L’Elena Gadel és un dels tres membres del jurat d’Eufòria, una actriu barcelonina que ha guanyat moltíssima repercussió en un públic jove que pràcticament no la recorda del seu pas per la segona edició d’Operación Triunfo el 2002. El concurs musical de TV3 està fent una audiència de rècord, el que fa que també ella generi més interès que abans. Aquesta setmana ha estat protagonista de la premsa rosa gràcies a la publicació que ha fet en el seu perfil d’Instagram, en el que s’ha mostrat sorpresa amb les ocurrències dels fills. Doncs bé, avui torna a ser notícia gràcies a l’entrevista que ha concedit al diari Ara, en el que repassa la seva trajectòria i reflexiona sobre el seu paper a Eufòria.
Allà explica que l’equip del programa, que és el mateix de l’Oh happy day, la van trucar per oferir-li aquest lloc de feina. En un primer moment tenia clar que diria que no perquè actualment està compaginant el Com si fos ahir amb el disc nou i els nens encara li donen molta feina perquè tenen cinc i tres anys. Finalment, va accedir a fer la prova i la van agafar pocs dies després: “Des del principi tenia clar que si ho feia era per passar-m’ho bé. La posició de jurat no és fàcil ni agraïda. Amb perspectiva tothom té una opinió, i fins i tot jo mateixa avui puc tenir una opinió diferent de la que vaig tenir divendres passat. Però en aquell moment ets allà i has de decidir. M’ho estic passant molt bé, i això compensa al màxim”.
Estar en aquesta posició comporta moltes crítiques, ja que no tothom està d’acord amb la seva opinió. Ara bé, Elena Gadel considera que sent més pressió per l’estètica: “És un peix que es mossega la cua. Quan tinc un complex d’alguna cosa jo el tapo. Però si no comença ningú a ensenyar-los, no canvia res. Algun cop m’han dit que faci alguna cosa amb les meves arrugues. No m’interessa. Amb la pressió que hem de patir totes, que a sobre una dona en critiqui una altra perquè s’ha fet un retoc, faltaria més! La pressió estètica sobre de l’escenari és molt bèstia. En algun concert dels inicis em vaig oblidar el maquillatge a casa i vaig sentir una inseguretat que normalment no tinc”.
Elena Gadel reconeix que la conciliació familiar no és fàcil
Com moltes altres cantants que han estat mares, reconeix que compaginar la feina amb la maternitat no és fàcil: “M’encanta tenir fills, els estimo i els adoro, però també m’encanta la meva feina. S’ha de poder compatibilitzar. Al principi recordo fer Mar i cel i altres musicals amb una disciplina molt dura. No tenia vida social. Va haver-hi una època que vaig combinar que el Nil era un nadó de mesos amb el musical Cabaret, un dels més durs que he fet mai, i el Com si fos ahir als matins. I a més vaig tornar a quedar-me embarassada. En un moment que no se’ns veia a sobre l’escenari, un company em va preguntar: “Com estàs?” I em va caure una llàgrima. No podia més, va ser molt dur“.
L’Elena Gadel té una trajectòria molt potent, però reconeix que no ha de patir les conseqüències de la fama: “A Barcelona la gent va a la seva. Durant el meu dia a dia alguns em reconeixen i altres no, però estic tranquil·la. A Granada no em coneix ningú. Em pregunten: “Todavía cantas?”. Sí, senyora. I desitjo molt anar a Granada a cantar. M’estressa més mirar les xarxes socials i que la gent opini i insulti de forma tan gratuïta. No saben que som persones? Per molt coneguda que sigui, no tinc perquè acceptar-ho”.
