Lucía Caram és dominica com sant Vicent Ferrer. De l’orde dels Predicadors. Però sor Lucía predica poc i fa molt. També és taumaturga. No para. Amunt i avall. De Manresa a Kíiv. Tampoc calla. No se’n calla ni una. Quan li piquen es rasca amb ungles fortes, tucumanes. A Manresa es dedica als immigrants pobres; a Kíiv, als xiquets desemparats i als ferits. Lucía Caram és el tractoret de la Fundació del Convent de Santa Clara, un artefacte que greixa i nodreix per lluitar contra l’exclusió i perquè tot siga una mica menys sòrdid, una mica més just. Darrerament l’acció de la fundació li ha donat problemes, perquè hi ha gent a la seua ciutat que considera que el seu treball –la seua eficàcia– fa d’efecte crida per atraure gent indesitjada. Sor Lucía els planta cara amb vehemència. Amb la mateixa vehemència amb què treballa per un món menys bèstia. I amb la mateixa també que alerta que Espanya ja ha entrat a la guerra d’Ucraïna.
Què passa ara mateix a Ucraïna?
Ara som en un moment en què l’escalada de violència es nota dia a dia. Aquests dies han bombardejat els ponts d’accés a Kíiv. Estan atacant les grans superfícies de distribució d’aliments i les gasolineres. L’estratègia és que la gent passi gana i fred a la capital. Ataquen molt també les zones del Donbàs, van avançant i van retrocedint. El que és cert és que en aquests moments no hi ha prou defenses antiaèries i que està morint molta gent.
Hi ha un punt que considero molt important. L’OTAN està treballant als països limítrofs amb Rússia. És a Moldàvia, està treballant amb Romania, és a Lituània… A Lituània aquests dies els drons han entrat a l’espai aeri. Els militars espanyols estan treballant allà. Per tant, Espanya, amb l’OTAN, ja participa d’aquesta guerra. No és només el que passa a Kíiv o a les fronteres, sinó que…
El que noto és que a tot Espanya i a Catalunya la guerra ens para molt lluny, és veritat, però quan nosaltres anem allà –i estem en contacte cada dia amb ells– t’adones que cada cop és pitjor. Aquest cap de setmana marxo i teníem previst anar a Kíiv. L’accés a la capital a la nit ja és tancat. Si no vas amb els militars, no hi pots entrar. El general de la guàrdia de frontera em va dir que en aquests moments Kíiv ja és un camp de batalla. Veiem imatges de la destrucció total de Kramatorsk, però també estan atacant tota la zona del centre. Nosaltres sempre anem a un hotel del centre mateix, a la zona de les ambaixades, que en aquest moment estan rebent atacs cada dia. Som en el pitjor moment des del començament, però demà encara serà més greu.
L’estratègia de Rússia va més enllà d’Ucraïna?
Evidentment, a Rússia –i no sé si també als Estats Units– li convé que la Unió Europea estigui cada cop més feble. Li interessa que no estiguem bé i que no estiguem units. Això de Ceuta està relacionat amb tota la qüestió de la mobilitat humana. D’utilitzar-la com una arma per desestabilitzar. No és una situació aïllada. El món està en crisi. Europa està en crisi. Però tenim una guerra dins Europa. El canceller alemany va a Ucraïna, hi ha uns atacs impressionants i Alemanya hi envia cada cop més armaments.
Nosaltres aquí no ho notem tant. Però en l’últim viatge que hi vaig fer fa dues setmanes el moviment que hi ha a l’aeroport de Cracòvia és impressionant. Hi ha molts catalans que hi van el cap de setmana, perquè la ciutat està molt de moda i rep molt de turisme. Quan baixes a la pista l’aeroport és ple de caces. I quan surts i vas cap a la frontera tot són combois militars. Polònia s’està armant per a la guerra. Tots s’estan armant per a la guerra. Alemanya està blindant les fronteres. Finlàndia, també.
Un dia li vaig preguntar a la ministra de Defensa, Margarita Robles: “Espanya entrarà en aquesta guerra?”. I em va respondre: “Nosaltres som socis de l’OTAN. Si l’OTAN actua, haurem d’actuar”. En aquest moment tenim gent de l’exèrcit mobilitzada i que ja estan abatent drons que entren en l’espai aeri europeu. Fa deu dies l’aeroport polonès de Rzeszów, a 103 quilòmetres de la frontera, va ser tancat pels drons que hi havia. Van sonar les alarmes. La guerra ja es respira a Europa. El missatge que m’han enviat avui les autoritats ucraïneses és que ells faran allò que els demanem, però que ens recomanen que no entrem a Kíiv. Ens diuen que no poden garantir la nostra seguretat a la capital.
Què porten ara mateix en el nou comboi que han preparat?
Portem ambulàncies, portem generadors, material mèdic, desfibril·ladors, vehicles destinats a l’evacuació de civils de la zona de Kramatorsk; fonamentalment, nens. Hi ha una ordre d’evacuació de tots els nens de la zona de Kramatorsk, perquè és una ciutat que segurament serà arrasada i està punt de ser presa. Fa dues setmanes hi restaven 70.000 civils i en aquests moments en queden 25.000. Hi ha molts nens i molts avis. L’obligació és de traure’n els nens.
Però fa la sensació que els russos ataquen els ucraïnesos amb drons i míssils, però sense gaire moviment de tropa terrestre…
Militarment per terra el que fan és avançar i retrocedir a determinades zones. A la zona del Donbàs el que fan és rodejar diverses poblacions, com ara Oleshki, per matar-los de gana. Després hi ha zones en què Ucraïna ha pogut resistir, amb un cost de vides humanes molt alt. Però n’hi ha en què els russos avancen. La zona de Kramatorsk és una zona en què clarament avancen. A la de Kherson tota la part ocupada ha avançat molt més. Vivim una situació amb un punt calent molt més alt. Però ara la qüestió no és només quan avancen els russos, sinó que estan atacant la capital…
I els drons i els míssils fan molt més mal…
El poble ucraïnès té una resistència molt gran, però ara estan molt preocupats. Des de setembre fins ara veig com han canviat les coses. Els drons i els míssils russos ja van amb un sistema de propulsió xinès i no els poden detectar. La Xina ja ha entrat a la guerra d’Ucraïna. Abans sonaven les alarmes i podies anar cap al refugi. Ara no. Ara hi ha dos colors al mapa. Abans era vermell i ara hi ha el groc també. Tot el dia sona l’alarma del groc. No és tan perillós, però el problema és que no els poden detectar. La majoria de la gent passa el dia als búnquers.
Zelenski ha demanat ajuda a la Unió Europea i a l’OTAN per poder interceptar aquests drons i aquests míssils. L’ajuden o no?
L’ajuden molt poc. Els arriba l’ajuda amb comptagotes. Els ucraïnesos ens diuen que hi ha països d’Europa que els podrien ajudar, que abans els donaven diners, però que ara s’estan armant ells mateixos per a la guerra. I aquí hi ha un punt que convé destacar. A mi m’ho van dir moltes vegades: “Espanya no s’està armant per a defensar-se”. Jo no hi entro, perquè no hi entenc gaire, però el que és cert és que…
Però això qui li ho diu?
Els militars ucraïnesos, que venen molt per aquí, que han rebut ajuda espanyola. Ara portarem uns metges militars que vindran aquí a ensenyar una mica què és la medicina tàctica, el tipus de ferides que apareixen en els diversos atacs. I són ells els que em diuen: “Espanya no està preparada en aquest moment”. De fet, quan va venir la ministra Robles al fòrum de La Vanguardia parlava de la importància de poder preparar-nos tecnològicament per a la defensa. A escala mundial hi ha un gran canvi. Totes les empreses de fabricació d’armament han canviat. Tota l’artilleria pesant que s’utilitzava abans ha canviat ara. Jo no en sé res, però fa uns mesos sentia com els ucraïnesos demanaven els erugues i els M113 per anar al rescat de la gent, i ara, no. Perquè tot això que és tan pesant és fàcil d’identificar i és fàcil de destruir amb un dron molt econòmic.
Fa uns mesos es veien atacs ucraïnesos potents amb drons a la mateixa Rússia. Ara ja no ho poden fer?
Ho fan. Aquesta setmana n’hi ha hagut alguns. Ahir Ucraïna va atacar una refineria, on van morir més de vint persones. Havien parat durant un cert temps, perquè no tenien recursos, però aquests dies han reprès els atacs bastant forts. Zelenski en té ganes. Abans atacaven refineries, però ara ja no poden fer una cirurgia tan fina i ataquen també població civil.
Això són crims de guerra.
Evidentment. Ells et diuen que la població no és el seu objectiu, però les instal·lacions són tan a prop de les ciutats, que les escoles o els hospitals acaben patint-ne danys col·laterals. Ahir deien que havien mort una vintena de civils.
Vostè creu que Vladímir Putin té la intenció d’atacar països europeus més enllà d’Ucraïna o només es tracta d’accions destinades a espantar-los?
Crec que ell és boig. Putin vol recuperar l’antiga Unió Soviètica. Li interessa sembrar una mica la por i mostrar la seva musculatura, però aquí també hi ha una qüestió d’interessos econòmics entre Rússia i els Estats Units. Nosaltres en sabem de la missa meitat. De vegades creus que Donald Trump sembla enfadat amb ell, però són amics i tenen negocis en comú. I ara, a més, hi han entrat els xinesos. La Xina fins ara anava amb els uns o amb els altres, però ara ha entrat a la guerra amb el món de l’alta tecnologia. Amb drons i míssils. Ja no són tan neutrals. Trump es mira una mica de reüll els xinesos…
L’ambició de Putin és insaciable. Ell al començament de la guerra va explicar que quan era petit va veure un dia una rata en un garatge com acorralada. En un moment donat van acorralar la rata i la rata va atacar. Ell deia: “Jo soc aquesta rata. A mi no m’acorraleu, perquè jo em defensaré”. Això ho explicava ell d’ell mateix. Bé, doncs, és on ell està en aquests moments. Està en l’amenaça. “Si entra l’OTAN, si entren els països d’Europa i comencen a aliar-se amb Ucraïna, nosaltres tenim les armes nuclears. Nosaltres tenim més poder”.
Aquesta ha estat la seua darrera amenaça fa pocs dies.
Sí. Aquesta mateixa setmana.
Li ho pregunte a vostè que em pot contestar que no en té ni idea, que no té una bola de vidre, però veu capaç Putin de fer servir l’arma nuclear?
Els militars ucraïnesos diuen que sí. Jo a Ucraïna passo tot el temps amb la guàrdia de frontera i amb els militars. Ells ens porten a tots els llocs i ens diuen que Putin és boig i que no saben de què és capaç. Veuen la força que tenen els russos en els atacs que els fan, en les violacions que pateixen i en l’ímpetu amb què els esclafen. No els sorprèn gens la crueltat que Putin utilitza en aquests moments. Nosaltres hem escoltat el testimoni de les dones. Hem estat amb dones que han estat empresonades. Han passat tres, sis mesos, un any, i encara no han estat capaces de verbalitzar la crueltat que han patit. “Més crueltat? –es pregunten– Això serà pitjar el botó nuclear”. Creuen que Putin és capaç de qualsevol cosa, però, malgrat això, afirmen que la victòria serà d’Ucraïna.
D’on trauen aquesta moral de victòria?
Jo puc donar-ne testimoni pel que he viscut, no d’oïda. De tots els ferits que hem portat a Catalunya només dos van fugir quan havien de tornar. Els altres et diuen: “Hem de tornar perquè hem de defensar el nostre país”. Tinc una noia de divuit anys que vam portar aquí de vacances quan en tenia quinze. Van matar-li el pare i ara s’ha allistat per anar al front. Jo li demano: “No hi vagis”. I ella em respon: “És que he de defensar el meu país, perquè els meus fills visquin en una Ucraïna lliure”. –“Però tu tens divuit anys, aniràs al front i no tindràs ni fills ni res”. –“No, no, perquè la victòria serà nostra”. Sempre ens diuen quan els portem ajuda: “La teva ajuda fa que la victòria sigui imminent”. Són frases que van repetint, que es repeteixen entre ells. Quan algú els parla d’acords contesten: “I tota la gent que ha mort? De què ha servit tot això?”.
Espanya hauria de fer cas a l’OTAN i dedicar més pressupost a armament?
Hi ha dues coses. Donald Trump ha canviat el nom al ministeri de Defensa i ara és el de la Guerra. Aquí en tenim un de Defensa, però ens podem defensar? Crec que no hem de ser ingenus. No hem de restar-ho de les inversions que fem en polítiques socials, però no hem de ser ingenus. No podem viure amb la por, però, si cau un míssil, què direm? Que no estàvem preparats? No tenim res per defensar-nos! No dic per atacar. Jo no entenc d’economia, però el sentit comú em parla ben clar. Quan ets allà, als Carpats, per exemple, comencen a sonar les alarmes i veus que venen els drons. Hem de protegir la gent d’alguna manera. Tots aquests que tenen l’eslògan sempre llest en contra del govern perquè no inverteixi en defensa… No hem d’entrar en la dinàmica de Donald Trump, però Trump no ha deixat mai d’enviar-hi armament. La diferència és que Joe Biden abans n’enviava de franc i ara el que envia Trump el paga la Unió Europea. És l’única diferència que hi ha. Això t’ho expliquen els mateixos militars ucraïnesos.
Ho torno a dir, crec que no hem de ser ingenus. Quan abans deien aquesta màxima llatina que es repetia tant –“Si vols la pau, prepara’t per a la guerra”–, molts pensàvem que això és una barbaritat. D’acord. Però preparem-nos per defensar la nostra gent. Alguna cosa hem de fer. Estem avançats en tantes coses –en tecnologia, en electrònica–, tenim tanta gent preparada, que alguna cosa hem de fer per veure com podem neutralitzar els atacs que puguin venir. Aquesta ja no és l’era de Gandhi. Què vols què et digui. Hi ha el dret a la legítima defensa, que fins i tot reconeix el secretari d’estat del Vaticà, el cardenal Parolin. Ucraïna té dret a defensar-se. Si els ataquen, els seus responsables tenen dret a defensar la població. Nosaltres no perdonaríem al president o a qui sigui que no s’hagi preparat per fer-ho. És una contradicció. Estem en contra de la cursa armamentística, però ens hem de preparar per defensar-nos.
Com creu que acabarà tot plegat? S’atreveix a fer-ne cap pronòstic?
Jo de moment no veig el final a la guerra. No hi veig un final. Els russos fan molt més de mal a Kíiv. Aquest hivern serà terrible. Amb els ponts dinamitats… Potser la moral dels ucraïnesos baixarà una mica, però la guerra no acabarà. Margarita Robles ho ha definit com “un empat infinit”. Això em fa pensar que la guerra pot durar cinc o deu anys més.
I com pot aguantar un país quinze anys de guerra sense perdre la moral? Com la pot aguantar la indústria, l’economia en general?
L’economia a Ucraïna està totalment destruïda. És un país on hi ha molta corrupció. Allà també veus l’altre extrem. Veus cotxes d’alta gamma i gent que, partint del no-res, volen escanyar-te. A la frontera n’hi ha molta, de corrupció. Veus, per exemple, el negoci que es fa amb els vidres. Les ones expansives en destrueixen molts i n’hi ha que en trauen un gran profit. Ara ho neguen, però suposo que aviat començaran a enviar les dones al front, perquè ja no tenen més homes.
Hi ha un altre fenomen que cal comentar. Nosaltres ho veiem cada vegada que entrem per les fronteres. Cada cop hi arriba més gent. Hi arriben mercenaris de tot el món que s’entrenen als països d’Europa. Si vas a l’aeroport de Rzeszów, cada dia surten avions per entrenar la gent. Molts països diuen: “Nosaltres els entrenem, facilitem que hi hagi aquesta circulació de gent, perquè, si no, haurem d’enviar-n’hi nosaltres”. Hi ha molta gent llatinoamericana, hi ha molta gent de Corea…
Lluitant amb els ucraïnesos? Abans se’n veien molts, de mercenaris, però amb els russos…
Els russos tenen molta gent de Cuba, molta gent de Veneçuela… Hi ha molts colombians a Ucraïna, com a mercenaris. Curiosament, hi ha gent de l’Argentina en un bàndol i l’altre, també.
Pots trobar dos argentins disparant-se des dels dos fronts?
Exactament. Tot depèn d’on fan les captacions per anar a la guerra. Ara n’hi ha que es queixen perquè no els paguen. I això també és veritat.
Qui no paga? Rússia o Ucraïna?
Tots dos. Si poden no pagar-los, no els paguen. Els russos porten uns crematoris ambulants –nosaltres n’hem vist les imatges– on cremen els soldats morts. De vegades els fereixen, els companys els rematen i els aboquen al crematori. Sense cos, la família no cobra. En el cas d’Ucraïna hi ha gent especialitzada a buscar-ne restes i agafar-ne l’ADN. Els camions s’omplen de restes humanes per poder-los identificar. Però hi ha molta gent que ha mort sense que ningú n’hagi trobat el cos. I si no n’apareix el cos, la família no cobra. I això passa en els dos bàndols.
Què ha après en tots aquests anys de guerra?
Que hem de ser molt curosos en la pau al quilòmetre zero. A mi em preocupa molt quan ens dediquem a atiar el foc. Podem perdre’n el control i no sabem com acabaran les coses després. Avui m’escrivia un missatge María Senovilla, una periodista que és a Kramatorsk, amb unes imatges de les mobilitzacions de Barcelona, on em deia: “Tenim informació que hi ha diners de Rússia que serveixen per a alimentar aquests moviments”. La gent de VOX són molt pròxims a Putin, però aquí hi ha una contradicció, perquè això també passa a l’extrema esquerra. El punt de trobada entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra pot ser aquest. En definitiva, penso que és gent desequilibrada que té més ideologia que principis per a funcionar i per a viure.
Ja que n’ha començat a parlar, què és allò que més la inquieta de la situació social i política a Catalunya?
L’odi que s’està generant. S’intenta culpabilitzar gent que ha hagut de sortir del seu país i que en definitiva és víctima de la situació. M’inquieta com es caldegen els ànims contra els immigrants. Em preocupa molt perquè veig que l’odi va creixent. Catalunya va ser un model d’integració. Els enfrontaments que hi havia a França no passaven aquí. Aquí s’havia fomentat un diàleg interreligiós, intercultural, una política d’acollida molt important, i ara ho estem dinamitant absolutament tot.
Nosaltres hem vist i hem sentit –i ho dic clarament– el discurs d’Aliança Catalana criminalitzant la gent de fora, però no són ells només… Puc dir-ho pel lloc on soc jo. Jo soc a Manresa. Junts té por que Aliança Catalana tregui els seus vots i assumeix exactament el mateix discurs. I em penso que això no és exclusiu de Manresa.
Per tant, els que han capitalitzat l’odi de tots són els immigrants. La gent que abans feia la neteja era gent que venia de fora. Com els que anaven a collir la fruita. Ara tu vas als hospitals i hi veus gent de fora. Vas al món informàtic i hi ha moltíssima gent de fora…
Amb la taxa de natalitat que té Catalunya, la gent que ve de fora ha de ser necessàriament pertot.
Necessitem els immigrants perquè funcioni l’economia. Perquè paguin la caixa de la seguretat social i perquè pugui funcionar el país. Crec que la regularització que ha fet Pedro Sánchez era molt necessària, però hem de ser molt conseqüents també. S’ha fet una regularització i, per tant, les ajudes socials han de tenir una data de caducitat perquè la gent que pot treballar treballi. Jo parlo del que conec. Del meu cas. Tenim famílies que no podien treballar i ara els ofereixo feina. Si qui pot treballar no l’agafa, no pot continuar demanant que l’ajudi. Som una fundació privada i els puc dir que no.
Tinc alguns pisos que m’han cedit per fer lloguer social. Hi ha gent que ja pot treballar però que es neguen a pagar perquè saben que no els traurem fora. Doncs, jo he donat ordre perquè es facin aquests desnonaments. L’advocat em diu que això reputacionalment es tornarà en contra meva. No. Si hi ha gent que pot treballar, ha de treballar. “Això no està ben vist”. Miri, nosaltres el que hem de fer és que la gent surti de la seva situació. I si hi ha hagut una regularització, és perquè la gent pugui treballar. Els oferim aquesta oportunitat.
El problema és que tenim tantes ajudes socials i es prolonguen tant en el temps… Ahir una persona em deia: “És que, si vaig a treballar, perdo l’ajuda social. Sense treballar guanyo 1.300 euros i treballant en guanyo 1.500. Per a això em quedo a casa. Si tingués un sou de 3.000 euros…”. Aquesta és la mentalitat. S’hi han instal·lat. És veritat que els sous haurien de pujar, però també hauríem de revisar les ajudes socials, perquè no és just. Tinc gent que ve a la plataforma dels aliments i que s’estan a pisos de la fundació, que estan treballant, que cobren 1.400 euros, que tenen fills, i després n’hi ha uns altres que en cobren 1.300 o 1.400 i que no treballen perquè tenen les ajudes.
Em penso que n’hem de fer una revisió a fons. I fer el que es feia abans amb aquells que cobraven l’atur i que quan els sortia una oferta de feina tenien l’obligació d’anar a treballar. Avui no passa això i tenim una gent amb baixes eternes. I gent que rep ajudes i que no vol treballar. Haurien de sortir-ne, perquè al mercat hi ha molta demanda de mà d’obra.
Això és querosè per a l’extrema dreta. Les administracions no reaccionen i la gent s’encén cada dia més.
El govern que hi ha en aquests moments –el gobierno– és molt populista. Jo soc argentina, he vist què ha passat amb el kirchnerisme, he vist què és clientelisme polític i tot allò és de república bananera. Doncs, les polítiques de Pedro Sánchez, de la mà de Podem, han arribat exactament al mateix punt. Quan ell diu que no es podrà fer un desnonament fins al 2030, jo rebo un whatsapp d’una persona que viu en un pis de la fundació i que em diu: “Fins al 2030 no em trauràs!”. La ràbia que et dona això. Aquesta persona no podia ni tenir un comptador elèctric al seu nom perquè tenia un deute molt gran. Li pago el deute perquè el comptador estigui al seu nom, però ara no paga ni els 160 euros que havia de pagar de lloguer social. “No et pagaré i em quedo d’ocupa”. I ara a més, amb el suport del govern.
Crec que hem perdut el nord. El treballador social ha de fer un acompanyament i s’han de revisar les ajudes. S’ha de tancar l’aixeta perquè el sistema no ho resisteix. Quan jo porto gent d’Ucraïna pacto amb l’administració que s’hi estaran tres mesos i, en tot cas, tres mesos més. La targeta sanitària té una data de caducitat. Hem de ser molt responsables en tot això.
Això voldria dir fer un seguiment cas a cas i voldria dir també un cos d’inspecció nombrós i efectiu que ni el govern de l’Estat ni el català tenen intenció d’impulsar.
Perquè en definitiva això també els dona vots. Això els manté on són. La salut ha de ser universal. Hi estem d’acord. Tothom hi ha de tenir accés. Però no estic d’acord que la gent vingui i passi la frontera per buscar les receptes mèdiques. Perquè tenim un sistema col·lapsat. I això està passant. I ho dic jo, que estic treballant amb els més vulnerables. Per això intento que les persones vulnerables puguin treballar i puguin aportar com aporta tothom, perquè no em sembla just que no aportin. Jo ja tinc assumit que hi ha gent que mantindrem fins que es morin, perquè tenen un fill que és tetraplègic, perquè la dona s’ha quedat sola, perquè aquell té un càncer i són dues persones grans… Ja sabem que hi ha gent que no pot treballar i que ha de tenir una ajuda, ja ho assumim, però el que pot treballar… Hem de fer les coses d’una altra manera.
Això li ho ha dit al president de la Generalitat?
Li ho he dit al president, ho dic pels mitjans de comunicació, ho dic pertot arreu…
I no li fan cas…
No. Jo crec que tenim un gran sistema, però no fem un acompanyament social. Els treballadors socials abans eren assistents socials. Van lluitar perquè ells no eren assistents socials, eren treballadors socials. En tota aquesta moguda hem tornat a ser assistents socials. Assistencialisme. I no tots, és cert, però molts sí.
I hi ha, també, l’habitatge…
Tot el tema de l’habitatge, sí. La Maricarmen és un tema que no podem resoldre en tres dies. Tot això del govern [espanyol] és una improvisació. Què és? Populisme, clientelisme polític. Quina serà la campanya de Pedro Sánchez? Donarem, donarem, donarem, donarem. On és la responsabilitat de la gent? On és la responsabilitat de treballar i aportar? Quan la gent ve i em diu: “És que aquí la sanitat és gratuïta” els responc que no. La sanitat no és gratuïta. Aquí la paguem entre tots, la sanitat. Per tant, em penso que hem de fer tota una tasca també de pedagogia. Que la gent sàpiga quant costen les coses. Abans ens entregaven la recepta i ens deien quant costava. Ara no em diuen quant costen els medicaments. Jo vaig a la farmàcia i dic: “Escolti, el metge no m’ha retirat aquest medicament, però jo ja no el prenc, no me’l doni”. Hem de ser-ne conscients.
Això justifica el discurs de l’extrema dreta?
No. Gens. L’extrema dreta és… Mira, jo penso que l’esquerra ho ha fet tan malament, que els està cridant perquè vinguin. L’esquerra no ho ha fet bé. Ha anat amb un discurs molt populista que no ha solucionat els problemes reals de la gent. Però també tinc els meus dubtes que l’extrema dreta els hagi de solucionar. Treus l’extrema dreta del discurs de la immigració i no hi ha res més. No hi ha un projecte de país. No pots construir un país des de l’odi, des del ressentiment i des de determinats eslògans que es van repetint. A mi tot això em preocupa molt. Tu l’altre dia ho deies molt clarament a la ràdio. Quan nosaltres insultem l’altre, el següent pas és la violència. I la violència s’instal·la al carrer a cop de puny. Ho hem vist aquests dies. Hem vist els enfrontaments a la plaça del Sol de Madrid entre els uns i els altres. I aquests dies, també a Catalunya. Hem de tenir cura. Què m’ha aportat ser a una guerra? Adonar-me que la línia és molt prima i que, si llances gasolina al foc, després no hi ha qui l’apagui.
Vostè ho ha patit en la pròpia carn. Aquests dies l’han acusat d’induir l’assassinat de Carles Vilajosana.
[Somriu]. M’han donat massa poder. Era la festa major a Manresa. Diumenge era el castell de focs. A l’entrada del castell, al Parc de l’Agulla, entregaven a la gent un pamflet que distribuïa l’extrema esquerra. En aquell paper hi havia uns avions que atacaven Gaza amb el logo de la fundació. Per què? Per les mines de Súria, que són d’Israel, d’una empresa enfrontada amb Netanyahu, que no els ha renovat els convenis que tenien. Per a ells nosaltres estem amb el capitalisme, amb els jueus. Però resulta que l’empresa propietària de les mines dona feina a la gent que tenim, a les dones que tenim. Això va ser diumenge a la nit. Sor Lucía igual a dreta, igual a Netanyahu. Dimarts al matí es perpetra aquest assassinat davant el convent. L’extrema dreta i la dreta ens acusa d’haver portat tota aquesta gent. Nosaltres no estem amb ningú d’ells, ni amb els uns, ni amb els altres. Intentem ajudar la gent. Aquesta gent que ens acusa, que ens assenyala, no treballa. No és gent que treballi per ajudar la gent. Hi ha massa gent que té massa temps lliure…
Manresa tampoc és tan gran. Vostè deu conèixer molts dels que l’acusen…
Clar que els conec, però la meva lluita és contra la pobresa i contra l’exclusió social. No és contra ningú. El dia que van posar la pancarta amb la foto de l’alcalde i la meva a mi no em molesten. Em molesta que diguin que hem portat la brossa. La gent no és brossa. Nosaltres mirem d’ajudar perquè no hi hagi una fractura social. La gent no pot passar gana.
L’acusen de fomentar l’efecte crida. Si els ajuda, en vindran més.
Jo no els contesto. No dic absolutament res. Vaig a la concentració que es fa en silenci davant el convent. Aquella setmana Junts presenta la seva campanya i afirmen que Manresa s’ha empobrit amb dades que no són reals, que hi ha més inseguretat, amb dades que no són reals, i posen la meva foto durant cinc minuts proclamant que respondré davant la història per haver provocat l’efecte crida. Em presenten com la culpable que tota aquesta gent vingui a Manresa. Inici de la precampanya de Junts. I surt un economista, que és l’organista de la seu, parlant de mi.
Jo els contesto perquè em pregunten. No volia enfrontar-m’hi, però has de defensar la gent amb qui estàs. I ja no faig res més. Per tres costats diferents comencen a dir-me que el líder de Junts vol parlar amb mi en privat. Fins que em truquen de la diputació, perquè sembla que treballa a la diputació, per dir-me que vol una visita privada. Jo no tinc cap problema per parlar amb tothom, però els he dit que no el rebré de manera privada fins que de manera pública demani disculpes. Als immigrants, als voluntaris, a la fundació i a tot els que treballen per les persones. Un cop que públicament ens demani disculpes, sobretot a tota aquesta gent…
[Ric]… ja no el votarà ningú.
[Riu]. No. El podrem rebre. Evidentment, un cop jo he dit això, Ramon Bacardit ja no em vol visitar. Doncs, ja està. Jo estic en contra d’ell? No. No hi estic en contra. Però si hi ha una agressió pública, hi ha d’haver una disculpa pública. No em serveix de res que vingui a parlar. Per què volen parlar en privat? Perquè no dispari després…? Jo no dispararé, però demana disculpes públicament. Perquè els nois amb qui treballo, que hem fet que puguin estudiar, que treballen, ens diuen que fa quinze dies que els fa por de sortir a la nit, perquè ells són “los moros de mierda”. Això estava superat a Manresa. I a mi em dol perquè els coneixes, perquè t’adones que és gent que lluita, que intenta tirar endavant, que hem fet projectes conjuntament amb els Mossos, que ha baixat la delinqüència, que els hem acompanyat a la policia… Hem intentat transformar els lideratges negatius que tenien. Que quedi clar: la major part de la gent que ve té ganes de treballar.
L’altre dia vaig veure Cronos, la pel·lícula sobre l’atemptat de la Rambla. Els educadors, els seus mestres, els mossos d’esquadra locals… Tothom se’n fa creus quan els confirmen que els autors dels crims són els jóvens amb qui treballaven…
Si tu els persegueixes, faràs que s’amaguin. Si tu els acompanyes i ets amb ells… Mira, jo crec que hi ha una realitat evidentíssima. La secularització ha entrat també en aquest món. Els nois magrebins abans intentaven anar amb nosaltres a la mesquita perquè era el lloc on es trobaven, la consciència de poble… Ara ja no. Ara ja passen. Encara que l’Islam prohibeix les drogues, l’alcohol i tot això, ells ja han entrat en aquesta dinàmica. Tota la secularització que viu la nostra gent també la viuen ells. Quan hi ha integrisme, el pots detectar. Si els persegueixes, no els detectaràs, però si els intentes integrar, podràs detectar moltes més coses.
Què passarà si PP i VOX guanyen les eleccions a Espanya?
Seria un drama. No tenen un projecte econòmic, no tenen un projecte de país. I hi ha molt odi.
Però llavors, segons vostè, això és foc o brases. O populisme de Sánchez i les esquerres o el drama de PP i VOX.
[Somriu]. Haurem de fer una jornada de reflexió. Jo vivia a l’Argentina. Teníem Cristina Kirchner, el kirchnerisme, que va enfonsar el país. Va venir el boig de Milei. Et confesso que vaig votar Milei, perquè d’alguna manera havíem de traure la Cristina. Confesso el meu pecat. [Somriu]. A la porta del col·legi electoral, a Tucumán, al costat de la meva mare, que té 96 anys, em van dir: “Hermana, si vota a Massa, le damos 5.000 pesos”. Li vaig demanar a la meva mare quants euros són 5.000 pesos. Cinc. “Per cinc euros votaré Milei”. Una barbaritat. Podria no haver votat, però és que no tenies opció. Havíem de traure els que estaven robant. Quina és l’opció aquí? Aquí tinc clar que no votaria mai ni el PP ni VOX. Els altres? Potser hauré de votar tapant-me el nas. No ho sé. No sé què faré.
A Catalunya hi ha unes altres cartes, més joc…
Segurament, sí, sí. Crec que ara toca un moment de reflexió. I crec també que necessitem una regeneració total de la classe política.
Mentre la té, ara que Carles Puigdemont sembla que pot tornar a Catalunya –només ho sembla–, no estaria bé que hi mantingués una conversa sobre els valors de Junts?
Haurien de començar a rescatar els valors de Junts. Hem de recuperar l’autèntic catalanisme. Ens hem d’alliberar els populismes que s’han anat sumant. Hem de recuperar la idea que tenia el president Pujol en un determinat moment quan parlava d’integrar la gent per poder mantenir aquest ascensor social que havíem aconseguit. Després ja mirarem les derivades del seu govern pel seu entorn familiar, però el model de país que ell propugnava i pel qual va treballar l’hem de recuperar. Hem de ser savis i hem de recuperar tot allò que ens va donar una identitat com a país. Perquè la identitat de Catalunya no és la d’un país que tingui odi. És la capacitat d’integració, la capacitat de recuperar el talent i fer que tothom tingui possibilitats. No reconec la Catalunya de fa uns anys amb la que tenim en aquests moments. No la reconec.
És una Catalunya distinta. Amb tants milions d’immigrants és lògic que minve la capacitat d’integrar-los.
Però hem de continuar treballant de manera positiva perquè la gent s’hi integri. Jo, per exemple, he decidit que a la fundació tota la comunicació es farà en català. “No pots imposar-lo”. “Puc demanar-ho. No us costa res. Teniu el ChatGPT per traduir. Feu aquest petit esforç. Avui dia és fàcil”. Puc fer-ho perquè soc la directora. Mano en poques coses [somriu], però en això manaré. Els demano a tota la gent que han començat a treballar que aprenguin el català. Estan al Centre de Normalització Lingüística, en diversos programes… I estan contents. Fem una integració positiva. Farem uns cursos de formació laboral. Tres mesos abans de començar-los farem classes de català. “Vols quedar-te al país? Tindràs gratis la formació, et donarem menjar perquè puguis dedicar-te a estudiar i no hagis d’anar a treballar mentre estudies, però, a canvi, has d’aprendre la llengua”.
