El 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial, el conflicte bèl•lic més sagnant viscut fins aleshores. La disputa entre aliats i germanòfils es va viure amb intensitat entre la intel•lectualitat catalana, majoritàriament decantada pel primer dels dos bàndols. Aquesta realitat ha sigut analitzada ara pel periodista Joan Safont dins el llibre “Per França i Anglaterra“, editat per Acontravent.
El treball de Safont reivindica l’obra de la revista Iberia, estendard de l’entesa entre francesos i britànics contra les potències centrals. El llibre recorda com destacats prohoms, entre els quals Antoni Rovira i Virgili, Prudenci Bertrana, Eugeni Xammar o Amadeu Hurtado, van involucrar-se en aquest projecte periodístic en un context d’oficial neutralitat.
L’assaig de Safont confirma el paper d’Iberia a l’hora de formar una generació de periodistes, admiradors de França i militants del noucentisme, que van viure i protagonitzar els temps de la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera, el convuls final de la II república i-majoritàriament- l’exili forçós després del 1939.
