Si algú tenia dubtes que la felicitat va lligada a l’esforç –la felicitat d’assolir un objectiu–, ja no n’hi quedaran després de l’últim capítol del programa El foraster, de TV3, el capítol on se l’ha vist assolint un repte majúscul. La producció de la cadena de televisió pública de Catalunya ha permès aquest dilluns als espectadors descobrir Tivissa, un poble de poc més de 1.600 habitants situat a la Ribera d’Ebre, entre muntanyes i dalt d’un turó. Però el que ha fet que aquest Foraster hagi sigut el més emocionant i emotiu en molt temps han sigut tres històries: la del Gerard, cuiner d’altura que va aprendre a combatre l’estrès dormint al ras en penya-segats; la del Severino, pastor de cabres que feia anys que no veia el mar i que l’ha redescobert amb Quim Masferrer –l’actor i director del programa– i la del repte per a ell mateix, seguir via ferrada amunt una nena de 9 anys escaladora, en una paret de l’alçada de dos campanars.
El TikTok com a eina de felicitat amb ‘les bessonetes’
De fet, però, les primeres de Tivissa a parlar directament de felicitat al foraster Quim Masferrer han sigut “les bessonetes”, com s’identifiquen elles mateixes –així les coneixen al poble– dues germanes idèntiques de 12 anys, Michelle i Nicole, que es vesteixen igual i tendeixen a contestar al que els pregunten alhora i amb respostes idèntiques. Sóm famoses també pels seus balls a TikTok. Per què els fan? “Perquè ens fa felices i veiem que a la gent els agraden. O sigui que també fa feliç altra gent”, conclouen sense dubtar-ho ni un moment i amb tota naturalitat. Ser conegudes a tot el món pels vídeos que pengen a la xarxa és el seu “somni”, no se n’amaguen.
Les bessonetes han aconseguit fer ballar Quim Masferrer davant d’una càmera que ho ha immortalitzat per a TitTok, tot i la seva resistència inicial. Ell ha cedit perquè ja s’havia rendit a l’especial personalitat de la gent de Tivissa després d’ensopegar amb els corredors de Fórmula 1 del poble, la Fina i el Miquel.
La rialla com a “teràpia” de la Fina ‘Fittipaldi’
Es tracta d’una parella amb problemes de mobilitat que es desplaça en petits vehicles elèctrics de mobilitat personal, que han acabat fent una petita cursa que ha guanyat Fina Fittipaldi… tot i que Miquel Hamilton ha assegurat que s’ha “deixat guanyar”. Tot plegat entre rialles. “Una rialla és una bona teràpia, ja tenim prou coses”, ha conclòs la Fina.
Recuperar el mar amb un pastor de cabres
I després han començat les emocions fortes, amb Severino, un pastor de cabres que fa l’ofici des de fa 35 anys. Comemça a les 7 del matí i acaba a les 11 de la nit. “Visc al cul del món i dormo cinc o sis hores. Abans no costava tant, però ara em faig gran i es fa dur”, ha confessat. Només pot marxar un matí o una tarda molt de tant en tant. Mai s’ha agafat unes vacances. “Primer són elles”, ha dit en referència a les cabres. Malgrat tot, ha assegurat que “són maques” i que en el fons hi està “bé” allà dalt, al “cul del món”. Però “canviar de tant en tant també està bé”.
I així com Quim Masferrer li ha ofert anar a veure el mar, una excursió fora de Tivissa –que és un poble d’interior–, a l’Hospitalet de l’Infant, on hi ha la platja més propera. “Fa més de 30 anys que no el veig”, ha reconegut. L’emoció de tornar-se a trobar davant del mar ha sigut màxima, però continguda, com no podia ser d’altra manera amb un home de poques paraules com és un pastor. “No es veu el final de tota aquesta aigua. Impressiona. Feia molts anys que no hi venia. Em feia falta marxar de la rutina, m’has fet un gran favor”, ha reconegut al seu acompanyant, emocionat.
Dormint al ras: més feliç que en un hotel de 5 estrelles
L’emoció i la felicitat encara ha pujat de nivell, i no és cap metàfora, quan ha sigut l’hora d’enfilar-se a un penya-segat per dormir al ras amb el Gerard, el cuiner que havia treballat amb Ferran Adrià, fent les pràctiques a El Bulli, i després d’haver estudiat amb Joan Roca i va “petar” per l’estrès i la pressió. La psicòloga li va recomanar fer “alguna activitat extrema” i va triar al muntanya. “Veure les estrelles durant hores, no necessito res més”, ha assegurat aquest peculiar amfitrió del foraster. Tot i que, en realitat, sí que hi havia alguna cosa més: un sopar també de cinc estrelles, fet en un fogonet, un impressionant entrecot d’angus de Nebraska amb oli de tòfona i xampinyons Portobello. En aquest ambient intimista, el Gerard va obrir-se per explicar davant de les càmeres –que semblava que no hi fossin–, amb emoció a la veu, que després de superar el seu burnout. Ara treballa en un restaurant més modest. “Ara soc pobre de diners però ric en temps. Soc feliç amb coses més simples”, ha conclòs.
L’esforç final, fins al cim de la felicitat
Encara quedava l’assalt final per a Quim Masferrer: l’ascens per una via ferrada amb la Martina, de 9 anys, i el seu pare, Josep Enric, que li ha promès que seria poca cosa: només pujar un alçada “com dos campanars de Tivissa” posats un sobre l’altre. Tot i així, no ha sigut cosa fàcil. De fet, la Martina hi ha arribat molt abans que el pobre foraster, que ha fet el cim “suat, destrossat” i amb les “mans encetades” després de passar moments de pànic –tot i anar ben assegurat i molt ben acompanyat, sense perill real–, però absolutament feliç d’haver aconseguit un objectiu que mai s’hauria imaginat assolir.
