Missing 'path' query parameter

La vaga del 23 de març -malgrat estar encerclada per la convocatòria de cinc dies– tindrà molta força. Així ho creuen els sindicats convocants, La Intersindical, la COS, el SEPC i USTEC, que s’hi va afegir a l’últim moment. La manifestació principal, que encara duu el lema Pública i en català -malgrat que s’hi han adherit sectors educatius del sistema concertat– sortirà de la Plaça Urquinaona de Barcelona a les 12:30. Està previst que dilluns es faci públic on desembocarà, tot i que és previsible que s’esculli un lloc amb un alt component simbòlic i que tingui relació amb la sentència del 25% mínim de castellà.

El cartell de la vaga del 23 de març

En paral·lel, hi haurà manifestacions a Tarragona, Girona i Lleida -allà començaran a les 12h- que encara estan per concretar, en funció del que decideixin les assemblees locals segons la massa crítica de la zona. A la tarda continuaran les mobilitzacions arreu del país, previsiblement davant dels ajuntaments de pobles i ciutats, tot i que també s’anunciarà el pròxim dilluns en una roda de premsa a la sala d’actes del Ciemen, a Barcelona.

El Consell per la República estudia donar-hi suport

Aquest divendres està previst que el Consell per la República decideixi si dona suport a la vaga, el que seria un gran impuls per la quantitat d’associats que té l’entitat, en torn als 100.000. Els sindicats convocants criden a sortir als carrers a defensar el model d’escola catalana i la immersió lingüística davant dels atacs dels tribunals espanyols i l’“omissió” del Govern en la protecció del català. Segons els seus càlculs, el 5 d’abril el Govern haurà de començar a aplicar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga els centres a fer un mínim del 25% d’hores en català, pel que exigeixen un posicionament clar de l’executiu de Pere Aragonès que garanteixi la protecció de la llengua.

La convocatòria d’aquesta vaga es va fer el 21 de febrer, abans que es coneguessin les dates definitives d’aturada de la convocatòria unitària de cinc dies que finalment l’ha encerclat. Això, però, no treu que els sindicats convocants esperin que la vaga sigui un èxit pel que Catalunya s’hi juga com a país.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a març 18, 2022 | 11:45
    Pere Llimonera i Citronell març 18, 2022 | 11:45
    Bueeeno, hay que decir que si somos Justos y Demócratas deberían ser el 75%, al menos, de las asignaturas en Castellano/Español, porque mas del 65¨% de los Catalanes tienen como Lengua Materna el Castellano/Español, y ademas ha y un gran porcentaje de Catalanes cuyos padres tienen diferente lengua materna, uno Castellano/Español y el otro Catalán... Si los supremacistas se obcecan en no aceptar las Normas Democráticas y el 25%, como mínimo, de clases en Castellano/Español, se implanta el 75% por el Gobierno de la Nación, por decisión Parlamentaria o por Decreto Gubernamental y denuncia al Govern en la instancias Judiciales españolas y dela UE, hasta que la Unión Europea, viendo las leyes, estadísticas y todo lo demás, lo garantice como normativa, tal como pasa en todos los países democráticos europeos, donde también existen varias lenguas, en la Educación (en Italia, Alemania, Francia, Países Bajos, Finlandia, etc)... Al 'feixisme' se le combate... ! N0 Pasaran !
    • Icona del comentari de: Mariona a març 20, 2022 | 22:28
      Mariona març 20, 2022 | 22:28
      No sé quin argumentari estàs contruïnt amb aquesta barreja de percentatges i òrgans de govern, però amb el que dius encara hi ha més motius per defensar aquest model. El model d'immersió lingüística i la seva defensa no tenen res a veure amb la quantitat de persones que tenen una o altra llengua materna. Té a veure amb poder garantir que tota la ciutadania entengui i pugui fer ús d'ambdues llengües i, per tant, garantir els drets i les oportunitats a tothom. Qualsevol infant de família catalanoparlant aprèn i domina el castellà faci el que faci a l'escola, perquè el castellà és una llengua present en tots els àmbits de la societat: als mitjans de comunicació, al carrer, en els àmbits de joc, en les institucions, etc. En canvi, els infants de famílies castellanoparlants només poden aprendre el català si es garanteix un model d'immersió lingüística potent a les escoles, perquè és difícil que el puguin aprendre enlloc més, ja que és bastant possible que tot el seu entorn sigui en castellà: mitjans de comunicació, entorn social i familiar, anuncis, etiquetatge, etc. I en els infants amb llengües maternes diferents al català o castellà passa el mateix: si no hi ha model d'immersió, no poden aprendre degudament el català. Qui queda amb situació de desigualtat, si tens una persona que domina ambdues llengües i una altra que només en domina una? I què passa aleshores amb la cohesió social, si no garanteixes que tothom pot entendre's? Aquest model i el debat que comporta no es dona en un entorn neutre, de dues llengües en la mateixa situació. Sinó en un context d'una llengua minoritzada i l'altra hegemònica. El que dius només pot defensar-se des de considerar una llengua com a inferior a l'altra. És això, el que consideres?
  2. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a març 18, 2022 | 18:19
    Luisnomeacuerdo març 18, 2022 | 18:19
    Reunión de camisas pardoamarillas, nada nuevo en tractoria.
  3. Icona del comentari de: Marcos a març 22, 2022 | 22:54
    Marcos març 22, 2022 | 22:54
    Hola Pedro, tu papá era hijo de un limonero, y tu mamá de un citronero. Por lo tanto, tu eres un limonero citronero. Y tu, Luis, si no te acuerdas pues ve haciendo memoria, porque nosotros sí que nos acordamos. Pues eso.

Respon a Luisnomeacuerdo Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter