Toni Cruanyes ha publicat un llibre nou sobre la seva família després de l’èxit de l’última novel·la sobre l’avi. A La dona del segle, el presentador del TN de TV3 aprofita la història de la besàvia, l’àvia i la tieta per aportar un toc femení a uns anys que han estat escrits històricament des de la visió dels homes. Aquest migdia, l’ha promocionat en una entrevista a Ràdio Vilablareix molt completa en què reconeix que va estar a punt de no publicar el llibre: “Volia indagar i fer un homenatge a la meva família, però m’ha costat i he tingut frens. He tingut moments de sentir-me incapaç de posar-me en la pell de la meva àvia, no em veia amb cor i creia que potser seria millor no explicar la seva història si no ho havia de fer bé“.
Abans d’entrar a relatar el que ha dit sobre el seu llibre, és destacable comentar la seva opinió sobre el futur del periodisme. Ell que és pare d’un nen d’11 anys i d’una nena de 5, té molt al cap que és important l’educació que els donen i el record que acabaran tenint dels seus pares: “Em preocupa el seu futur i també el futur del periodisme perquè no sé cap a on anem“. Aplaudeix que tinguem al nostre abast unes capacitats tecnològiques tan increïbles i creu que acabarem incorporant una part d’intel·ligència artificial a la nostra feina. Ara bé, això no l’acaba de deixar tranquil: “El meu dubte és si això no acabarà sent com un cavall de Troia… No estarem ficant a casa nostra un dels elements més sofisticats per enganyar la gent com és la intel·ligència artificial?“.
Toni Cruanyes creu que els periodistes haurien de ser els baluards de la veritat i les notícies. Davant l’auge de les notícies falses i la facilitat per enganyar, ara té por: “I si la gent ens perd la confiança? Si això passa, deixarà de tenir sentit ser periodista. Si perdem confiança, perdrem el periodisme i també el sistema democràtic perquè has de poder confiar en el que et diu un professor, un metge o un policia”.
Toni Cruanyes confessa que el llibre sobre la besàvia no havia de sortir
El llibre de Toni Cruanyes sobre l’àvia i la besàvia no havia de sortir, de fet, ja que explica que el va tenir en un calaix durant uns mesos. Què el va acabar de convèncer? El suport de les seves amigues: “Em van dir que l’havia d’acabar d’escriure, ja que la història de les meves besàvies i àvies mereixien ser explicades perquè hi ha moltes dones com a elles“. De fet, Toni Cruanyes creu que ara és el millor moment per treure a la llum la història de les dones.
El masclisme les ha impedit ser protagonistes durant molt de temps, però són moltes les que han tingut vides excepcionals i extraordinàries que també han de tenir el seu lloc: “Les dones encara viuen situacions que han de ser denunciades. La meva besàvia va haver de fer front a la guerra, a la gana; la meva àvia no va poder ser hereu perquè era una dona i el meu besavi va perdre les terres que treballava perquè només va tenir filles. Crec que això s’ha d’explicar perquè la meva àvia podria ser intercanviable per moltes altres àvies“.
Aquest és un llibre de nostàlgia i tendresa del record, però també ha volgut parlar de les dones de la seva família des d’una altra perspectiva: “No volia parlar d’elles només des del record d’elles pentinant-me, adormint-me o fent-me aquelles croquetes boníssimes. No volia trair la seva vida com a dona resumint-la només des d’aquest vessant de la seva personalitat”.
La gran majoria de lectors de Toni Cruanyes són dones, reconeix, un factor que no li acaba d’agradar: “M’aturen menys homes dels que voldria a dir-me que han llegit els meus llibres. En el llibre anterior, que era una història d’homes amb el pare i l’avi, sí que vaig tenir més lectors homes. En aquest, que és una història femenina, en canvi, això no passa. Elles estan més acostumades a empatitzar amb les històries dels homes, però a nosaltres encara ens costa molt amb les seves històries perquè creiem que no va amb nosaltres o perquè creiem que són històries tan importants“.
Toni Cruanyes ha publicat uns quants llibres, aquests últims anys, però deixa tranquils els seus seguidors perquè diu que escriure li agrada, però que mai no traurà el peu de l’actualitat perquè és això el que el nodreix i el que li interessa.
