El clima és global des de fa segles. El segle XIX un fenòmen geològic que passava a l’altre punta de món ja tenia repercussions a casa nostra.
Catalunya compta des de 1786 amb una sèrie de temperatures i precipitacions anotades amb regularitat científica pel doctor Francisco Salvà a l’observatori del carrer Petritxol de Barcelona. L’investigador de la Universitat de Barcelona, Mariano Barriendos, ha pogut confirmar i homogeneïtzar les dades amb el proxy data, nomenament que donen els científics als dietaris, registres mercantils i altres indicis indirectes.
Amb aquest sistema, Barriendos i altres climatòlegs de la UB, han pogut saber que les temperatures d’aquella època van ser més fredes del que és habitual, sobretot entre juny i agost de 1816. És a dir, aquell any no hi va haver estiu.
A l’observatori de Petritxol, les mitjanes de juliol i agost de 1816 van ser tres graus inferiors a les habituals. Salvà va escriure en el seu dietari Calaix de sastre: “El riu Llobregat s’ha congelat, una cosa notable”. A més, se sap que el Montseny i Montserrat estaven nevats a principis de novembre.
Barriendos explica que els canvis van ser per la manca de pluja: “En tot el segle XX no hi ha cap any que s’arribi a precipitacions inferiors a 260 litres per metre quadrat. Va ser una de les quatre sequeres més severes dels últims 500 anys”, en referència als anys entre 1812 i 1824, dels quals dotze es qualifiquen com a secs i cinc d’ells com a secs, però extrems.
La causa del fred: un volcà
La falta de precipitacions i el fred també podrien haver estat conseqüència d’un volcà. La major explosió volcànica dels últims mil•lennis, succeïda l’abril de 1815 a l’illa de Sumbawa, actual Indonesia, en els mesos posteriors, va refredar la Terra. Segons els científics, els 170 kilòmetres cúbics de partícula escopits pel volcà van passar a formar part de les corrents atmosfèriques fins a crear a nivell planetari una fina capa que va reduir la llum solar.
A Catalunya, l’efecte més greu d’aquella onada de fred va ser la pèrdua de collites i els períodes de fam que van venir després. L’impacte va ser notable, encara que la ciutat comptava amb activitat comercial. El professor de la UB ha documentat una arribada anormal de vaixells estrangers al port, previsiblement carregats de menjar. “Hi va haver especulació, acaparament i mortalitat directa”, declara. La població de Barcelona va passar de 114.000 habitants a 97.400 al 1830.
