L’amor no té fronteres, però el CNI sí. Així ho confirma el cas que ha resolt l’Audiència Nacional que confirma la retirada de “l’habilitació personal de seguretat” (HPS) que els serveis d’intel·ligència de l’Estat li havien atorgat a un sergent de l’Armada espanyola, anomenat “B” a l’expedient, expert en guerra electrònica, destinat al combat submarí amb “informació d’alta sensibilitat en el coneixement de capacitats, mitjans i procediments” sobre aquesta mena d’intel·ligència militar. És a dir, l’anul·lació de la llicència per tenir accés a informació reservada, confidencial i secreta amb què treballa el Centre Nacional d’Intel·ligència i per a qui treballava el sergent. Un cas gairebé de telenovel·la.
El motiu de la revocació d’aquesta llicència, amb la qual podia accedir a informació delicada de l’OTAN, és no només perquè el sergent “B” va amagar que s’havia casat amb una ciutadana russa sinó perquè, a més, va adquirir la nacionalitat russa i no ho va comunicar, s’exposava a les xarxes socials i va manifestar que en una “hipotètica participació d’Espanya en un conflicte armat amb Rússia demanaria de no participar-hi”. Una situació a la qual cal afegir que el sergent tenia la nacionalitat espanyola, perquè prèviament havia renunciat a la seva nacionalitat d’origen, la ucraïnesa. Tot plegat, raons perquè la secretària d’Estat i directora del CNI, Esperanza Casteleiro, li anul·lés per resolució de 6 de febrer de 2025, l’HPS de seguretat nacional de grau OTAN/UE/ESA i de grau NATO SECRET, EU SECRET i ESA SECRET. Dues habilitacions altament específiques.
El sergent va interposar un recurs contenciós administratiu contra els expedients “7/2025″ i 8/2025” que l’inhabilitava i que va arribar a l’Audiència Nacional, que en primera instància va donar la raó al CNI. El procés judicial va continuar a la sala d’apel·lacions i ara s’ha fet pública la sentència, que torna a avalar la decisió de Casteleiro, pel risc que suposava la situació generada pel sergent per la “manca de discreció, de fiabilitat i de lleialtat”. I, sobretot, “pel risc no assumible per a la protecció d’informació classificada”. La sentència de la secció cinquena de l’Audiència Nacional, a la que ha tingut accés El Món i de la que n’ha estat ponent la magistrada Alicia Sánchez Cordero, ha convençut els seus companys de toga -Fàtima Blanca de la Cruz, Eduardo Hinojosa, Alicia Esther Ortuño i Yolanda de la Fuente- que el comportament del sergent B no és fiable per a la seguretat de l’Estat, ans al contrari, perquè “hi ha dubtes amb el seu compromís amb Espanya”. Tot en un context que Espanya és aliada amb Ucraïna en la guerra contra Rússia.

Una habilitació en constant revisió
L’expedient administratiu i judicial i la sentència 323/2026 del cas descriuen com van ser els fets pels quals es va detectar una falla de seguretat que ha comportat apartat de la col·laboració dels serveis d’informació i de la seguretat de l’Estat a un especialista en guerra electrònica destinat en una de les joies de la corona, el submarí S-70. Una nau habitual en les operacions especials de l’OTAN i internacionals com Active Endeavour, la Sea Guardian, Sorbet Royal, Dogfish, Linked Seas, Dragon Hammer, Noble Marlin així com operacions estatals d’alta complexitat sobre la defensa espanyola com les operacions TAPON, ALFEX o MINEX.
L’HPS que tenia el sergent, altament específica, està sotmesa a una “avaluació contínua amb una permanent anàlisi de riscos per determinar possibles vulnerabilitats en l’accés a informació classificada”. En definitiva, la normativa del CNI pel que fa a l’accés de la informació confidencial, reservada i secreta determina que la “concessió i el manteniment de l’habilitació de seguretat es basa en una anàlisi continua de riscos de caràcter preventiu, que comprèn no sols la conducta de l’interessat, sinó també el seu entorn personal i relacional”.
Una normativa que exigeix que el titular de l’habilitació personal de seguretat està subjecte a un “deure reforçat de veracitat i transparència,
que obliga a comunicar qualsevol circumstància rellevant que pugui afectar la seva idoneïtat, incloent-hi els canvis en la seva situació personal o en les seves relacions”. Unes obligacions que ni el CNI ni l’Audiència Nacional consideren que va complir el sergent, ans al contrari, perquè només ho va comunicar en una entrevista d’avaluació continuada de seguretat amb un superior seu i molt més tard de tots dels terminis màxims establerts i fins i tot, incomplint l’obligació de comunicar abans de dur a terme els seus canvis personals al CNI.

Des de Rússia amb amor
Pel que fa al matrimoni amb una ciutadana russa, la sentència recorda que es va celebrar a Turquia el 27 de desembre del 2023, però no es va formalitzar a Espanya fins al 22 d’abril del 2025. Un nou estat civil que no es va comunicar a l’Oficina Nacional de Seguretat. Una obligació legal per membres dels serveis de seguretat de l’Estat habilitats pel CNI. De fet, el sergent ho va comunicar molt més tard al seu superior, un tinent de navili, en una entrevista d’avaluació de seguretat. A més, els magistrats recorden un altre detall importantíssim que recull l’expedient del CNI i és que el sergent va adquirir la nacionalitat russa, després de la invasió de Crimea per part de Rússia, sense comunicar-ho amb anterioritat.
Si aquests motius no fossin prou, cal sumar-hi la seva exposició a les xarxes socials en tant que té comptes a Facebook, Twitter, Pinterest, VK i LinkedIn “on s’evidencia la seva condició de militar a les Forces Armades Espanyoles” que el situen “com a objectiu dels serveis d’intel·ligència russos”. Tot i que el sergent va al·legar en l’entrevista de seguretat que la finalitat de les xarxes socials era “conèixer dones, preferentment eslaves que visquessin a Rússia o Ucraïna per afinitat de valors.” Tant el CNI com l’Audiència Nacional veuen comprovat que existeix un “possible conflicte d’interessos en tenir sentiment prorús, ja que per adquirir la nacionalitat espanyola va renunciar a la ucraïnesa i posteriorment, va sol·licitar voluntàriament la nacionalitat russa una vegada Crimea va ser annexada per Rússia”. “Hi ha dubtes sobre el seu compromís amb Espanya”, sentencien els magistrats que aprecien “un risc potencial no assumible” per a la seguretat de l’Estat.

