Emma Vilarasau ha concedit una entrevista molt sincera a Jordi Basté, que l’ha convidat a despullar-se al Pla seqüència que presenta a La 2 Cat. Mai no l’havíem sentit parlar amb tanta duresa sobre la relació amb el seu cos, que mai no ha estat fàcil perquè va tenir molts complexos per culpa de ser la més grassoneta dels tres germans. “Jo era la mitjana, la més dolça, que no donava problemes ni em barallava. Sempre he estat molt racional, però la meva adolescència va ser molt difícil, tenia molt complex de grassa i fer teatre em salvava”. Mentre que els meus germans eren “dos prínceps” que rebien afalagaments pel carrer, ella era “la simpàtica”. A l’adolescència allò va suposar un trauma perquè no s’agradava gens a si mateixa i ser adolescent amb un cos que no t’agrada li va semblar “molt dur”.
La gran dama del teatre català va arribar a canviar el seu estil de vestir per evitar que la gent es fixés en el seu sobrepès: “Em vaig fer hippy i em vaig començar a tapar, duia vestits llargs, ponxos… Vaig tapar el meu cos durant molt de temps. La meva mare, que tenia el mateix problema, m’entenia molt, em deia que estava guapíssima. Però hi havia detalls, com que a mi de petita m’agradaven molt les faldilles plisades, però si tens cul els plecs sobren. La meva germana en duia i jo li deia a la meva mare que també en volia, però a mi em deia que no”.
I, davant d’aquella situació, el que va fer va ser “matar-se de gana”. I, de fet, reconeix que encara ho fa: “Si jo em deixés, estaria molt grassa i encara em preocupa. Ara has d’estar estupenda als 70 anys! Em controlo molt, la veritat, perquè no em vull veure així. Encara em peso cada dia i no ho he dit mai, però és una obsessió molt gran“. L’Emma Vilarasau considera que sempre tindrà una imatge distorsionada de si mateixa, un problema que l’ha fet patir molt a ella i també als seus fills: “Encara no fa massa, un dels meus fills em va dir que parés ja amb això perquè s’adonava que continuo mirant-me el tema menjar sempre i que pateixen de veure’m així. Jo pensava que no ho veien, però sí que ho noten“.
Emma Vilarasau volia ser actriu des de petita?
En aquesta llarga entrevista, l’Emma Vilarasau també li ha explicat al presentador de RAC1 com va començar en el teatre. Ella no ha estat d’aquelles que s’inicia en aquesta feina de ben petita i de manera vocacional, sinó que s’hi va acabar trobant una mica: “Era una adolescent rebel que es va apuntar a fer classes d’interpretació perquè, a dalt de l’escenari, m’ho passava bé i em sentia segura malgrat el meu complex”. Mai no hauria pensat que acabaria sent actriu, de fet: “Què va… Com vols que ho pensés? Era molt difícil poder guanyar-te la vida així, en aquella època“.
Ella va acabar el COU amb 16 anys i no sabia què volia fer a la vida. Davant d’això, va decidir apuntar-se a l’Institut del Teatre perquè en el seu moment s’ho havia passat bé, però sense pensar que acabaria treballant d’això: “Quan vaig dir a casa que volia fer teatre, va caure el cel i la terra… però els vaig dir quan ja m’havia examinat i ja m’havien acceptat. Vaig dir que seria temporal, és clar, mentre em preguntava de què treballaria més endavant, ja que l’altra opció era agafar-me un any sabàtic i allò sí que no volien que ho fes. A vegades penso que em van deixar fer això perquè soc dona i el meu pare va pensar que ja em casaria i ja em mantindrien“.
La vida li va canviar quan un director en actiu va fitxar-la, juntament amb altres graduats, per fer de becaris en una obra en la que els pagava pocs diners: “Ens va donar l’oportunitat amb la Mercè Aranega, la Mercè Comas… A mi em va donar bastant paper i allà vaig pensar que potser sí que m’hi podria dedicar, però és que ni tan sols existia TV3! No es feia cinema en català i només hi havia quatre sales obertes a Barcelona, així que ser actriu era molt difícil. Si no m’haguessin agafat aquí, no m’hagués presentat a molts càstings perquè ho passo malament així que segurament no seria actriu”, reflexiona.
En aquesta intervenció, també ha tret a la llum que ella no va ser la primera opció per interpretar el seu icònic paper a Nissaga de poder: “No et diré qui era l’actriu per qui volien, però en aquell moment fer un culebrot era una mica de desprestigi i ara tothom en vol fer. Jo, que tenia els nens petits, vaig pensar que m’anava superbé sobretot per pasta perquè viure d’actors tots dos…”.
A què es dediquen els fills de l’Emma Vilarasau?
Dels dos fills que té l’Emma Vilarasau, se sap que un d’ells és actor i es guanya bastant bé la vida així. No volia que s’hi dediqués, en un principi, ja que no és fàcil ser fill de i dedicar-te a la mateixa professió que els dos pares famosos. Després de veure’l actuar a Londres, però, la seva opinió va canviar: “Em va sorprendre moltíssim. Jo que mai no l’havia vist actuar, de sobte el vaig veure fent de protagonista i en una obra en anglès on tot sonava estupendo. Vaig pensar que ho feia molt bé per ser tan jove i té molt mèrit i molt valor que hagi volgut dedicar-se a això amb els dos pares que té, perquè ho podria haver passat fatal”.
L’altre fill és músic, ja que va estudiar per ser bateria a Londres i ja s’ha quedat allà a viure. Com que no és fàcil guanyar-se la vida així, ara es dedica al món de videojocs i sembla que s’ho passa d’allò més bé. Això sí, també ha arribat a patir perquè són mons difícils. Una entrevista ben completa de l’actriu, que obre una finestra a la seva vida privada a La 2 Cat.
