L’Organització Mundial de la Salut ha notificat un nou virus que genera símptomes molt semblants als de l’èbola. Es tracta de Marburg, una malaltia que té una taxa de letalitat del 88% -tot i que amb bona atenció sanitària es redueix considerablement- i que es va detectar per primer cop el 1967 a Marburg i Frankfurt. Ara s’ha tornat a notificar aquesta malaltia a l’OMS per la mort de dues persones que tenien aquest virus a Ghana.
El virus de Marburg i l’èbola són molt semblants perquè pertanyen a la mateixa família de filovirus. Les dues tenen, a més, gran capacitat per generar brots molt mortífers. El període d’incubació d’aquest virus pot anar dels 2 als 21 dies i normalment els símptomes es presenten molt sobtadament.
Els símptomes del virus de Marburg
Sobtadament els malalts amb aquest virus comencen a tenir febrades, mal de cap molt intens i un malestar general pel que no serveixen els medicaments tradicionals com l’ibuprofè. Un altre símptoma molt comú són els dolors musculars, la diarrea, el dolor abdominal, els vòmits i les nàusees. Tots aquests podem començar al tercer dia d’haver-se contagiat. Els malalts tenen a més els ulls enfonsats, el rostre pàl·lid i molt cansament i son.
El símptoma més greu, però, són les hemorràgies. Comencen entre el cinquè i el setè dia de la malaltia i són precisament les que causen les morts. Les hemorràgies poden presentar-se a diverses zones alhora i acabar causant la mort del pacient si no rep bona assistència mèdica, com passa, per exemple, a l’Àfrica.
Com s’agafa aquesta malaltia?
El focus de la infecció són les mines o coves on hi ha ratpenats Rousettus. Ara bé, es va estenent a partir d’aquest primer cas contagiat pels ratpenats cap a altres persones. La manera més habitual de contagi és el contacte directe entre persones a través de ferides a la pell o per les mucoses. També pel contacte amb sang, secrecions i altres tipus de fluids corporals. També a través de superfícies i materials contaminats per la persona amb la malaltia.
1 
