“Estem molt pitjor que anys enrere”. Aquest és el dur balanç que fa la portaveu de la plataforma Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre i Priorat, Cinta Galiana. Els passatgers del que ells mateixos defineixen amb to reivindicatiu com la quinta província de Catalunya estan farts del mal funcionament de la xarxa ferroviària catalana i se senten molt abandonats per l’administració. “Tenim les dues línies amb més retards de tota la xarxa. Estem molt cansats, i tot continua anant molt malament. Estem abandonats”, lamenta Galiana en conversa amb El Món. D’acord amb les dades del mes de novembre publicades al web Puntual.cat, una iniciativa de diverses associacions d’usuaris i tècnics especialistes que recull les dades de les operadores ferroviàries, la línia regional R15, que va des de l’estació de França de Barcelona fins a Riba-roja d’Ebre, circula, de mitjana, amb gairebé tretze de retard. És la línia més demorada de tota la xarxa de Rodalies. I l’R16 segueix la mateixa tònica, amb nou minuts de retard de mitjana.
Davant aquest esgotament, la plataforma Trens Dignes ha convocat una protesta aquest dissabte a les dotze del migdia a l’Aldea. La protesta neix del malestar que ha suposat la nova planificació ferroviària a Catalunya, que no ha tingut en compte cap de les peticions que havia fet l’entitat per recuperar alguns serveis, “i que ja eren engrunes”. Tal com detalla Cinta Galiana, al servei ferroviari ebrenc no han retornat els dos trens semidirectes a Tarragona i Barcelona que ha perdut l’R16 amb les obres, no s’han inclòs trens amb trajectes més curts entre l’Ebre i la capital catalana que ja existien, ni s’ha avançat l’horari de sortida de l’únic tren de velocitat alta que hi ha per anar a Barcelona a primera hora del matí, un Avant que només porta a l’estació del Camp de Tarragona i del qual tampoc se n’ha programat una segona freqüència diària. “Són coses que ja teníem, no demanem res més. Són engrunes”, exclama amb contundència Galiana.
Les Terres de l’Ebre continuen abandonades, però no són els únics passatgers que se senten així. Ans al contrari, la sensació és compartida arreu de Catalunya. “Els trens estan pitjor que mai, perquè els hi peta tot. No és que la gestió sigui pitjor, és que la infraestructura i els trens continuen estant molt envellits“, argumenta la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, Anna Gómez, que assegura que ni l’administració sap quan començaran a arribar els nous trens. En aquesta línia, el portaveu de la plataforma Perquè no ens fotin el tren, d’usuaris de l’R3, també fa un balanç “pobre” de l’any: “El balanç és molt pobre. Tot va molt lent, i més després de dècades d’abandonament. Les millores no es fan ni prou bé ni prou ràpid“, assevera Marc Janeras.
La informació, un punt feble enquistat
Un dels aspectes en què ha posat més èmfasi Renfe aquest any per intentar recuperar la confiança dels usuaris amb el servei és en millorar la informació, sobretot en resposta a les incidències. Tot i el canvi de mentalitat que comenten les plataformes d’usuaris en aquest aspecte, totes coincideixen que encara és una gran assignatura pendent. “Hi ha hagut algunes millores, sobretot amb el pla alternatiu de transport del macrotall de l’R3 [que va començar l’octubre i s’allargarà fins al mes de març], però encara queda molta feina per fer”, argumenta el vicepresident de l’associació de Promoció del Transport Públic (PTP), Carles Garcia, que posa el focus especialment en la gestió comunicativa dels incidents i les demores. Fer millores en aquest aspecte, des del seu punt de vista, permetria que els usuaris recuperessin mínimament la confiança amb l’operadora ferroviària i el servei.
En aquesta línia, Marc Janeras considera que l’operadora ferroviària ha adoptat una política “erràtica” de comunicació: “Al principi [del tall] comunicaven d’una manera molt clara, amb informació de servei. Ara simplement diuen que el tren va tard. La informació que rebem s’ha anat degradant amb els mesos”, lamenta el portaveu de la plataforma d’usuaris de l’R3, que creu que amb una comunicació més eficient la gent continuaria fent servir el tren en aquesta línia, ja que cada vegada perd més pistonada. De fet, Renfe calcula que s’ha perdut un 20% dels usuaris en el primer mes del macrotall per obres, el qual deixa sense tren entre Barcelona i la Garriga. Aquest problema informatiu es viu a l’R3, però també a la resta de línies del país: “A l’estació de França hi ha molts problemes de comunicació amb els trens regionals“, assevera Anna Gómez, que creu que podrien incorporar més personal d’orientació a l’andana.
Els passatgers mantenen la pressió a Renfe
Les plataformes d’usuaris han guanyat molt pes aquest any, especialment durant les setmanes prèvies al ple monogràfic sobre Rodalies al Parlament del passat mes de març, el qual va coincidir amb unes jornades de mobilitzacions contra Renfe sense precedents. Des de llavors, les diferents entitats han estat com un martell perforador insistint, una vegada i una altra, amb les reivindicacions dels usuaris. Totes les plataformes coincideixen que en els últims mesos ha millorat molt la comunicació amb els responsables de la conselleria de Territori, especialment amb el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, un dels interlocutors més directes de la Generalitat amb les entitats de passatgers. Aquesta comunicació, però, encara no és perfecta: “Hi ha més comunicació, això és cert, però encara han fallat en els moments clar”, assevera la portaveu de Dignitat a les Vies.
Ara bé, mentre que algunes plataformes sí que asseguren que ha millorat la comunicació, a les Terres de l’Ebre senten que l’administració catalana continua sense tenir-los en compte: “Hem estat abandonats per la Generalitat i pels nostres representants polítics i administratius que durant dos anys, no han fet prou feina per a donar resposta a aquestes peticions”, recrimina Cinta Galiana, que lamenta que mai s’aborda la mobilitat ebrenca. “Només se’n recorden de nosaltres per agafar aigua de l’Ebre, per posar més centrals nuclears o per agafar energia, però mai per les connexions amb transport públic“, afegeix la portaveu de la plataforma Trens i Transports Dignes. Per denunciar aquest abandonament, els veïns de les Terres de l’Ebre es concentraran aquest dissabte a l’Aldea.
Malgrat les petites millores que ha posat en marxa l’administració sobre la xarxa de Rodalies, algunes de les quals encara no es noten, les plataformes d’usuaris fan un balanç força negatiu de l’any. Un any en què l’esgotament dels passatgers ha arribat al límit i ha deixat la desconfiança amb la xarxa de trens catalana en un punt de difícil retorn. Així i tot, tal com mantenen des de la PTP, en consonància amb la resta d’entitats del sector, el gran repte que haurà d’afrontar la consellera Sílvia Paneque l’any vinent és intentar, un cop més, refer ponts amb els usuaris. Mentrestant, però, continuaran protestant per fer sentir la seva veu.
