Aquest dimecres, 5 de març, Com si fos ahir celebra una fita molt especial: 1.500 capítols de la sèrie que triomfa cada migdia a TV3. Després de vuit temporades d’emissió i de consolidar una sòlida base de seguidors, Com si fos ahir ha preparat una jornada molt especial per als fidels espectadors. El Món en parla amb Carles Mallol (Figueres, 1981), escriptor, dramaturg –està a punt d’estrenar Marie, la roja al TNC, muntatge en què firma la dramatúrgia sobre un text de Rosa Maria Arquimbau– i director argumental de la sèrie, després d’haver estat guionista d’altres sèries com ara La Riera.
Com a director argumental, vostè deu ser un guionista de guionistes…
Com si fos ahir és una feina diària, fem un capítol cada dia des de fa vuit anys. Per tant, necessita una maquinària molt àmplia. En total som tretze guionistes tot i que jo ara mateix soc el coordinador de guions. La meva feina és revisar què fan els altres guionistes i marco una mica la línia editorial, generant aquest diàleg entre tots els equips. Concretament, faig escaletes, bíblies, guions, diàlegs… Em passo el dia llegint, retocant, consultant… Al final és dialogar amb tothom i editar la sèrie segons la va establir la directora, la Núria Furió, mantenint-ne l’essència.
Com van gestionar el salt d’una producció com La Riera a fer Com si fos ahir?
La Riera era una manera de fer històries molt diferent, però ens basàvem més en el tremendisme, en històries més truculentes, misteris i lluites de poder entre famílies… Tot això Núria Furió ho va voler canviar, també perquè la tele li va demanar. L’aposta de Com si fos ahir és clarament el contrari, és rebaixar tot això i potenciar uns elements que en un principi eren arriscats. Sempre que hi ha un canvi de sèrie, la gent està acostumada a una cosa, i més amb les sèries de llarga durada. Al principi va ser un sotrac, era una aposta molt clara de tot l’equip, però la recepció costa. Vam anar ajustant el to i una cosa que va fer molt bé la Núria va ser no trair-se. Amb aquest to i aquesta mirada que és tan quotidiana, plena d’ironia, ensenyant les misèries però des del divertiment, basant-se també en els embolics amorosos…
Com han estat aquests vuit anys de Com si fos ahir?
La sèrie s’ha anat transformant amb els anys, ara és molt més social, amb una mirada molt àmplia cap a la diversitat, amb una voluntat de discurs moral en molts sentits… Això potser no estava en el cap de la Núria en un principi, però una sèrie de llarga durada ha de ser viva i per fer-ho no ens podem mantenir estancats. I això és superdivertit de fer i de veure com la gent respon.
Els influencien les reaccions del públic en les trames de la sèrie?
És molt difícil tenir en compte l’opinió. Pel que fa a opinió, amb el món de les xarxes s’ha obert tant… Fem una mica de cas al nostre criteri, que som dotze guionistes més uns directors i directores, un equip de producció… i entre tots anem comentant. De tant en tant la televisió fa estudis de qualitat que ens serveixen per confirmar intuïcions que ja tenim nosaltres mateixos, poques vegades això ens ha sorprès.
Què creu que fa que els personatges atrapin l’audiència?
Precisament perquè és una sèrie de personatges. La Núria va voler construir una sèrie que fos de personatges, no de trames. Evidentment, hi ha trames que han d’enganxar, al principi vam ser molt cecs amb això, fent protagonistes als personatges i les trames havien de ser petites coses. Però va arribar un moment que calia crear una sèrie que enganxés. Però la idea era fer una sèrie de personatges, que tinguin capes, carisma, això és la clau. Perquè hi ha una capacitat d’empatia dels espectadors amb allò que passa.
Com s’ha aconseguit?
Hi ha una cura de la interpretació, dels detalls, que si no fos per això aquesta sèrie no se salvaria. En una producció així hi ha molt poc temps per fer cada seqüència, per tant, a nivell d’assaig és molt limitat. El que no han volgut fer mai és escatimar en cuidar bé els detalls i que cada actor i actriu entengui per què està fent això. Quan tu fas una sèrie diària, la gent té ganes que els personatges siguin la seva família.
Creu que pot ser la versió de Gent de barri catalana?
Això ens ho va dient gent. Per la durada, bé, tinc la sensació que estem en un servei públic i que hi ha d’haver renovacions. Està guai que funcioni i poder allargar-ho, en l’àmbit de producció encara tenim moltes històries per explicar. A nivell històries, una sèrie com Com si fos ahir permet allargar-se perquè no cremes tant els personatges. No és que la tinguéssim com a referència, però sí que hi ha coses similars.
La sèrie tracta temes molt actuals, les relacions, la feina, la família… Com decideixen quins temes abordar per mantenir l’interès del públic?
Ara mateix s’està generant la bíblia de l’argument de la temporada nou, que es començarà a emetre al setembre. Evidentment amb tot el procés que ve després, podem anar incorporant o modificant coses, però l’argument ja està fet. A partir d’aquí bevem d’una realitat, som molt conscients que som un altaveu, un mirall, i que si nosaltres no parlem de certes coses, hi ha gent que no té l’opció de parlar-ne. Realment tenim la sort que 3Cat ens permet parlar del que vulguem i ho celebra. Dona una visibilitat a necessitats que té la societat, és una sèrie d’entreteniment i social. En temporades anteriors vam explicar el cas de la Sílvia (Montse Germán) que va patir una agressió sexual dins una relació. Evidentment, és una cosa que està al carrer i decidim parlar-ne. No tenim vergonya a l’hora de tractar tota mena de temes, tot i que tenim algunes limitacions per l’horari en què s’emet, però tenim ganes de parlar de moltes coses i és una de les raons que ens motiven, poder explicar coses que canvien la teva vida quotidiana.
Les morts a final de temporada, poden convertir-se en una marca identitària de la sèrie?
La Núria Furió va dir des del principi de la sèrie que no volia morts, tot i que és una cosa molt vistosa. La mort del Quim (Jordi Rico) va ser una imposició gairebé perquè l’actor ens va comunicar que deixava la sèrie, tot i que estava content, i com no havíem matat cap personatge encara, vam decidir fer-ho amb ell. Li vam fer aquesta mort una mica absurda, vinculada sobretot al personatge, que de nou no era una mort truculenta. En el cas de l’Ainhoa (Gemma Brió) sí que va ser una mica dramàtica perquè el que ens va passar és que ens vam anar emmerdant amb la truculència del personatge i vam necessitar fer un final així perquè si no hauria quedat molt penjat. Ara, a partir d’aquí no és que hàgim decidit entrar en el món dels morts.
Aquesta temporada els joves van agafant pes a les trames, el seu objectiu és ampliar l’audiència cap a aquest públic?
El target d’aquesta sèrie mai seran adolescents de quinze anys, ens costa molt pensar que ampliarem cap a aquesta audiència. Que agafin més pes a les trames ho fem perquè en el fons així podem explicar més històries. Tu quan mires una trama dels joves també et pot agradar tenint quaranta anys. És veritat que identificar-te potser és més fàcil si ets jove, però també cal destacar que tenim un planter d’actors i actrius joves que mola molt poder donar-los aquest espai a la sèrie perquè s’entrenin.
Aquesta setmana estrena un nou projecte, Marie, la roja al Teatre Nacional de Catalunya…
És una obra de Rosa Maria Arquimbau, que jo he creat la dramatúrgia. He fet una versió que s’acosta més a l’actualitat i es tracta d’una obra que és molt feminista, amb una mirada molt contundent per ser de l’any 1938, protagonitzada per la Carlota Olcina, la Cristina de Com si fos ahir i que estrenem aquest dijous.
El seu paper a la sèrie es veurà afectat?
Les afectacions, el que passa sempre quan els actors i les actrius tenen altres produccions, és qüestió d’ajustar horaris. Però vivim amb això, perquè els dos mons s’han de retroalimentar. En aquest sentit, sí que hi ha alguns personatges de la sèrie que ens demanen no sortir en un temps perquè tenen alguna pel·lícula, però en el cas de la Carlota és totalment compatible.
Aquesta setmana arriba el capítol 1.500 de la sèrie, quina sorpresa tenen preparada?
Quan la tele ens va dir de fer alguna cosa al respecte, nosaltres vam pensar a fer un capítol de la mateixa durada que tots, però buscant l’essència del Comsi, que són els seus personatges. Serà un capítol on la colla té una trobada una mica peculiar i sobretot divertida. Estem en un moment de les trames en què no tenim un drama total, per tant, vam decidir potenciar el que té el Comsi que és la relació d’aquests amics. Sí que crec que el que caracteritza l’episodi 1.500 és que tots els personatges estan passant per una misèria emocional individual bastant gran, i allà ho hem volgut potenciar amb una mica d’ironia i humor. També hi ha presència de trames amb un to una mica nou, hem incorporat el thriller amb la Naiara -que també apareixerà en aquest episodi de dimecres- per celebrar aquests petits canvis.
La trama de les cosines també està agradant molt…
Això també sortirà en el capítol 1.500 perquè és una de les trames bomba de la temporada. Elles van agafar de la vida real el personatge de l’estafador de l’amor i a partir d’aquí van anar estirant la trama. L’embolic de les cosines amb la mateixa persona és un mecanisme que ens ha donat molt joc i que la Meritxell Huertas i la Míriam Alamany van trobar molt divertit també. És una història que fa riure, però que en realitat és molt trista perquè el que els està passant és molt fort. És una trama que ens ha donat molt joc perquè quan la comèdia toca temes dolorosos és molt guai.
En el cas que les audiències deixin de respondre a Com si fos ahir, tenen alguna alternativa preparada?
Nosaltres ara estem treballant amb el Com si fos ahir, però els que decideixen quan ve una nova sèrie són els de la tele.
Hi haurà alguna novetat o canvi important en la novena temporada?
No et puc dir pràcticament res, només que hi haurà una gran consciència de colla i una trama que els afectarà de manera important.
