Conseqüència interessant en la política de resposta d’Adif a la crisi de Rodalies que va viure Catalunya a inicis del 2026. Una entitat protectora dels drets digitals i la transparència de l’administració pública, Protecció de la Frontera Electrònica (PFE), ha denunciat Adif i el seu president, Luis Pedro Marco de la Peña, a la fiscalia arran per la censura d’una web d’usuaris de trens amb informació d’interès públic, de manera extrajudicial i per pressions i maniobres del gestor d’infraestructures ferroviàries espanyola. La denúncia és per set delictes.
“La web va deixar de ser accessible des del Regne d’Espanya per ordre d’Adif, sense cap resolució judicial que ho permetés”, informa PFE. De fet, recorda que Adif va confirmar a “tres mitjans que la censura era obra seva i que no havia calgut cap jutge”. Però la denúncia, a la qual ha tingut accés El Món, aporta molts més detalls sobre les maniobres de la direcció de l’entitat pública per justificar o camuflar la decisió. Ara el ministeri públic ha d’avaluar una detalladíssima denúncia pels delictes de falsedat en document oficial comesa per autoritat o funcionari públic; falsedat per imprudència greu de funcionari públic; prevaricació administrativa; establiment de censura prèvia; impediment de l’exercici de drets civils; danys informàtics i obstrucció del funcionament informàtic aliè.
Un fet però diferents explicacions
Seguint el relat de la denúncia, Adif va aconseguir impedir -sense ajut judicial- l’accés des de l’Estat espanyol a una web informativa gestionada per usuaris dels trens perquè publicava un mapa de les limitacions temporals de velocitat (LTV) de la xarxa ferroviària. L’entitat estatal justificava la decisió perquè entenia que la informació difosa era “sensible”. Adif ho va confirmar a la premsa tant el 6 de març -dia dels fets- com tres dies després. Així mateix, el 24 de març de 2026, Luis Pedro Marco de la Peña, president d’Adif, va comparèixer davant la Comissió de Transports i Mobilitat Sostenible del Congrés dels Diputats i va atribuir el tancament als “departaments de seguretat i ciberseguretat” de la companyia. De fet, ho va normalitzar perquè el mateix tipus d’actuació ja s’havia produït abans amb una altra iniciativa ciutadana.
Però, quatre mesos després, el relat d’Adif va començar a diferir. Tot plegat per les reclamacions de transparència presentades per Protecció de la Frontera Electrònica. La resposta a les insistents reclamacions la signava el president d’Adif, Luis Pedro Marco de la Peña. En concret, el responsable de l’entitat ferroviària negava en una resolució oficial que el tall d’accés fos “conseqüència de cap comunicació, requeriment o actuació” de la companyia. Adif va utilitzar la resolució per esquivar el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG) en el marc d’un tràmit administratiu que demanava el tancament dels expedients oberts a petició de PFE, que va presentar al·legacions a la resposta de la corporació pública perquè tècnicament no és possible que un departament intern pugui tancar un servei de web aliè. Com que han passat tres mesos i no hi ha hagut resposta de Transparència, han decidit presentar la denúncia a la fiscalia.
33 documents i una sospita
La denúncia inclou 33 documents que aporten indicis clars de l’autoria d’Adif en l’acte de censura de la web i les tres vies que hauria utilitzat. En concret, PFE enumera tres possibles vies per tancar el web dels usuaris que considerava que aportava informació delicada. En primer terme, a través de sistemes de reputació de Google o Fortinet. En segon lloc, a través de les operadores de telecomunicacions -una operativa molt habitual a Espanya- i en darrer terme, i el més plausible per a PFE, a través del bloqueig de l’allotjament del web.
L’objectiu de la denúncia és que la fiscalia obri diligències prèvies i valori si porta la investigació als jutjats o bé si fa primer les seves pròpies perquisicions. De fet, l’escrit demana reclamar una sèrie de documentació i prendre declaració algun dels responsables d’Adif. També inclouen en el paquet sol·licitar una ordre de conservació de dades i el requeriment a Adif de l’expedient íntegre de la intervenció de març.
