixen a un càrrec, la immensa majoria s'adapten al sistema imperant?. Haurien de ser la nostra eina i ens fallen. Potser serà perquè m'he fet gran i he patit massa desenganys, però he deixat de creure que la independència de la meva Pàtria és possible. De debó em sap greu, però és així.
    1
    115
    Respon
      Perdona ex 07/04/2021 10:22 am
      Jo també m'he fet gran, en tinc 70 d'anys i seré independentista per convicció fins el final dels meus dies o fins el dia la proclamació de la República Catalana. Soc un dels milions que no va poder estudiar en català a l'escola, per imposició castellana com a cultura hereva durant segles del monopoli estatal. Tot hi poder-ho fer, no vaig votar la Constitució Espanyola per diferents motius. No va trencar amb el franquisme; tot el contrari: el va enquistar encara més dintre la societat, conservant la bandera i l'himne feixista (això com a mal menor). El mal major el trobem amb la Justícia (la polititzada i antidemocràtica), A l'exercit on surten militars a denunciar l'alt grau de feixistes que hi ha dintre l'estament. En un estat centralista absolutista a la mida borbònica. La disfressa de les sucursals centralistes anomenant-les autonomies... Tot un ventall d'arguments del perquè no a aquesta Constitució on ens tracten de talossos. Si crec amb la gent, el poble, amb una democràcia directa per ser l'artífex del canvi a un país millor.
    Al Luis desmemoriado 07/04/2021 8:48 am
    Tu comentario ha revelado que eres Gonzalo. Eres más tramposo que un gitano vendiendo mulas.
    Reconeixement 07/04/2021 8:26 am
    Molt interessant aquest enfocament de Cot. Algú ho havia de dir!! Un dels meus llibres de St Jordi.
    ex-independentista 07/04/2021 6:56 am
    Personalment he estat independentista de principis del1964 fins al 27 de gener del 2020. Aquell espectacle al Parlament de Catalunya em va fer estripar les cartes. Per cert, aquesta comparació del tren no és gens encertada. Si el mires de cara sabràs molt aviat en quina direxcció camina: si ve cap a tú t'esclafarà i si s'allunya el perderàs de vista.
    2
    127
    Respon
      Cal dir-ho 07/04/2021 12:05 pm
      Deixar d'ésser independentista és passar-se a l'espanyolisme. És penòs que hi hagi catalans que per una "rabieta", per un malentès, per poques conviccions, per fatiga, per comoditat... a la mínima és passen a l'altre bàndol. Malauradament sempre hi ha hagut gent així, altrament ja seriem un estat fa temps. Els catalans solament ens tenim a nosaltres, els annexionistes tenen tot un estat espanyol amb clavegueram, justícia lawfare i fiscalia afinadora, Cni, fons reservats, tàcitos, premsa i mitjans espanyolistes amics... treballant a tota màquina contra els catalans. Per la qual cosa a un espanyolista o botifler no li cal fer res, solament restar passiu, Mentre un català conscient de la situació del país, ha de pencar, ha de suportar venjances i agressions, per la qual cosa ésser EX és ésser directament un renegat, perquè si hom no és independentista català, ras i curt és un col·laborador -encara que sigui passiu i no voti ni faci res- annexionista espanyolista com una casa.
        Clara 07/04/2021 1:03 pm
        No crec que fos independentista. Potser una persona calculadora d'avantatges que va veure que se li feia massa llarg el poder treure'n rendiment. L'autèntica persona independentista és més generosa que interessada.
      Ricard 07/04/2021 9:17 am
      Un independentisme o un socialisme necessita arrels i no posats. Rumia i decideix, i no a l'inrevés. Hi ha gent que ha matat per evitar que uns forasters els imposessin una manera de fer aliena. Si a tu un debat parlamentari et fa canviar de parer no pateixis, demà pot tornar-te a passar.
      Perdona ex 07/04/2021 8:39 am
      El meu avi era independentista, el meu pare també i jo no estripo les cartes per assolir la independència que només arribarà a traves del poble. No confonguem mai polítics i poble encara que sembli una mateixa cosa, doncs, entre el poble hi ha líders, mentre, a la política hi ha la majoria de vividors.
    Luisnomeacuerdo 07/04/2021 12:34 am
    Este fascista independentista tiene pinta de haber pasado una mala noche debido al agua de fuego indepe o algo peor. El caso es hacer caja a costa de los borreguetes grocñordos de débiles mentes que pululan por la comunidad Autónoma de Cataluña. Repugblica de tractoria para los fanáticos lazinazis.
    355
    515
    Respon
      Al Luis desmemoriado 07/04/2021 8:47 am
      Tu comentario ha revelado que eres Gonzalo. Eres más tramposo que un gitano vendiendo mulas.
        Gemma 07/04/2021 11:52 am
        Per a denunciar un patètic i poca-solta xovinista espanyol de pa sucat amb oli, has d'insultar tot un col·lectiu ? No, és pas això, no és això company. No anem pas bé.
      Perdona ex 07/04/2021 8:40 am
      El meu avi era independentista, el meu pare també i jo no estripo les cartes per assolir la independència que només arribarà a traves del poble. No confonguem mai polítics i poble encara que sembli una mateixa cosa, doncs, entre el poble hi ha líders, mentre, a la política hi ha la majoria de vividors.
      666 07/04/2021 1:25 am
      Sólo sirves para cagar mierda por la boca PPuto PPuerco.
      55
      373
      Respon
        Ricard 07/04/2021 9:19 am
        És tan possible la sobirania del nostre país que els castellans no aturen la repressió per autèntiques foteses. Estan espantats. Castella és un ocupant dèbil per incompetent i desarrelat com a democràcia.
    Ramon 06/04/2021 10:15 pm
    És la mateixa Bruguera de Rigoberto Picaporte i Sir Tim O'Theo?
    19 días y 500 noches 06/04/2021 10:11 pm
    Eso dice la canción de Sabina. Título alegórico del secesionismo catalán: 10 victorias y 500 derrotas. Bonito libro Sr. Cot.
    745
    130
    Respon
    Angelblau 06/04/2021 9:51 pm
    Buff .. aquest llibre ja deu esta vetat als Telenoticies de la Teletre.
    Ramon 06/04/2021 9:36 pm
    El tomb independentista, efectivament, no data del 2010. Data del 2009. I té relació directíssima amb la substitució del botifler Maragall pel colon Montilla.
    85
    101
    Respon
    Pajaritu 06/04/2021 9:16 pm
    La independencia de Cataluña es un tema cada vez menos preocupante (si alguna vez lo fue). No hay más que ver la inteligencia de sus valedores. ¡¡¡ JAJAJAJAJA... JAJAJAJAJA... JAJAJAJAJA !!!
    729
    167
    Respon
      Moixó 07/04/2021 11:46 am
      Amb el cantar es coneix l'ocell i amb l'escriure el cervell.
    FRAN BCN 06/04/2021 8:18 pm
    Sr Cot, viatgi arreu de Catalunya i escolti....catalans de llengua i cultura, cada vegada menys. Abunden.els pijos, garrulos, xonis i d altres. No.crec que mai.sortís un SÍ en algun.hipotètic referèndum.el qual dubto mai l.autoritzin. Perdre el temps només és més decadència per CAT i frustrar o.enganyar a ciutadans de bona fe. A mi ja mai més ho.faran...
    756
    237
    Respon
      Ricard 07/04/2021 9:21 am
      Fals. D'independentiste ni n'ets ni en seràs mai. Mentider.
      Llibert 06/04/2021 11:44 pm
      Sembla que has decidit viure sotmès, esclau i pagar el beure. Estàs en el teu dret. Però hauràs perdut la dignitat, la pròpia condició humana. Mai m'he sentit enganyat, sempre he volgut aconseguir ser lliure i sabut que no era fàcil.
      90
      738
      Respon
    Ramon 06/04/2021 8:12 pm
    Espanya va fer una molt acurada lectura del tomb independentista del 2009 (visualitzat l'any següent). I aquell encert en la diagnosi li ha permès encertar-la també en el tractament. Tanmateix, continua havent-hi partit.
    111
    31
    Respon
    Ferran 06/04/2021 8:11 pm
    objectiu polític refotudament possible : refotudament : ????
    21
    30
    Respon
      Maria 06/04/2021 8:46 pm
      És clar, si molts de catalans ho volem, entre tots aconseguirem la independència.

Nou comentari