El 66% dels anuncis al Canal Super3 durant el passat mes de novembre van ser en castellà. És un percentatge sorprenent, i té l’explicació en la campanya de Nadal i en tota la publicitat que té a veure amb les joguines. Són dades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que contrasten amb les que té la mateixa CCMA sobre la publicitat a TV3 en castellà durant la resta de l’any, que no arriba al 6,5%.
La Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya per denunciar l’efecte que pot tenir el fet que els nens catalanoparlants consumeixin aquesta publicitat en castellà. L’entitat considera que això provoca que després els infants juguin amb les seves joguines en aquest idioma. El seu objectiu és aconseguir que tres de les grans empreses de joguines a l’Estat espanyol, concretament Bizak, Famosa i Mattel, es publicitin en català i que també empaquetin i tradueixin les instruccions a aquesta llengua.
“L’únic que volem és ser ciutadans normals, i d’aquesta aspiració en penja tot; és impensable que a la televisió eslovena es faci publicitat en un altre idioma que no sigui l’eslovè, amb poc més de dos milions de parlants”, diu Òscar Escuder, el president de l’entitat que vetlla per la salut del català. Opina a El Món que els mitjans de la CCMA “haurien de fer com Ràdio Arrels”, a la Catalunya Nord, un mitjà “on no s’entrevista ningú que no parli català”.
“No els podem obligar”
Escuder reconeix que amb TV3 no cal ser “tan radical” perquè és una televisió “amb una audiència més gran”, però assegura que els mitjans públics catalans haurien de garantir que la totalitat dels seus anuncis es fan en català. “Han d’anar amb l’idioma de la televisió”, afegeix.
Però el director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, és contundent sobre aquesta qüestió i esvaeix qualsevol idea d’un escenari imminent en el qual a TV3 no aparegui publicitat en castellà. “No els podem obligar”, afirma a El Món en referència als anunciants. “No és legal fer-ho perquè així ho diu la Constitució“. Com que aquest text i l’Estatut reconeixen el castellà com a llengua oficial a Catalunya, no és legal obligar algú a renunciar al castellà i apostar pel català en els seus anuncis.
“El que sí que es pot fer és intentar convèncer-los”, afirma el director de TV3. De fet, la directora de Màrqueting i Vendes de la CCMA, Núria Fargas, afirma a aquest mitjà que des de la Corporació es “recomana” i “aconsella” a aquestes empreses que s’anunciïn també en català “perquè la nostra audiència majoritària és catalanoparlant i per tant la publicitat en català és més efectiva”. “És una qüestió de target”, afegeix Sanchis.
Però no hi ha prou demanda per anunciar-se a TV3 per tal de poder triar només marques que s’anunciïn en català? El director de TVC diu que no. “No anem plens de publicitat i no hi ha manera de demostrar l’impossible; nosaltres no saturem els espais que ens dona el Consell de l’Audiovisual de Catalunya”, assegura Sanchis, que també insisteix que cal tenir en compte que la publicitat és el segon pilar del finançament de Televisió de Catalunya.
La imitació
Escuder té una teoria. El president de la Plataforma per la Llengua considera que aquesta qüestió dels anuncis de joguines en castellà pot explicar en part per què els nens parlen cada cop més en aquesta llengua al pati de l’escola, ja que pot ser que actuïn per “imitació” als anuncis.
Ara bé, el fet que la Barbie parli en castellà a la televisió no vol dir que a casa també ho hagi de fer en aquesta llengua. Això és el que opina Jordi Puig, doctor en pedagogia i President del Consell Social del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. Segons ell, aquest fenomen no té per què produir-se en les famílies catalanoparlants, ja que “els bilingües tenim la capacitat de codificar una llengua, filtrar la informació i després convertir-la en una altra”.
En declaracions a aquest diari, però, sí que admet que l’absència del català en les noves plataformes en comparació amb la presència que té el castellà sí que pot condicionar la manera de relacionar-se dels infants. Assegura que l’idioma que utilitzaran dos amics al llarg de la seva relació serà sovint el mateix amb el qual es van conèixer, sempre i quan aquesta llengua “sigui natural i no imposada”. I cal recordar que cada cop es normalitza més que els joves es coneguin a través de les xarxes.
