El passat mes de juliol, la Moncloa va remetre un avís a diverses institucions, corporacions estatals i empreses amb capital públic per tal que evitessin la compra de material generat per Palantir, l’empresa nord-americana de software especialitzada en tecnologies basades en la intel·ligència artificial per a polítiques de seguretat. Una decisió política després de la polseguera que va aixecar la informació que relacionava l’ús dels seus productes de ciberespionatge per part dels EUA i d’Israel en conflictes com Afganistan, Iraq o Gaza o, fins i tot, internament, com en el cas de la policia de la immigració nord-americana, l’ICE.
Els arguments que sostenien la decisió del govern de Pedro Sánchez es basaven sobretot en la facilitat que té la tecnologia d’aquestes empreses a fiscalitzar i utilitzar les dades personals que els estats tenen dels seus ciutadans. De fet, era la denúncia de diverses entitats defensores dels drets civils i polítics. Curiosament, el mateix govern espanyol, en resposta a petició de Junts al Congrés, va declarar com a informació “reservada” la referent als contractes amb aquesta multinacional tecnològica.
Però, ara, una petició del president de l’Associació PFE, acrònim de Protecció de la Frontera Electrònica, ha destapat la caixa dels trons. Després d’un llarg camí processal, APFE ha aconseguit un document emès per part de la Prefectura d’Afers Econòmics de l’Estat Major de la Defensa, al qual ha tingut accés El Món, que no només admet que els contractes amb Palantir continuen vigents, sinó que, a més, la darrera licitació ha suposat 3 milions més de despesa, passant d’un contracte que es va adjudicar l’any 2023 per valor de 16,54 milions a 19,48 milions. Fins i tot, la resposta de l’Estat Major de la Defensa, màxim comandament uniformat de l’Exèrcit, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire i el Ciberespai, subratlla que “no existeix cap decisió de desistiment o renúncia relativa al contracte en vigor”.
Informació sí, però no tota
Obtenir informació dels contractes de Palantir no ha estat un camí fàcil. El 13 de juliol de 2023 ja es va registrar una petició a la Unitat d’Informació de Transparència del Ministeri de Defensa, una sol·licitud d’accés a la informació pública. Però, el 13 de setembre de 2023, el cap de l’Estat Major Conjunt de la Defensa (JEMACON), el general Fernando García González‐Valerio, al·legava que no es podia atorgar més informació perquè “l’existència d’informació classificada fa inviable l’accés a la totalitat de la informació sol·licitada”. De fet, argumentava que informar d’aquests contractes “causaria un perjudici més greu a la seguretat nacional i la defensa que l’interès públic d’accés que es pretén preservar”.
El passat 28 de juliol, però, APFE va rebre la resposta a una petició formulada un mes abans sobre els imports i la vigència dels contractes. A través d’una “nota informativa”, l’Estat Major de la Defensa, explica l’estat de la contractació. Així, indica que l’expedient 2023/SP02002001/00001311E de “contractació d’una solució de fusió i anàlisi d’intel·ligència a l’àmbit del Sistema d’Intel·ligència de les Forces Armades continua vigent”. La “nota” assegura que no hi ha hagut cap desistiment ni renúncia del contracte. Ara bé, sí que evita donar explicacions sobre alguna pròrroga.
Així, ressalta a la petició que es va fer sobre si hi ha algun expedient de renovació o nova licitació, l’Estat Major respon que “aplica els límits d’accés a la informació establerts a l’article 14 de la Llei de Transparència, accés a la informació i bon govern, en tant que és una “informació classificada d’acord amb els principis de seguretat que han d’imperar en els objectius i activitats d’intel·ligència i contraintel·ligència de les Forces Armades”. En concret, és una adjudicació a Palantir Technologies Spain, S.L. per un total de 16,54 milions d’euros. Sense comptar que l’any 2022 se li va adjudicar un contracte per valor de 256.200 euros. Ambdós a les categories “arquitectura i enginyeria” i “software i llicències”. L’APFE, però, no es conforma amb la informació i, a través del mateix canal, n’ha demanat també a la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) i a la Guàrdia Civil. Totes dues peticions estan acceptades i en tramitació.
