L’Estela ha estat la darrera expulsada d’Eufòria. La seva sortida ha estat, segurament, la més inesperada i polèmica. Molts fans del programa musical de TV3 omplien la xarxa de crítiques ferotges cap al jurat, als qui acusava de tenir uns preferits i haver-la nominat injustament quan ells mateixos reconeixien que havia fet una actuació vocalment de 10. El concurs és així, el que permet que marxi una de les preferides quan ningú no s’ho esperava. Ella mateixa ha reconegut que encara està paint estar eliminada, el que li està costant més del que creia. El Tot es mou l’ha entrevistat aquest dilluns per saber què opina i com es troba després d’aquest cop tan dur.
La jove carnissera catalana reconeix que no ha estat un cap de setmana fàcil, però que comença a fer-se a la idea: “Estic bé i assimilant, a poc a poc, que això és un joc que acabarà per tothom. Divendres em vaig prendre l’expulsió superbé perquè això acaba i ara m’ha tocat a mi, dissabte va ser un dia de transició i diumenge va ser el dia que pitjor ho he passat… Estava bastant trista, la veritat, perquè sempre és un dia molt maco per a nosaltres perquè és quan fem la jornada completa de 12 hores per preparar la següent actuació. Em vaig sentir buida, però vaig anar a la platja per descansar una mica que també ho necessitava”.
L’Estela opina sobre la polèmica nominació del jurat
Ella també considera que la nominació del jurat va ser injusta? “He marxat del programa amb una actuació que vocalment va ser de 10, potser hauria estat pitjor per a mi marxar amb una plena d’errors. Em van nominar perquè no els vaig acabar d’emocionar i no vaig transmetre tant… Bé, és molt relatiu i personal això dels sentiments. Jo tinc 20 anys i tinc ganes de viure, no podia interpretar la cançó amb melancolia. Potser tampoc no vaig saber transmetre l’alegria de viure perquè tenia molt mal de gola durant tota la setmana, ja que vaig estar amb angines. Ara penso que potser estava més centrada en el coll, però estic contenta en haver estat eliminada després d’una bona actuació”.
Molt sincera, també ha volgut opinar sobre el presumpte favoritisme del jurat: “Crec que tots tenim més o menys clar qui serà el preferit de cada gala. Allà a les posades en comú ja veiem qui pot ser-ho, encara que després tot canvia i no tenim idea de què passaria. Crec que tothom té un preferit, vosaltres també el tindreu i jo també. Imagino que als membres del jurat els passa igual, que és normal que té preferit”. Qui creu que guanyarà aquesta primera edició d’Eufòria? “Personalment crec que guanyarà la Mariona, però m’agradaria que guanyés la Núria perquè ho té tot: l’espectacle, el ball, el carisma… He treballat amb ella i la seva professionalitat m’encanta. He après molt d‘ella i m’ha ajudat molt”.
L’Estela reconeix que, en aquesta altra vegada en la zona de perill, creia que se salvaria ella. Ara bé, considera que l’expulsió pot ser bona per a rebaixar el seu ego: “He notat molt l’amor de la gent i ja m’està bé que m’hagin fet fora, perquè és un retorn a la realitat. M’ha costat molt confiar en mi, però ara començo a fer-ho i vull seguir per aquí. És per això que no llegeixo els comentaris de la gent, ja que els bons fan que m’ho cregui massa i els negatius m’enfonsen”.
La mare de l’Estela l’anima en directe
Cap al final de l’entrevista, el programa de TV3 connectava amb la seva mare en una videotrucada. Molt orgullosa, deixava clar que no volia que expulsessin la filla: “L’Estela no havia de marxar. Quan va sortir, li vaig dir que era un concurs i que el més important és arribar on podia arribar; que havia d’agrair a tothom l’oportunitat perquè l’ha ajudat a creure en ella i sortir fora de la seva zona de confort. A casa canta molt, sempre està cantant i m’encanta. La seva habitació és el seu estudi, de fet, un búnquer en el que que es tanca a cantar i no s’hi pot entrar. Ara s’ha tancat una finestra però es pot obrir l’univers sencer”.
L’Estela ha acabat l’entrevista amb la promesa que continuarà lluitant per fer-se un lloc en el món de la música, ja que aquesta és la primera feina en la que ha estat feliç de debò: “Podria tornar a la meva vida d’abans perquè no em cauran els anells. Ara bé, mai no havia estat tan satisfeta i vull continuar en aquest camí”.
5 
