El desori entre gener i juny de Rodalies a Catalunya, a més del cost social i desconcert per la ciutadania, els viatgers i pel servei així com per la seva reputació, també ha passat factura econòmica. Així ho admet la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una resposta parlamentària sobre els costos derivats de la darrera crisi de Rodalies formulada pel grup parlamentari de la CUP, a través del seu diputat Dani Cornellà. En concret, i seguint els números de la consellera Paneque, el desordre per la suspensió del servei, la posada en marxa de serveis alternatius i la gratuïtat a través d’abonaments gratuïts als usuaris ha suposat 46,3 milions d’euros.
La resposta parlamentària, a la que ha tingut El Món, indica que el cost total global derivat de les “mesures adoptades per garantir la continuïtat del servei públic de transport fins al 15 de març ascendeix a 14,3 milions d’euros“. En concret, aquest import inclou “el conjunt d’actuacions relatives als serveis d’autobús interurbà competència de la Direcció General de Transports i Mobilitat, el reforç del servei d’autobusos de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB), el dispositiu d’informadors i el reforç del servei d’Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). De fet, el servei de Renfebus va fer pensar a la companyia de crear la seva pròpia agència d’autobusos.
Abonaments gratuïts
A aquest cost, cal afegir el deixat d’ingressar arran de la decisió d’ordenar la gratuïtat del servei de Rodalies de Catalunya durant la crisi. De ftel la gratuïtat es va allargar fins el mes de maig. És a dir, el servei d’abonaments gratuïts pels usuaris que continuaven utilitzant el servei malgrat el desordre generalitzat d’horaris i circul·lació. Segons Paneque aquesta gratuïtat ha suposat un cost aproximat de 32 milions d’euros per a Renfe. La consellera també assegura, que finalment, “no consta que s’hagi mobilitzat cap recurs extraordinari per part de personal tècnic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ni de la Direcció General d’Infraestructures i Mobilitat.
En la seva pregunta la CUP reclamava “la quantificació dels costos dels serveis alternatius per carretera de Rodalies, reforços de línies regulars de bus interurbà titularitat de la Generalitat i de serveis de FGC, dèficit pel mes de gratuïtat als serveis de Rodalies, recursos de la Generalitat mobilitzats extraordinàriament (tècnics ICGC, de la DGIM, etc.), els formadors contractats per la Generalitat -102 llocs, segons la informació facilitada el 25 de gener de 2026- i aixecament de barreres del peatge de la C-32 al Garraf.
