Amb només 18 anys, Unai Canela (Barcelona, 2004) ja ha debutat al Festival de Cinema de Sant Sebastià com a director amb el seu primer documental, ‘Entre montañas’. Es tracta d’una oda als Pirineus, per on va viatjar durant l’època de restriccions de la pandèmia a falta de poder viatjar pel món, com està acostumat a fer amb una família que ha fet la volta al món i un pare que fà dècades que recorre els cinc continents observant –fotografiant i filmant– la natura salvatge i la fauna amenaçada.

Quan encara era un nen, l’ara director novell ja va protagonitzar la pel·lícula del seu pare, Andoni Canela, titulada ‘El viatge de l’Unai’. En aquest film del qual va ser protagonista el 2016, la seva família –ell, el pare, la mare (la periodista i escriptora Meritxell Margarit) i la germana, Amaia– viatjava per tot el món a la recerca de set animals amenaçats. Ara, per al seu primer documental, també ha comptat amb l’ajuda del seu pare, que l’ha assessorat en el guió i la fotografia.

Trailer del documental ‘Entre montañas’

El també estudiant d’antropologia a la Universitat Rovira i Virgili ha concedit a Sant Sebastià una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies on assenyala que amb Entre montañas es retroba “amb l’Unai ple d’il·lusió, el del primer documental“, al qual va posar la veu en off que feia de fil conductor de la pel·lícula. La idea d’aquest nou documental amb què debuta com a director va néixer durant el confinament, quan va veure-hi una oportunitat de redescobrir el paisatge dels Pirineus, on va viure els primers anys de la seva vida i encara passa part de l’any. De fet, la família va passar el confinament a la casa que la família té a la serralada. En algunes de les escenes del documental se’l veu caminant sol, observant tot allò que té al voltant i seguint el rastre dels animals autòctons dels Pirineus catalans.

El regal de presenciar com la vida silvestre segueix el seu ritme

Unai Canela assegura que viatjar no és només visitar llocs exòtics sinó “connectar-se amb la natura”. Per això va viure la gravació del documental com “l’oportunitat” per explicar que llocs com els que ha visitat amb el seu pare i mostrat al món “també es poden trobar al costat de casa“. El jove director evita revelar en quin poble en concret ha crescut, però insisteix que el documental ha estat una oportunitat per redescobrir els paisatges que sempre havia vist. Per gravar aquest documental va viure durant uns mesos en plena natura i va fer travessies per la neu amb la intenció que la vida silvestre del seu voltant actués al seu ritme i ell ho pogués presenciar.

El documental acaba sent una carta d’amor a la natura, perquè es veu com van passant les estacions i com amb elles van canviant els paisatges. Alhora, aconsegueix conscienciar l’espectador que s’ha de lluitar per protegir el planeta del canvi climàtic, que tindrà com a conseqüència més pandèmies com la que hem viscut. El documental és, segons les seves mateixes paraules, una aproximació “sincera i senzilla però no fàcil” a la natura. “Vull que l’espectador surti del cinema pensant en allò que cal apreciar de debò”, ha explicat abans de llançar una última reflexió. “A vegades ens tempta més la vida de gran ciutat, però jo crec que documentals com aquest poden fer possible que la gent faci aquest canvi i que les coses que ens agraden canviïn a poc a poc”, conclou.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Curiós a setembre 22, 2022 | 22:31
    Curiós setembre 22, 2022 | 22:31
    Gaire amor per la seva llengua no sembla tenir.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa