Les majors nord-americanes semblen disposades a arribar allà on calgui per tal d’aturar o, com a mínim, minimitzar la Llei del cinema que es tramita al Parlament i que, en cas d’aporvar-se, les obligarà a doblar al català el 50% de les seves còpies. Els darrers contactes que han establert les representants de les distribuïdores cinematogràfiques apunten al govern espanyol i al PP, tant a nivell Estatal com català. Fonts coneixedores d’aquests contactes asseguren que les majors “truquen a tothom” i a “tots els nivells” per tal de buscar suports que facin frenar la llei presentada pel tripartit.
Precisament la Conselleria de Cultura ja ha anunciat que el govern es manté unit en els eixos essencial de la Llei, i que les formacions del tripartit podrien acceptar esmenes que “millorin” el text, però en cap cas posarien sobre la taula aquelles que poguessin afectar la seva essència.
Les majors activen els seus contactes econòmics i polítics en un moment en què la normativa encara es troba en fase de tramitació al Parlament de Catalunya. La via de l’acord amb la Generalitat de Catalunya es va començar a torçar ja fa un any i mig, l’11 de juliol del 2008, quan representants de la conselleria de Cultura es van reunir amb Fedicine i les distribuïdores per explicar-los les bases de la Llei que el conseller Tresserras aspirava a consensuar amb el sector. Dos mesos després, a l’octubre, les pròpies majors van comunicar al Govern que rebutjaven de ple la proposta i admetien que actuarien a tots els nivells per aturar la Llei.
Ara les amenaces s’estarien materialitzant. Les majors han parlat amb el PP a Madrid i a Catalunya, però fonts d’aquest partit apunten que les trucades i reunions s’estenen també a representants d’altres formacions. “S’estan movent molt”, apunten des de les files populars. Alhora els representants de les distribuïdores s’han posat en contacte amb el director general de l’Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, Ignasi Guardans.
Malgrat tot, el Govern català nega que hagi rebut cap mena de pressió ni de l’executiu espanyol, que es mostra “respectuós” amb les competències de la Generalitat, ni d’àmbits econòmics.
