Anna Simon (Mollet del Vallès, 1982) torna a TV3 amb El Tros, un reality que buscarà la millor parella de pagesos de Catalunya. A partir d’aquest 22 de maig, el prime time dels dimecres estarà ocupat per un concurs que mostrarà la competició entre 10 experts en el món rural i 10 urbanites que no ho tindran gens fàcil. La presentadora s’havia acomiadat de Zapeando per poder centrar-se en la maternitat una temporada. El Món l’entrevista ara que reapareixerà a televisió i en català.
Torna a TV3 després d’uns quants anys, ja que no la hi vèiem des de Persona infiltrada. Contenta?
Tinc moltes ganes d’estrenar el programa perquè el vam gravar el juny passat i tenia moltes ganes que, per fi, el veiéssiu. Estrenar a TV3 és estar a casa, una mica, he fet diverses coses aquí i m’hi trobo molt bé amb la gent. Estic amb ganes que vagi bé i desitjant que fem una segona temporada, de fet. Tots els qui hi hem treballat estaríem encantats de tornar-hi amb una altra perquè hem rigut molt fent aquest programa. Ha estat molt cansat perquè realment han estat moltes hores de gravació, però és allò que dius sarna con gusto no pica.
L’estrena és en prime time, així que l’aposta és forta.
L’aposta està realment bé i ho agraeixo moltíssim. A més a més, crec que la nit de dimecres és una bona opció perquè està bastant bé i espero que tinguem molt d’èxit.
Aquesta franja del dimecres és la que reserven per a Joc de cartes i sempre triomfa, de fet.
Ostres, doncs no hi havia caigut! Que bé perquè jo soc una gran fan de Joc de cartes i soc la típica que busca a Instagram els restaurants que hi surten, en fa captura de pantalla i després dic que aniré a aquells restaurant quan sigui a Girona, a Lleida o a on sigui. A veure si tenim tant d’èxit com Joc de cartes, tant de bo!
És d’aquelles presentadores que es preocupen per l’audiència i l’endemà mateix de l’emissió corren a veure el share que s’ha fet?
L’audiència, al final, és la que determina si continuaràs tenint feina o no. El qui digui que no li preocupa gens l’audiència, menteix una mica. Tampoc cal obsessionar-se i lamentar que hagi abaixat una dècima, però és clar que estic desitjant que ens vegi força gent. Nosaltres fent el programa ens ho hem passat molt bé. Hem patit, però ha estat molt divertit. Vam crea una família allà a la masia de Llagostera durant aquelles tres setmanes. Si la gent que ho veu s’ho passa la meitat de bé que ens ho hem passat nosaltres fent-ho, doncs perfecte.
La tornarem a sentir en català, el que farà feliços els seus fans de casa.
Sí, però jo parlo català sempre i cada dia amb els de casa encara que treballi a Madrid. No he deixat mai de parlar català perquè és la meva llengua materna. Ara bé, sí que és cert que hi ha gent als qui els fa especial gràcia sentir-me en català a televisió.
L’Anna Simon en la seva llengua i a TV3 és la més autèntica?
Crec que l’Anna en català i l’Anna en castellà són idèntiques. La veritat és que jo també em sento còmoda en castellà perquè, si vols que et digui la veritat, amb les meves amigues de l’escola a Mollet sempre hem parlat castellà. Sí que és cert que a casa hem parlat català des de sempre i que és la meva llengua materna, la llengua en la que penso. Però no és allò que diguis que em costa si parlo castellà. Estan les dues molt integrades.
Com ha estat veure’s envoltada de pagesos a El Tros?
Veure’m envoltada de pagesos ha estat molt guai. Tant els pagesos com els urbanites són gent molt autèntica i tots tenen un carisma especial per una cosa o per una altra. Tots els concursants són entranyables, de veritat. No sé fins a on puc explicar, però.
Ha estat fàcil la relació entre els concursants, per exemple? Perquè no deuen tenir res en comú.
Tenim per una banda a 10 pagesos, 5 noies i 5 nois. I, per l’altra, a 10 urbanites, també 5 noies i 5 nois. Tots tenen diferents edats, ja que tenim gent més gran i d’altres més joves. Del grup dels pagesos, un d’ells es dedica a la recuperació de castanyers, un altre té ramats i l’altre, conreus. Pel que fa als de ciutat, un d’ells és influencer i un altre treballa en una immobiliària. Hi ha gent de tot i són molt diferents entre ells, amb la qual cosa els qui ho veiem des de casa ens sentirem identificats amb un o amb un altre.
I què em pot explicar de la convivència de gent tan diferent l’una de l’altra?
Ha estat molt divertit perquè la gent sempre tenim prejudicis, vulguis que no. El de pagès sempre diu dels urbanites que venen amb dues maletes i només pensen en maquillar-se. Després coneixes les persones i t’adones que no són així, però. Perquè els de ciutat igual, quan veien els de camp es preguntaven què havien d’ensenyar-los a ells. El que és molt guai és que s’han acabat estimant, però estimant de debò dic. Només van ser tres setmanes, però vam estar vivint tots junts i s’han creat unes relacions molt maques. Ja anireu veient que, al final, tots acabaran dient que no tenien raó en tot el que pensaven sobre els altres.
I el procés de càsting ha estat fàcil? Hi ha algun personatget que doni més joc que d’altres?
Hi ha de tot… N’hi ha algun que ja veus que és un personatge, mentre que d’altres són més seriosos o tot al contrari. Tots ells són molt autèntics i això traspassa la pantalla, es faran estimar perquè allà ningú no fa un paper.
El format dona peu a mostrar escenes còmiques com la típica noia de ciutat escandalitzada en trobar-se una vaca.
És clar! Imagina’t dir-li que ha d’agafar una gallina a una noia de ciutat que mai no ha trepitjat el camp. No sap com fer-ho! I, per això, tindrà al seu costat la figura del pagès. A vegades, l’urbanita haurà de fer la prova, però el seu company granger haurà de donar-li les indicacions. Les tasques que han de realitzar tenen a veure sempre amb la vida de camp, amb tractors, proves amb fems, amb animals… També s’explicarà com es fa el pal de paller o el segar i batre. A molts ens sonen aquestes paraules, però no sabem com es fa i aquí ho podrem aprendre. És molt xulo de veure.
A quin target va dirigit aquest projecte?
Crec que els nens s’ho passaran molt bé perquè hi ha proves molt divertides, però la joventut també! I la gent gran també gaudirà perquè els podrà caure la llagrimeta de pensar que aquella tasca l’han fet ells en el passat o que han vist els pares fer-la.
També pot agradar als fans dels realities, ja que aquí també hi haurà nominacions.
Doncs sí. Cada equip consta de cinc parelles, cadascuna d’elles formades per un pagès i un urbanita. Els equips s’enfronten a diferents proves i, a totes elles, hi haurà un equip guanyador i l’altre perdedor. Aquells que guanyin, podran dormir a la masia i allà podran dutxar-se, sopar i dormir en un llit. Ara bé, els qui perdin dormiran a la pallissa, una mena d’estable amb palla a terra i allà no poden dutxar-se ni dormir en matalassos. Hi haurà nominacions, ja que el jurat nominarà la parella que pitjor ho hagi fet i cada equip també nomina una altra parella. D’aquestes tres parelles nominades, dues s’enfronten en una prova i qui la perd, doncs és eliminada.
Hi ha hagut enfrontaments entre ells i moments de tensió?
Oi tant! I crec que és perquè s’ho han pres molt seriosament. No fan un paper, són pagesos i volen demostrar que ho fan bé i quedar-se concursant. Això ha fet que, alguna vegada, hi hagi alguna confrontació amb el jurat perquè no han estan d’acord amb les seves valoracions.
Com ha estat treballar amb el jurat? El Miquel Montoro i la Marina Pifarré tindran un paper molt important.
Al Miquel no el coneixia personalment, només sabia qui era pel vídeo de les pilotes. És un noi molt jove, de només 18 anys, però és molt maco i entranyable. Aquí no estem acostumats a que un nen d’aquesta edat prefereixi estar a casa amb els seus animals a sortir amb els amics. Ell és feliç explicant-me que les truges mosseguen, que les oques tenen dents… És encantador, de debò. I després hi ha la Marina Pifarré, a qui no coneixia, però és un referent de la defensa de la pagesia i del paper de la dona en aquest món. A Lleida és molt i molt coneguda, una dona que ve de moltes generacions de pagès i tots els animals que sortien, ella deia que els tenia.
El Tros també té un punt pedagògic perquè la gent de ciutat podrà aprendre moltes coses del camp.
Els membres de l’equip hem après molt amb aquest programa, sí. A cada emissió vindrà un expert en algun tema determinat per valorar les proves i t’expliquen coses que no sabies i és molt xulo.
Ha tingut vostè alguna mena d’experiència en el món del camp?
Jo no puc dir que tingui experiència en el món rural. Mai no he viscut a pagès, però la meva àvia sí que va néixer en una casa de pagès i els meus pares van criar-se en dues colònies tèxtils de Puig-reig, un a Can Vidal i l’altre a Can Marçal. Sí que tenia familiars que tenien bestiar i recordo que m’encantava anar allà i jugar amb els cavalls o gossos.
Creu que la col·locarien al grup dels urbanites o al dels de pagès, doncs?
Crec que em posarien als urbanites, però jo sempre he dit que la ciutat m’espanta. Jo soc de poble i tants cotxes i tanta gent no m’agraden, com tampoc haver de fer cua per tot. Avui he trigat dues hores en venir de casa a Barcelona i això és horrorós. Si em preguntes si prefereixo viure enmig de Barcelona o a una casa de pagès? Prefereixo viure a una casa de pagès que enmig de Barcelona, sense cap mena de dubte. Mai no he viscut la vida del camp i és molt dura, molt sacrificada… La gent jove que es vol dedicar-se a aquesta feina té una autèntica vocació perquè realment està molt poc valorat i recompensat.
Encara costa molt que la gent jove tingui ganes de treballar al camp. L’objectiu d’El Tros és que els teleespectadors més joves puguin arribar a interessar-s’hi?
Ho espero de debò, ja que aquí hi ha pagesos molt joves de 18 i 20 anyets que estan encantats amb aquesta vida. Ells m’han explicat, no obstant això, que actualment fer-te pagès sense que et vingui de família és molt complicat perquè has de fer una inversió brutal que és probable que no recuperis. T’ha d’agradar molt i estar molt motivat. Té coses precioses, evidentment, però és una vida dura.
El programa arriba en un bon moment i pot reivindicar aquesta figura, precisament, perquè fa pocs mesos vèiem les manifestacions del sector del camp per demanar més ajudes.
Si mínimament podem posar un granet de sorra per fer valdre la seva feina, doncs benvingut sigui. El Tros de TV3 vol reivindicar la feina de pagès, oi tant.
Com va arribar-li l’oferta i què li va veure per dir que sí? Perquè no l’havíem vist en un registre així abans.
En un principi em va costar acceptar perquè, en aquell moment, la meva filla només tenia un any i em feia cosa marxar fora de rodatge tres setmanes. Tant de bo totes les feines fossin així, també et dic, ja que TV3 i la productora em van posar totes les facilitats i vaig poder estar vivint en una cabana de fusta amb ella enmig del bosc durant el rodatge i va ser experiència. He estat molt afortunada perquè el rodatge començava d’hora al matí i acabava tard a la nit, però jo tenia estones mortes i m’escapava per estar amb la nena perquè estàvem a només un minut. Si totes les feines fossin així, què fàcil que seria per a les dones.
La conciliació és ben complicada. En el seu cas, de fet, va deixar la televisió temporalment fa ara dos anys quan va ser mare per poder estar amb la nena.
És impossible conciliar. Jo vaig posar-ho tot en una balança i la maternitat es va encarregar de tancar-me la boca, ja que jo era d’aquelles que deien que tornaria a treballar quan la nena tingués quatre mesos. Doncs, quan va arribar el moment, a mi se’m trencava el cor. Com havia de tornar a treballar i deixar una bebè tan petita? I jo soc una afortunada perquè he pogut decidir parar una mica, per desgràcia moltes dones no poden fer-ho i han de tornar a treballar i punt. Em considero afortunada, ja que conciliar és pràcticament impossible.
I encara més en una feina com la seva, amb horaris impossibles i la por que el telèfon deixi de sonar si s’atura un temps.
Precisament, els meus horaris són molt diferents cada dia i hem d’anar trampejant amb el suport de la família. La por a què el telèfon deixi del sonar existeix, ja que jo he decidit estar amb la nena i està geial. Ara bé, i si després no tornen a trucar-me? Jugues amb les pors i amb les ganes d’estar amb ella.
Bé, però ara torna a televisió i se la veu contenta.
Molt, la veritat que sí i desitjo que vagi molt bé. Ara mateix reso que molta gent vegi El Tros i vulguin fer una segona temporada, que m’encantaria. Ara mateix, la meva filla té dos anys i començo a tenir ganes de tornar i recuperar-me també com a dona i no només com a mare. Esperant que tot surti bé.
