Eren quarts de tres de la matinada de l’1 de juny. A la comissaria de la policia local de Sant Andreu de la Barca hi van arribar, pràcticament alhora, un home ensangonat de cintura cap avall i una dona nerviosa. L’home presentava el penis seccionat i la dona admetia que ho havia fet ella mateixa amb un ganivet. Tots dos tenien la nacionalitat bengalí. Començava una història que acabaria donant una volta com un mitjó. Gelosia, infidelitat i una relació tòxica en són els ingredients. Els primers indicis amb la primera declaració de la dona apuntaven que l’agressora confessa havia decidit escapçar el membre del seu company de feina –de fet, n’era el cap– tipa de les agressions sexuals que patia. Però en aquest cas res no és el que semblava.
L’emergència era salvar la vida de la víctima. Immediatament va ser traslladat a l’Hospital de Bellvitge, on va ser operat. La policia hauria d’esperar per tenir la seva versió. Només tenien, per començar, la versió de la dona, que admetia que l’autora de l’agressió. I ella deia, ras i curt: que l’home volia agredir-la sexualment i que ella li havia tallat el penis. Els investigadors de la comissaria de Martorell van encetar les indagacions. En primer terme, calia esbrinar qui eren agressor i víctima i analitzar el lloc dels fets, el bar restaurant El Sibarita, del carrer Josep Pla de Sant Andreu.
Converses amb els veïns, els clients i, sobretot, indicis dels fets que van trobar a l’establiment van fer grinyolar la primera hipòtesi. L’inspector de l’àrea d’investigació criminal Òscar Carreras no ho veia clar. Cap dels dos implicats en el cas tenia antecedents penals, i tampoc constava que la dona hagués denunciat mai l’home per agressions. Els clients i els veïns relataven als Mossos que tenien una relació sentimental. Fins i tot, alguns asseguraven que s’havien presentat com un matrimoni.
L’Abdur, la víctima, regentava el bar i en tenia d’altres. La dona treballava amb ell des de feia temps. La policia va començar a entrellucar que la història no era una revenja immediata ni una manera d’impedir una agressió sexual. Havien d’esperar que es recuperés la víctima per acabar de tenir-ne tots els detalls. Les coses no eren tan senzilles com repel·lir en defensa pròpia una agressió sexual quan l’agressor ho intentava per enèsima vegada.
El titular del jutjat número 3 de Martorell, que es trobava en funcions de guàrdia, va prendre declaració a la dona i es va mirar els primers atestats policials. Les explicacions de la dona i les proves recollides no quadraven. Finalment, no es va empassar la declaració de la dona i la va enviar a presó provisional comunicada i sense fiança per un delicte de lesions greus amb instrument perillós. Les perquisicions, però, continuaven. Ara l’objectiu de la policia era esbrinar i trobar indicis en els seus entorns familiars. Qualsevol pista podria ajudar a resoldre el cas. La nacionalitat i un bitllet d’avió van ser claus.
Al cap de pocs dies, i ja amb la declaració de l’Abdur al sarró i canvis en les versions, les peces del puzle van acabar dibuixant un mosaic sentimental, de gelosia i d’infidelitat. Els Mossos van constatar que l’home tenia dues dones al seu país d’origen, a Bangla Desh. Fruit d’una aquestes relacions, havia tingut un fill. L’agressora havia mantingut una relació prèvia que no havia acabat bé. La llunyania d’un i la recança de l’altra va fer que iniciessin una relació sentimental tòrrida que no només els clients i veïns del bar havien constatat, sinó que les càmeres de seguretat havien gravat.
La relació de tots dos continuava, però uns bitlles d’avió fan enterbolir-la. Ell havia de tornar a Bangla Desh a veure el seu fill. Ella va arrufar el nas, la tensió a la parella va sorgir amb força. Ella no volia que marxés cap a Bangla Desh, imaginava que li podia ser infidel amb la mare del seu fill. “Només el volia per a ella”, relaten fonts pròximes al cas com a síntesi de la crisi que s’obria. Ell insistia que havia de marxar.
Aquell dilluns la conversa es va escalfar, els ànims també. Van discutir. Ell estava decidit a marxar, ella temia que l’abandonés per l’altra. L’arravatament va emergir amb força i va buscar la manera que no l’enganyés. Li va seccionar el penis. El Sibarita de la Barca ha quedat marcat. Fins i tot, se n’han fet acudits com el canvi del nom de l’establiment: ara en diuen El Sin Varita. Però el barri va quedar tocat. Una història que es va capgirar: ella, de víctima a agressora. Una història a la qual la investigació dels Mossos va donar la volta. El cas, a judici en els propers mesos.
