Imagines que el desordre de casa teva no és només mandra? Que darrere d’aquesta pila de roba o aquells papers sense ordenar s’hi amaga un missatge crucial per a la teva salut?
Durant anys, hem jutjat. Hem cregut que una llar caòtica equivalia a deixadesa. Però les darreres investigacions i els experts en salut mental ens revelen una veritat incòmoda. Una veritat que podria canviar la teva perspectiva sobre tu mateixa.
No és que siguis negligent. És que mantenir la casa en ordre és una tasca que exigeix molt més del que penses. Netejar requereix posar en marxa un seguit de capacitats cognitives que, de vegades, estan simplement… fora de joc.
El secret ocult darrere el desordre que ningú t’havia explicat
Pensaves que endreçar era només una qüestió de voluntat? Nosaltres també. Però la realitat és molt més complexa. Accions tan quotidianes com posar una rentadora o guardar la compra impliquen un esforç mental considerable. Cal planificar, prioritzar, prendre decisions i mantenir l’atenció. Totes aquestes són part de les nostres funcions executives.
El meu avís: les nostres funcions executives són com la CPU del nostre cervell. Si fallen, tot es desquadra.
Les funcions executives són aquells processos mentals d’alt nivell que ens permeten controlar impulsos i regular la conducta. Quan aquestes funcions es veuen alterades –per un trastorn del neurodesenvolupament, una malaltia neurodegenerativa o, atenció, un trastorn psiquiàtric o mental–, endreçar es pot convertir en un autèntic repte.
Així doncs, el que veiem com a mandra pot ser en realitat un senyal d’alarma. Un indicador que el nostre cervell no funciona a ple rendiment en aquestes tasques.
La investigació que va revelar la veritat sobre la teva llar
El 2009, dos investigadors de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles, Darby E. Saxbe i Rena Repetti, van decidir anar més enllà. Volien entendre com la percepció del propi desordre es relacionava amb els nostres estats d’ànim diaris. Van analitzar 60 parelles amb doble ingrés, observant com descrivien la seva llar: com a “llar estressant” o “llar reparadora”.
Els resultats van ser contundents. Les dones que qualificaven la seva llar com a “estressant” presentaven uns nivells de cortisol –l’hormona de l’estrès– més plans durant el dia. Aquest perfil, publicat a la plataforma científica ‘Sage Journals’, està directament associat a resultats adversos per a la salut. És a dir, el desordre no només ens afecta mentalment, sinó també físicament.
Encara que de vegades els espais caòtics poden, en algunes circumstàncies, fomentar el pensament lliure i la creativitat (sí, fins i tot això té un costat “bo”, puntualment), la gran majoria d’investigacions els han connectat directament amb problemes com la depressió i l’ansietat. La tristesa, l’angoixa o la falta d’energia poden fer que la simple idea d’organitzar sigui una muntanya insuperable.
Més enllà de l’ansietat: el desordre com a símptoma de més trastorns
Però no tot es redueix a ansietat o depressió. El desordre també pot ser un indicador clau d’altres condicions.
Parlem, per exemple, del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), on la concentració i l’organització són reptes diaris. O del Trastorn d’Acumulació Compulsiva, una dificultat persistent per desprendre’s de pertanyences, per inútils que semblin.
En casos més extrems, ens trobem amb la demència o el conegut Síndrome de Diògenes, que afecta greument la cura personal i de la llar, portant a acumular grans quantitats d’escombraries. (Sí, és un escenari extrem, però real).
Els professionals coincideixen: el desordre domèstic, per si sol, no permet diagnosticar. Però entendre què hi ha darrere és imprescindible, sobretot quan comença a interferir en la vida quotidiana i, la nostra, te l’asseguro, és la salut.
No esperis que el desordre sigui insostenible. Entendre’l és el primer pas per a la solució.
Ignorar aquests senyals té un preu alt. Mantenir un entorn desordenat durant períodes llargs pot afectar directament la nostra capacitat de concentració i la regulació emocional. Un article de la plataforma ‘Reach Link’ apunta que algunes de les nostres respostes neurològiques al desordre es poden activar en tan sols 200 mil·lisegons.
La nostra ment, envoltada de caos, treballa constantment per discernir què és rellevant i què no. Aquest processament continu en segon pla consumeix recursos cognitius vitals. Recursos que, en condicions normals, utilitzaríem per pensar amb claredat, resoldre problemes de forma creativa i, sí, regular les nostres pròpies emocions.
Així que la pròxima vegada que vegis desordre a casa, pensa-hi bé. No és només una qüestió estètica. És un possible missatge d’urgència que el teu cos i la teva ment t’estan enviant. Estem preparades per escoltar-lo?
