Ser pares no és fàcil i això els personatges de Com si fos ahir que han tingut o volen tenir criatures ho saben. Amb els anys els problemes que ells havien patit també els comencen a experimentar els seus fills, i saber gestionar-los forma part de la mateixa experiència. Aquesta temporada els guionistes han decidit incorporar dues trames relacionades amb la maternitat des de dues perspectives molt diferents. La Cristina (Carlota Olcina) va ser mare fa 15 anys amb el Quique (Biel Duran) de l’Adrià, un noi molt llest i carismàtic que aquestes setmanes ha estat víctima d’una trama complicada entre adults incapaços d’entendre que ell ja no és un nen petit. Per la seva banda, la xef de la Barnateca ha decidit embarcar-se en l’aventura de ser mare. La Itziar (Mar Ulldemolins) vol fer-se una inseminació artificial, però coneix tot el que comporta realment portar una criatura al món?
La Cristina i el Quique, dos pares tossuts amb una trama complicada
Com li expliques al teu fill que potser no és el teu fill? Aquesta és la gran pregunta que s’ha estat fent el Quique totes aquestes setmanes des que va saber que tenia un alt percentatge de ser estèril. La desconfiança entre ell i la seva exdona ha estat present més d’un cop, amb interrogatoris a la Barnateca, mentides i excuses per treure-li un parell de mostres d’ADN de la boca del nen sense que ell en sabés res. L’Adrià té 15 anys i els espectadors de la sèrie de TV3 han vist que no és gens ximple i entén el que passa al seu voltant. Després de sentir un missatge de veu en què el Quique preguntava per la prova d’ADN que havia encarregat a la Cristina, el nen va fer la gran qüestió, obligant els pares a explicar què feien.
Tot i no ser la millor reacció tenint en compte que va acusar la seva mare d’haver-se embolicat amb un altre home -i una mica de raó sí que en té-, la Cristina i el Quique s’ha adonat que més enllà dels seus dubtes està la sinceritat. Ser pare és complicat i el seu fill no els ho ha posat gens fàcil. Després de la gran revelació, el noi els va deixar discutint qui dels dos havia embolicat la troca i se’n va anar un parell de dies a casa del Miquel (Eduard Farelo) i la Noe (Elena Gadel) per aclarir-se una mica i no estar a prop d’ells. Com era d’esperar, la seva preocupació s’ha anat fent més gran cada dia i això, en el fons, no és més que una confirmació que més enllà de les discussions sobre qui és o no és el pare biològic, hi ha un jove patint per la falta de confiança dels seus pares.
Només ha necessitat una xerrada molt intensa amb el Miquel, que va ser pare del Guillem amb la Noe, que ja tenia un fill d’una relació anterior, l’Èric. El discurs paternalista i emotiu l’ha fet entendre que no importa qui sigui el pare de sang o no, perquè exercir de figura paterna sovint és molt més important. El resultat de tot plegat? Una imatge del Quique i l’Adrià fent les paus temporalment, com si no hagués estat més senzill parlar-ho tot abans i no fer una muntanya enorme.
La Itziar vol ser mare
Ara bé, un dels girs inesperats de la temporada ha estat la decisió de la Itziar (Mar Ulldemolins). La xef es caracteritza per ser una persona distreta, que va per la vida a correcuita i que li costa responsabilitzar-se de les coses perquè la seva ment sempre va a mil. A l’inici de la temporada va enamorar-se bojament de la Foix (Nausicaa Bonnín), una comercial de sucs. Un parell de setmanes de compartir petons fins que la noia va deixar-la tirada per tornar amb la seva ex. La idea per recuperar el rumb de la seva vida ha estat passar per un procés de maternitat.
Després de parlar-ho amb l’Ivan (Roger Coma) amb un hermetisme poc coherent en ella, va acabar demanant a la seva cap, la Cristina, avançar-li diners del sou per a un suposat tractament dental. En el fons els necessitava per sotmetre’s a una inseminació artificial, i algunes persones del seu entorn no han acabat de veure-ho amb bons ulls. Un dels personatges més escèptics ha estat la Patri (Lua Amat), que coneix la cuinera i sap que les seves idees no sempre arriben a bon port. En tot cas, la Itziar està molt decidida i ara que veu que les persones comencen a creure que vol fer-ho, han decidit ajudar-la.
Un llibre de preparació amb “tot el que has de saber abans de ser mare” ha estat l’encenedor de totes les seves pors. Ha vist algunes de les conseqüències que pateix el cos durant els nous mesos d’embaràs i totes les il·lusions que sentia ara s’han convertit en pors. I qui podria donar-li un consell sobre maternitat? Justament la Cristina ha vist com la seva xef posava damunt la taula el llibre que havia llegit, amb totes les pors que això comporta.
La Itziar ha fet veure que el llibre era d’una clienta -encara no vol explicar el seu secret- i la Cristina s’ha sincerat amb tota la duresa i honestedat possible d’una mare cansada: ser mare és molt bonic, però és un patiment. Si això l’ajudarà a pensar-s’ho dos cops, no queda molt clar, però potser necessita esbrinar realment si això és el que vol fer a partir d’ara.
