La sèrie que triomfa cada migdia a la cadena catalana aconsegueix apropar-se als espectadors gràcies a la seva naturalitat i les històries personals que viuen els personatges. Els drames laborals a Com si fos ahir van guanyant espai i els protagonistes de la colla han de lluitar contra les tensions de la feina.
Les parelles també estan patint tensions, com la Marta (Sílvia Bel) i el Salva (Ernest Villegas), després del trist comiat del Joel (Gerard Navarro). Com gestionaran els protagonistes tots els drames que tenen?
L’ambient a la consultoria està ben crispat
La Cèlia (Sara Espígul) no està passant pel seu millor moment personal ni professional. El Quique (Biel Durán) empitjora cada dia més pels atacs d’ansietat que pateix i la seva parella ha d’estar tot el moment pendent del seu estat de salut. A més, el Víctor (Pep Ambròs) cada cop es comporta pitjor amb la Cèlia. L’ambient està ben crispat i no sembla que sigui una cosa que pugui arreglar-se aviat.
L’arribada de la Cèlia com a nova sòcia de la consultoria ha trasbalsat la pau de l’equip. O més ben dit, ha ferit l’ego del Víctor, que s’està comportant de manera ben estúpida. Després que la Gemma (Àurea Márquez) hagués venut les accions de l’empresa que compartia amb el Miquel (Eduard Farelo), el Víctor es proposa a ell mateix com a nou soci, malgrat que fa pocs mesos que treballa a la consultoria.
Tot i tenir la situació en contra, la Cèlia aconsegueix els diners per pagar la part de la Gemma i es converteix en la nova sòcia, davant la mirada atònita del Víctor. A partir d’aquí la seva relació s’ha convertit en un estira-i-arronsa que no s’acaba mai. El Víctor la tracta de mala manera, la critica, li porta la contrària, intenta posar el Miquel en la seva contra perquè s’endugui totes les esbroncades… Fins i tot l’acusa d’haver comès un error en uns informes, malgrat que ella el desmenteix i actua de manera molt més noble que no pas com ho ha fet el Víctor. Aquesta tensió entre tots dos no deixar de créixer i els guionistes de la ficció estiraran aquesta trama fins al límit.
La salut mental del Quique cada cop està pitjor
Qui tampoc ha sortit gaire ben parat del seu ambient laboral és el Quique. Els seus drames a l’escola van forçar la seva salut mental fins al límit. El nou director de l’institut, el Bolaños (Dafnis Balduf) s’ha dedicat a fer-li la vida impossible al professor fins a forçar la màquina de mala manera. Després de patir una crisi d’ansietat molt complicada, el Quique rep la baixa i intenta enfocar-se a posar-se millor. Però els guionistes del Comsi no deixaran que aquesta trama acabi així.
Després de descobrir el conte que ha escrit el Bolaños, titulat El mediocre, el Quique comença a construir-se paranoies mentals sobre que el protagonista de la història és ell. S’enfronta al Bolaños en mig del Flora i l’acusa d’estar rient-se d’ell. Aquests pensaments negatius només fan augmentar la seva ansietat. Comença a pensar que els seus companys de l’institut també s’estan burlant d’ell i la Cèlia ha de posar-se a fer de coach personal del seu xicot.
El Quique no es troba gens bé i fins i tot visita la consultoria perquè està patint un atac molt greu d’ansietat. El Víctor intenta ajudar-lo, però la tensió amb la Cèlia es fa evident i ella intenta que no es posi pel mig. Els problemes a la feina i les crispacions amb el treballador de la consultoria també afecten la seva vida personal. Fins a quin punt ho podrà suportar sense que alguna de les parts en surti afectada?
En l’amor les tensions també estan presents: les llàgrimes de la Marta
La convivència pot ser complicada i la tensió entre les parelles complica les relacions, com en el cas de la Marta i el Salva. El comiat del Joel ha deixat empremta entre tots dos i la Marta vol prendre una decisió al respecte. Se’n van anar a viure junts per acollir el noiet a casa, però després que se n’anés amb la seva mare, les coses s’han complicat.
La Marta vol tornar al seu pis de soltera i després de parlar-ho amb el Salva, els drames que vindran els pròxims dies estan més que assegurats. Sap que és una decisió complicada, però també admet que tensar tant la corda els pot acabar afectant encara més. Els espectadors han vist una imatge molt poc freqüent i difícil de veure: la dura i a vegades cínica Marta, que sempre evitava els lligams, plorant a llàgrima viva, després que hagi marxat el Joel, quan li explica al Salva que, pel bé de la parella, és millor que marxi del pis i que torni a casa seva, que és millor viure separats. “Necessito recuperar el meu espai”, li implora. El Salva no ho entén, s’haurà de veure si ho acaba encaixant.
Arriba el cap de setmana i els fidels seguidors de la ficció tenen molts embolics i trames per analitzar després d’una setmana plena de misteris i sorpreses.
