• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

Sense sorpreses. El Tribunal Suprem ha emès un informe desfavorable a l’indult de l’ex fiscal general Álvaro García Ortiz, en “no trobar cap motiu de justícia, equitat o interès públic que justifiqui la mesura”. Així ho ha expressat la sala penal del tribunal que el va condemnar a una pena d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets sobre el cas de la parella de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

En el seu informe, que és preceptiu però no vinculant per al Consell de Ministres, els magistrats argumenten en sis pàgines que “els delictes són greus i han minat significativament la integritat institucional de la Fiscalia, atesa la importància del seu paper com a promotora de la justícia, que garanteix la independència judicial i de l’exercici dels drets dels ciutadans d’acord amb la llei”. En aquest sentit, els togats afegeixen en el text, al qual ha tingut accés El Món, que “la violació de la norma relativa al manteniment del secret i la confidencialitat del seu procediment és una infracció greu que, havent estat establerta per una sentència ferma, s’ha de fer complir, encara que la conseqüència jurídica sigui de poca rellevància”.

Capçalera de l'informe del Suprem informant contra de l'indult/QS
Capçalera de l’informe del Suprem informant contra de l’indult/QS

Manca de contingut

El tribunal també remarca la “manca substancial de contingut perdó sol·licitat”. “Són les penes les que s’indulten, no el delicte. I no s’indulten les penes ja complertes, sinó només aquelles que s’estan complint actualment”, recorden. Així ressalten que en aquest cas, l’única pena pendent d’execució és la inhabilitació per a l’exercici del càrrec de fiscal general.

En l’informe, els magistrats aprofiten per carregar contra l’argumentació del ministeri fiscal a favor de l’indult. D’aquesta manera, retreuen que s’al·legui que “qualsevol indult que es pogués concedir tindria poca rellevància, que no hi va haver cap guany personal i que la sentència va tenir un impacte desproporcionat en la seva reputació, ateses les extraordinàries repercussions públiques dels fets”. Un argument que troben feble per justificar una mesura de gràcia com l’indult.

Comparteix

Icona de pantalla completa