La intel·ligència artificial és un perill per a la supervivència de la humanitat des de segons quin punt de vista, han advertit científics d’arreu del món. Però de moment també està contribuint a revolucionar la sanitat. Els algoritmes que permeten la detecció precoç de malalties com el càncer o l’esclerosi múltiple s’estan perfeccionant dia rere dia i s’espera que en els pròxims anys els casos d’aquestes patologies disminueixin gràcies a un diagnòstic en les primeres etapes de cada patologia i la personalització dels tractaments. Aquest diagnòstic precoç té especial importància en el cas de l’esclerosi múltiple, una malaltia autoimmune que afecta el cervell i la medul·la espinal i que és la principal causa de discapacitat entre els joves d’entre 20 i 40 anys.
Els afectats per esclerosi múltiple poden patir pèrdua de visió, de força en un braç o cama, sensació d’entumiment de les cames, fatiga, depressió, problemes d’incontinència, disfunció sexual i dificultats per caminar. Tot això es produeix perquè les cèl·lules del sistema immunitari ataquen per error la mielina, una estructura que es troba al sistema nerviós central. Tot i que en els últims anys s’ha avançat molt en la cerca de tractaments per l’esclerosi múltiple, especialment contra el seu component inflamatori, i s’ha aconseguit reduir entre un 80 i un 90% els brots de la malaltia i les noves lesions al cervell, l’objectiu principal continua sent desenvolupar biomarcadors per poder preveure l’aparició de la malaltia abans que ja hagi afectat el sistema nerviós. També és clau la personalització dels tractaments.
Biomarcadors que mostrin el tractament més adequat per a cada persona
La Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’Hospital Universitari de Bellvitge, que ja va participar en els assajos clínics per aprovar nous fàrmacs, està treballant per detectar marcadors biològics que anticipin el pronòstic de cada pacient i permetin preveure l’aparició de la malaltia. Mentre s’investiga aquesta via, els esforços s’estan concentrant en el desenvolupament d’una medicina de precisió personalitzada que ajudi els professionals a decidir quin és el tractament més adequat per a cada persona i moment. En paral·lel, l’Hospital de Bellvitge treballa en el descobriment de nous biomarcadors que facilitin el pronòstic de la malaltia per “augmentar la capacitat per dissenyar estratègies de tractament farmacològic individualitzades i adaptades a les característiques de cada persona”.
El cap de la Unitat d’Esclerosi Múltiple i investigador de l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge), el doctor Sergio Martínez Yélamos, explica que després d’investigar el valor dels biomarcadors en líquid cefalorraquidi, la unitat està centrada actualment a avaluar la utilitat d’alguns biomarcadors obtinguts en sèrum. Aquests biomarcadors són més accessibles, ja que no cal fer una punció lumbar sinó una venipunció.
Per aconseguir aquests objectius, la unitat d’esclerosi múltiple de l’hospital de Bellvitge està fent estudis de radiòmica que, en cas de sortir bé, podrien permetre anticipar en diversos anys l’aparició clínica de la progressió, és a dir, possibilitarien que els pacients fessin tractaments més agressius en unes fases més precoces de la seva evolució i milloressin el seu pronòstic.
Més recerca per trobar fàrmacs que frenin el deteriorament neurològic
Després de diversos anys del diagnòstic inicial, alguns pacients pateixen una forma secundària progressiva d’esclerosi múltiple que no provoca brots ni l’aparició de noves lesions a les ressonàncies, però sí l’empitjorament neurològic. Per ara no hi ha fàrmacs que puguin frenar aquest empitjorament neurològic lentament progressiu, per la qual cosa Martínez Yélamos insisteix en la importància d’incidir en aquest aspecte de la recerca. “L’eficàcia dels nous fàrmacs en aquest tipus de pacients és més modesta, per la qual cosa aquest és un altre focus on s’han de concentrar esforços de recerca”, conclou el doctor.
Un algoritme per detectar lesions al cervell i canviar la medicació
Els creadors de Tensor Medical, una iniciativa empresarial creada per la comunitat universitària de la Universitat de Girona i l’Institut d’Investigació de l’Hospital Vall d’Hebron, confereixen especial importància en el monitoratge de l’esclerosi múltiple a partir de la intel·ligència artificial. Per això han desenvolupat un algoritme que permet “millorar de forma significativa la resposta dels pacients a les teràpies per combatre l’esclerosi múltiple” el que converteix Tensor Medical en un salt endavant pel que fa a la seva qualitat de vida.
El programari persegueix l’objectiu d’ajudar als metges a detectar si el fàrmac que estan administrant als pacients està funcionant correctament. “Fins ara vèiem a les ressonàncies si funcionava o no segons si apareixien lesions que demostressin que la malaltia està activa. Ara això es podrà detectar abans”, explica el creador d’aquesta eina, Sergi Valverde, en declaracions a El Món. Valverde insisteix en la importància que té per al pacient que el professional sanitari detecti a temps si ha de canviar la medicació, ja que d’aquesta manera es poden evitar lesions importants.
Tensor Medical mostrarà als professionals sanitaris un mapa indicador d’on podrien estar les lesions que encara no són tan evidents com per veure’s en una ressonància tradicional i gràcies a això el metge podrà validar el que li ha mostrat la intel·ligència artificial i prendre una decisió sobre canviar o no la medicació. “Fins ara es fan ressonàncies cada any per veure si els fàrmacs funcionen, però ara es podrà fer d’una forma molt més precoç”, conclou Valverde, que espera que l’eina estigui disponible a la majoria d’hospitals en els pròxims mesos.
