La Núria d’Eufòria va aconseguir ser la tercera classificada de la primera edició, el que ha suposat una gran empenta en la seva carrera musical. Aquest cap de setmana ha concedit una entrevista a Al Cotxe! de TV3 en la que s’ha sincerat sobre el seu pas pel concurs, sobre la feina que fa actualment i també sobre l’adolescència complicada que va viure.
La cantant va néixer en una família propietària d’un dels restaurants casolans amb més bona fama de La Garrotxa. Sembla destinada a continuar en el negoci, en el que va ajudar a preparar postres, amanides i a servir de tant en tant. Va estudiar Turisme una mica influenciada pels seus pares, però ara reconeix que volia ser cantant des de sempre: “Sempre havia tingut clar que m’agradava cantar i el món de la interpretació, però crec que mai no hi confiava. No em veia capaç. Sabia que m’agradava però creia que no era per mi”.
Finalment va atrevir-se a fer el pas i va començar a estudiar música. Un cop ficada en el món, va presentar-se als càstings del musical del Rey León però no la van agafar. Uns mesos després, li van proposar tornar a presentar-se i van agafar-la com a substituta del paper de la Nala… el que van confirmar-li només dos dies després de ser escollida com a concursant d’Eufòria: “Em van dir que comencés el musical quan acabés el pas per Eufòria i finalment vaig acabar començant un mes després que els meus companys perquè vaig arribar a la final per sorpresa”.
Núria reflexiona sobre el seu pas per Eufòria
Sobre la seva experiència a Eufòria, ha deixat clar que hi ha hagut moments molt bons però també dolents: “Ara que ho recordo amb perspectiva, em quedo amb les parts bones. Ara bé, sentia pressió perquè m’estaven avaluant cada setmana. Estàs molt exposat i tens molta pressió perquè has de donar el 200% de tu mateixa. En la part final em costava trobar-me i estava afectada emocionalment perquè era dura amb mi mateixa i va haver-hi moments en què estava una mica tova. Molta gent em deia que em veien forta, una força a sobre de l’escenari que abans no veia i que he après a acceptar en aquest concurs”.
La Núria ha reconegut que l’adolescència no va ser fàcil, sobretot en el primer any d’Institut: “Recordo que estava sola i no vaig acabar de fer un grup d’amics. Vaig arribar a l’Institut que moltes ja es maquillaven, jo estava molt grassoneta i era molt infantil. Van ser molts factors i quan pateixes una situació com aquesta, no està a les teves mans i més quan ets tan petit. Va ser una mala època i va ser difícil perquè no volia anar a l’institut, m’aixecava als matins plorant. Li vaig explicar el meu pare i recordo que el moment de Ventdelpla eren dels millors del dia perquè el veia i m’oblidava. Allò era el que em passava i simplement acceptava que era el que tocava. Ara, vist en perspectiva, penso que no permetria que em passés”.
A partir d’aquí, també ha reflexionat sobre les crítiques que rebia quan estava a Eufòria: “No acostumava a llegir què deien de mi, però va haver-hi un moment en què vaig començar a llegir els comentaris i m’afectava veure els negatius encara que la gran majoria eren bons. Al final vaig decidir que deixaria de mirar-los perquè m’amargava durant una hora i no em servia de res”. Una entrevista molt sincera de la guanyadora del bronze en el concurs musical més exitós dels darrers anys a TV3.
