El ministre de Seguretat Social del govern central José Luís Escrivá ha reivindicat la centralització de certs impostos impostos per lluitar contra la competència fiscal a la baixa. Davant el dúmping fiscal amb la bonificació dels impostos de successions i patrimoni, promogut per Isabel Díaz Ayuso a Madrid i compartit per Juan Manuel Moreno Bonilla a Andalusia, Escrivá opina que la competició impositiva entre territoris porta a situacions fiscals “extraordinàriament regressives” que ataquen la base de serveis públics com la sanitat o l’educació.
En declaracions a Onda Cero, que el titular de Seguretat social ha puntualitzat que són a títol personal, ha criticat la competició fiscal entre territoris, que “mai ha entès”. “Les comunitats haurien de dedicar-se a millorar la provisió de serveis”, acusa Escrivá, tot apuntant que renunciar a ingressos per facilitar l’entrada de grans patrimonis a uns territoris en detriment d’altres és “un despropòsit”.
Si bé el perfil dels governs que han decidit eliminar els impostos als grans patrimonis és marcadament conservador, Escrivá considera que el debat és “tècnic, no polític”. La manca d’ingressos per a les comunitats autònomes esdevé un gran problema per a unes administracions que “juguen un paper central en la provisió de serveis com educació, sanitat o dependència”, més importants que la captació de capitals.
Un finançament “més fi”
Escrivá, en aquest sentit, ha apostat per un model similar a l’aplicat a Austràlia, en què els recursos assignats als territoris depenen de la despesa per càpita de l’administració territorial en serveis bàsics. Així, una autonomia que invertís més en el benestar dels ciutadans rebria més recursos de l’Estat que una que apliqués retallades.
Es tracta d’un sistema que, unit amb la centralització de molts d’aquests tributs, és “molt més fi” que la cessió d’impostos a les institucions autonòmiques. El model espanyol, segons Escrivá, “té molta tradició, però genera derives indesitjables com les que estem veient aquests dies”, en referència a les noves bonificacions de Moreno Bonilla seguint l’exemple d’Ayuso.
Moncloa descarta la mesura
La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha subratllat el compromís de l’executiu amb el model de finançament autonòmic. La titular de Política Territorial ha circumscrit les declaracions d’Escrivá a l’àmbit personal, tot refermant que “la tasca del govern és abordar qualsevol avenç en fiscalitat” que entri dintre de l'”ancoratge constitucional”.
Rodríguez ha enlletgit a Ayuso i Moreno Bonilla, però, les seves mesures de dúmping fiscal. La ministra ha criticat una eliminació de tributs que “només beneficia un petit grup d’elegits”, aquells amb patrimonis superiors al milió d’euros. Andalusia, recorda, deixarà d’ingressar prop de 100 milions d’euros amb una mesura que el president popular, insisteix, compensarà amb la captació de 7.200 nous contribuents i les seves aportacions a l’IRPF.
Catalunya, perjudicada
Catalunya és l’únic territori de l’Estat que pot competir amb Madrid pel que fa a la concentració de capitals al territori. Així, el país va aportar el 45% del total de l’impost de patrimoni espanyol l’any 2020, el darrer de què es té constància, tot i que el patrimoni mitjà dels contribuents és molt inferior aquí que al centre de la península. Els pagadors de l’impost de patrimoni a Catalunya tenen, de mitjana, uns 2,6 milions d’euros, mentre que els madrilenys superen els 10 milions.
En total, els grans patrimonis catalans van pagar un total de 546,5 milions d’euros l’any de la pandèmia per l’aplicació d’aquesta taxa, mentre que la bonificació madrilenya va evitar que els més rics de la comunitat governada per Díaz Ayuso aportessin més de 990 milions d’euros. La xifra beneficiada s’apropa, de fet, al total recaptat per l’Estat espanyol, que va escalar fins als 1.203 milions d’euros ara fa dos exercicis.
1 
3 