La majoria de famílies poden resseguir la seva vida a través dels àlbums de fotos, els vídeos domèstics o revisant els seus comptes d’Instagram. Els Canela-Margarit, en canvi, tenen la seva evolució reflectida en llibres de fotografia, pel·lícules i sèries. Sempre, a través de la seva activitat per documentar la vida de la fauna salvatge de tot el planeta: des de la més pròxima –viuen entre Banyoles i Castellar de n’Hug– fins al sud de la Patagònia, “un lloc que anomenen la fi del món”, com diu Unai Canela en el tràiler del primer capítol de Panteras, la serie, dirigida pel seu pare, Andoni Canela, produïda per Wanda Films i que s’estrena aquest diumenge a les 21 hores a La 2 de TVE.
Cinc anys de viatges buscant 8 grans felins
Unai, que ara té 19 anys i mig, és el fill del fotògraf especialitzat en natura salvatge Andoni Canela i de la periodista i escriptora Meritxell Margararit. Juntament amb la més jove de la família, Amaia –13 anys–, ja van protagonitzar el documental El viatge de l’Unai, que es va emetre al Sense ficció de TV3, i la sèrie de Cuatro Espíritu salvaje. Eren el resultat d’una volta al món de 15 mesos retratant i gravant animals –pumes, bisons, elefants, llops, cocodrils…–, que també va quedar registrada en el llibre La llamada del puma. El felí donava títol al llibre perquè la idea d’anar-lo a buscar havia sigut el punt de partida de tot plegat. Per tant, segurament era inevitable que el següent projecte fos el que es tanca amb la sèrie que s’estrena avui, rodada durant cinc anys i dedicada a vuit grans felins del món: a més del puma, han buscat, esperat i filmat el jaguar, el tigre, el lleopard, el lleó, el guepard, el linx ibèric i el lleopard de les neus, un dels animals més difícils de veure del món.
La docusèrie que es pot veure a partir d’avui a La 2 amplia i afegeix material nou al documental Panteras, que es va estrenar el novembre del 2021 als cinemes i que també té un llibre homònim. De fet, el primer capítol de la sèrie obre i tanca el cercle: s’hi podrà veure el primer viatge del projecte, al sud de la Patagònia, quan l’Unai tenia 13 anys, i l’últim, a la mateixa regió i amb el mateix objectiu, la recerca del puma, cinc anys després. I mentre es veu créixer el jove Canela –el sènior canvia poc, potser uns quants cabells menys– es descobreix com evoluciona la situació del gran felí en aquest període. De fet, aquesta és la marca de la casa.
La vida d’una família que retrata la vida salvatge
Al llarg dels anys, Andoni Canela –cada vegada amb més intervenció del seu fill– ha anat creant un gènere: la fusió del seu itinerari professional amb el projecte familiar que té amb Meritxell Margarit ha donat com a resultat uns documentals sobre natura salvatge atractius per a no iniciats. Com ja passava a Espíritiu salvaje, si s’ha de veure una discussió –professional i familiar alhora– entre el cap de l’expedició i el seu fill, es veu. “De tota manera, discutim més a casa que en els viatges, perquè l’Unai fa això perquè vol, s’hi implica molt. De fet, ara, que ja té 19 anys, ja fa coses pel seu compte. Les tensions van ser més quan era adolescent, i al final no podien durar gaires hores, perquè estàvem absolutament sols al mig del no-res”, recorda Andoni Canela en conversa amb El Món.
El fotògraf assegura que un dels atractius de Panteras, la sèrie és la progressió professional del seu fill. “El rodatge va començar quan tenia 13 anys i va acabar quan en tenia 18. Havia après molt, ara ja té nivell professional. Gent que ha vist algun fragment de la sèrie ens pregunta quantes càmeres hi havia, de quanta gent era l’equip. N’ha après molt, com hauria fet qualsevol noi de la seva edat”, matisa.
“No hi ha competència perquè ningú està tan boig”
En la nova sèrie hi ha també altres diferències respecte d’Espíritu salvaje, que va ser un rodatge amb un equip de la cadena televisiva i un calendari marcat. A més, els nens eren petits. Calia que els llocs on anaven fossin més accessibles i els animals factibles de trobar en un parell de setmanes. “No podíem posar-nos segons quins reptes. El que hem fet ara és molt més difícil, perquè l’equip era més flexible. Només nosaltres dos, amb l’Unai ja més gran, sense calendari limitat ni barreres. Poca gent pot dedicar tant temps a fer una cosa així, no hi ha competència perquè ningú està tan boig de dedicar tant temps a esperar durant setmanes per veure un animal, i menys amb el fill”, afegeix rient Andoni Canela.
Un exemple: al Tibet van estar-s’hi quatre setmanes i només van poder veure i filmar el lleopard de les neus un cop, durant minuts o menys. “Però va ser dels millors viatges. Va ser dur, perquè va arribar un punt que crèiem que no el veuríem, però potser va ser el millor”, recorda. Saber esperar és una de les grans exigències d’aquests rodatges. Per veure el jaguar també els va caldre intentar-ho durant deu dies. I en tots els casos han fet almenys dos viatges a la mateixa zona per documentar el mateix animal. Pel camí, han filmat moltes altres espècies a més dels 8 felins protagonistes, i a la sèrie se’n veuen més de 100.
Per al fotògraf i director, el resultat és tan transparent que transmet veritat. “Avui dia hi ha moltes coses gravades per tot arreu i no saps si és cert, crec que en aquest cas es veu que és real, que no te l’estan colant. És clar que això ho ha de dir la gent”, avisa.
El lleó, una de les espècies més amenaçades
Un dels objectius dels Canela és divulgar la vida de les espècies salvatges amenaçades. A Panteras, la serie, hi apareixen espècies com el tigre, del qual en queden només entre 4.000 i 5.000 exemplars, encara que ben protegits en reserves, i el guepard, que són uns 6.000 però en àrees més exposades. El que poca gent s’imagina és que el lleó, tot i que en quedin entre 15.000 i 20.000, és una de les espècies més amenaçades en països en vies de desenvolupament on no hi ha un turisme regulat que doni recursos per dedicar-los a la seva protecció i, en canvi, hi ha un sector primari que necessita defensar-se d’animals salvatges que els maten les vaques. Un altre cas és el del lleopard de les neus, una espècie que no té res a veure amb el lleopard comú i que, paradoxalment, n’és una víctima col·lateral a causa de canvi climàtic. “El lleopard té una gran capacitat d’adaptació i, si la temperatura puja, ell puja a terres més altes. Això pressiona el lleopard de les neus, que també ha d’anar pujant, però a més de 4.000 metres la vida animal ja és gairebé impossible”, explica Canela.
Tota la família en un dels capítols
Tot plegat es podrà descobrir cada diumenge a partir d’avui amb una docusèrie amb narració amb la veu en off d’un Unai ja adult, que l’any passat va presentar el seu primer documental en solitari, Entre montañas, al festival de Sant Sebastià. A més, en el capítol del lleó, rodat al desert del Kalahari, hi participen també la mare, Meritxell, i la germana, Amaia, de manera que es podrà veure junta de nou la família catalana amb més esperit salvatge.
