El vandalisme de grafitis al transport públic, tant als trens de Rodalies com al servei de metro, és un problema que “ocupa i preocupa” els Mossos d’Esquadra. Així ho explica en conversa amb El Món el sotsinspector David Carrasco, cap de l’Àrea Regional del Transport Urbà, especialitzada en la lluita contra els carteristes al transport públic i el vandalisme. “És un tipus de delicte que potser no té gaire percepció social, o que no està del tot mal vist, però que preocupa, perquè no és un delicte menor“, assegura el sotsinspector de la policia catalana. El vandalisme de grafitis suposa un perjudici econòmic per a les operadores ferroviàries, però també té un impacte en el funcionament del dia a dia del transport públic català.
En termes econòmics, reparar cada vagó amb grafitis pot tenir un cost d’entre dos i cinc mil euros. Tenint en compte que algunes vegades es pinten els trens sencers, tal com assegura el sotsinspector Carrasco, aquestes accions de vandalisme poden arribar a suposar una despesa de 40.000 euros per tren. I això, multiplicat per l’elevat nombre de combois de transport públic que circulen a Catalunya, suposa una despesa milionària per a les operadores de transports. De fet, d’acord amb les dades de Renfe recollides entre l’1 de gener i el 31 d’octubre d’aquest 2025, la companyia xifra en 6,2 milions d’euros el cost del vandalisme per grafitis als trens de Rodalies. TMB, per la seva banda, ha gastat gairebé sis milions d’euros des del 2020 per netejar les pintades als trens. “A la despesa de reparar els vagons vandalitzats amb grafitis també s’ha de sumar el que es gasten [les operadores] només en seguretat privada, només per intentar evitar que els pintin”, argumenta el cap de l’Àrea Regional del Transport Urbà.
El problema dels grafitis al transport públic, però, no és només econòmic, sinó que també té un impacte directe per als passatgers. “Aquestes accions de grafiters afecten el servei operatiu, perquè cada vegada que es pinta un vagó, s’ha de retirar de circulació per netejar-lo”, assevera el sotsinspector Carrasco, que apunta que si d’un tren de vuit vagons se n’han pintat tres, només poden sortir de les cotxeres cinc vagons, i això provoca que els passatgers vagin estrets “com sardines”. “A vegades s’ha de retirar fins i tot un tren sencer de circulació. I, si ha de passar un tren cada deu minuts per l’estació, potser en passa un cada trenta minuts perquè han fet una acció vandàlica”, afegeix Carrasco, que recorda que l’aerosol amb què es pinten els grafitis pot malmetre els mecanismes d’obertura de les portes i provocar problemes de seguretat. Aquests dos motius, doncs, fan que els Mossos d’Esquadra es preocupin pel vandalisme al transport públic. En resposta, la policia catalana ha ideat un pla d’acció.

El pla d’acció dels Mossos d’Esquadra
Per minimitzar al màxim els actes vandàlics d’aquesta mena, la policia catalana ha desenvolupat diferents plans d’acció. En primer lloc, agents vestits d’uniforme de l’Àrea Regional del Transport Urbà dels Mossos es desplacen diàriament a les cotxeres o espais on es produeixen més freqüentment actes de vandalisme per fer feina de prevenció: “Fem un estudi de en quines estacions i en quines cotxeres, sobretot a les nits, es donen més casos, i fins i tot intentem delimitar les hores en què passa”, relata el sotsinspector Carrasco, que assegura que a partir d’aquí s’organitzen els diferents patrullatges. És una tasca de prevenció, però des dels Mossos també remarquen que actuen en cas d’enxampar algun grup de grafiters in fraganti.
A banda d’aquests patrullatges d’agents vestits d’uniforme, també es fan aleatòriament el que anomenen com a dispositiu IRIS. Es tracta d’un dispositiu amb agents de paisà per enxampar els grafiters. Recentment, el 28 de novembre, els Mossos d’Esquadra, en col·laboració amb la Policia Nacional, van dur a terme una operació d’aquestes característiques, anomenada operació Tinta. Es va actuar a l’estació de Montcada i Bifurcació, l’estació de Granollers Centre, l’estació de Martorell i l’estació de França, i l’operatiu va permetre detenir 20 grafiters per delictes de danys comesos en trens i instal·lacions de Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat i TMB. Se’ls atribueixen delictes amb un perjudici econòmic de més de 550.000 euros. “Aquestes operacions les fem conjuntament amb els companys de la unitat central de drons, perquè les cotxeres són espais molt amplis, i això ens permet pentinar la zona”, detalla el cap de l’Àrea Regional del Transport Urbà.

Grafiters multireincidents i turisme de grafiti
La tercera línia d’actuació contra aquesta mena de vandalisme al transport públic és la investigació dels mateixos grafitis, ja que la major part d’ells van signats per l’autor amb el que s’anomena tag. “La pintada ja et dona una pista de qui pot ser qui l’ha fet, pel tipus de dibuixet o perquè moltes vegades se signen”, recorda el sotsinspector Carrasco. En aquest sentit, detalla que la policia científica dels Mossos s’encarrega de buscar empremtes digitals o altres maneres d’identificació, que permeten, a través de les tasques d’investigació, resoldre diversos fets delictius de cop. Des dels Mossos remarquen que bona part dels grafiters s’organitzen en grups.
A banda, recentment també s’està produint un auge de turisme de grafiti. És a dir, de persones que viatgen de diferents punts d’Europa a Barcelona, generalment provinents d’Holanda o de Bèlgica, per pintar en trens i metros de Catalunya. De la mateixa manera que el turisme grafiter arriba a Catalunya, també hi ha grafiters catalans que van a altres punts de l’estat espanyol o d’Europa a pintar, motiu pel qual des dels Mossos mantenen una estreta col·laboració amb altres cossos policials per fer front al vandalisme. Els Mossos remarquen que els grafitis al transport públic suposen un delicte penal, el qual té repercussions tant per a les companyies ferroviàries, com per als passatgers.

