Eloi Vila ha passat d’entrevistador a entrevistat i ha concedit les seves declaracions més difícils. El presentador d’Al Cotxe! i Quanta guerra s’ha assegut a la cadira dels convidats d’El Suplement de Catalunya Ràdio i ha deixat anar dos titulars molt potents, un sobre la seva vida personal i un altre sobre la professional. “Amb totes les ganes del món per estrenar més Quanta guerra!“, ha dit en unes paraules que confirmen que hi haurà segona temporada d’un dels programes revolució d’aquesta temporada a TV3. El periodista de 50 anys també ha reconegut que li han diagnosticat una diabetis: “Hauria de caminar més perquè ho necessito. Fa un any i mig em van diagnosticar diabetis del tipus 1, és a dir, que el meu pàncrees no produeix insulina i me l’he d’injectar. Em vaig quedar molt i molt prim, només bevia i pixava tot el dia”.
“Vaig arribar a pesar 62 kg i amb un aspecte molt malalt… Recordo que la gent em deia que m’estava aprimant molt. No em vaig espantar massa, però, perquè ja intuïa que era això el que em passava. Tenia la sensació que era diabetis. Hi pensava perquè al llarg de la vida coneixes gent que n’ha tingut i que t’explica com ho havien viscut. Era un mal moment, a més a més, perquè estàvem en plena pandèmia i quan trucava al CAP sempre estava tancat. Un bon dia vaig decidir que anava al metge, la infermera del meu poble em va veure per la finestra i em va preguntar per què m’havia quedat tan prim. Li vaig explicar què em passava, em va punxar el dit i va veure que tenia el sucre pels núvols. Al cap de dues hores, vaig sortir d’allà tot punxant-me insulina“, ha revelat el presentador.
Eloi Vila reconeix que el diagnòstic l’ha ajudat a afrontar el tema de la mort
Eloi Vila també ha reconegut que fuma i és conscient que no hauria de fer: “Recordo que aquell dia, la infermera em va dir que ho hauria de deixar i jo tenia clar que aquell dia no podia fer-ho”. I d’aquí, a un dels titulars més colpidors: “Aquest diagnòstic m’ha permès enfrontar-me a la mort. Jo acabo de fer 50 anys i amb el diagnòstic de la diabetis tinc com la sensació que em moriré jove, que tant de bo no passi, però pensar això em permet pensar en la mort i trencar amb el tabú… encara que al meu entorn no li agrada que ho digui”.
“El que sí que m’ajuda és a replantejar-me aquest “ara i aquí” que a vegades pot sonar a un eslògan d’autoajuda barata. Em plantejo que el que vulguem fer, fem-ho. Penso que moriré jove perquè la diabetis provoca problemes cardiovasculars i tinc aquesta sensació que moriré aviat. Puc fer una vida normal i tinc el sucre controlat, però no puc evitar tenir aquesta sensació de dir que amb aquest problema que el cos potser no aguantarà tant de temps”, ha afegit.
13
