El càncer de còlon és un dels més mortals juntament amb el de pulmó i un dels que té més incidència juntament amb el de pròstata i el de mama. Les dades de l’Observatori Global del Càncer demostren que el diagnòstic precoç té un paper molt important en la reducció mortalitat a causa de la malaltia. Ara hi ha una nova eina de prevenció en la qual intervé la intel·ligència artificial, cada cop més important en el tractament i prevenció de les malalties amb més incidència. Es tracta de Komombo, un programa basat en la intel·ligència artificial que ha desenvolupat Enzyme amb la col·laboració de l’Hospital Clínic i Roche Diagnostics.
Antonio Martínez, cap de servei d’anatomia patològica de l’Hospital Clínic, assenyala que el programa de cribratge de càncer de còlon que es farà a partir d’aquesta eina estalviarà un 30% de les morts de pacients, perquè permetrà detectar la malaltia en els primers estadis. La col·laboració amb Enzyme ve de la pandèmia, quan van fer un projecte per al diagnòstic d’una malaltia pulmonar poc freqüent pel qual van rebre un premi d’innovació mèdica. A partir de llavors van pensar en la possibilitat de desenvolupar més algoritmes per al diagnòstic, en aquest cas, del càncer de còlon, un dels més agressius.
Aquest algoritme està basat en els teixits. S’analitzen i s’identifiquen paràmetres que poden indicar la presència de càncer o descartar-la. “Si en un teixit trobem una roda i un volant sabem que és un cotxe”, diu com a exemple per fer més entenedor el complex algoritme que han desenvolupat i que requereix molta codificació. “En el cribratge del càncer de còlon es generen moltes biòpsies que s’han d’analitzar per veure si el pacient té càncer, té una lesió que podrà ser càncer més endavant o té una lesió d’una altra mena”, explica Martínez abans d’assenyalar que gràcies a la intel·ligència artificial es redueix el temps d’anàlisi d’aquestes biòpsies i es fan diagnòstics més precisos.
L’algoritme estarà disponible a mitjans del 2023
Per desenvolupar l’eina també van necessitar un proveïdor d’imatge digital per tal de transformar els teixits en mapes que es poden ampliar per avaluar els paràmetres. En aquest cas van optar per Roche Diagnostics. Un cop dissenyada l’eina, les tres parts d’aquesta col·laboració van demanar ajuts al Ministeri d’Indústria i van obtenir un milió d’euros per desenvolupar-la. Ara s’ha començat amb l’entrenament dels patòlegs que faran servir la base de l’algoritme, ja disponible, per començar a farcir-lo amb dades de casos reals. La idea és tenir-lo disponible a mitjans de l’any vinent i agilitzar el diagnòstic del càncer de còlon. “És important que l’algoritme sigui accessible perquè els hospitals hi carreguin les seves imatges i es faci cada cop més precís”, explica Martínez.
La idea és que el software Komombo integri diferents solucions per ajudar al diagnòstic de diverses malalties de l’àmbit oncològic, però, conscients que és “presumptuós” voler-ho abordar tot a l’hora, s’han centrat en el càncer de còlon. L’algoritme que ha d’ajudar els patòlegs a identificar aquesta malaltia ha estat entrenat amb dades o imatges etiquetades com a càncer perquè aprengués a identificar les cèl·lules cancerígenes. “Això dona indicis de presència de cèl·lules anormals al patòleg, que és qui fa el diagnòstic en ferm”, explica el director general d’Enzyme, Pedro Arellano.
Conjugar la capacitat humana amb la tecnològica
Per simplificar-ho, Arellano fa l’analogia amb els telèfons mòbils, que reconeixen cares a les fotos després de veure-les diverses vegades. L’algoritme farà el mateix i després d’haver estudiat les imatges del big data podrà reconèixer paràmetres sospitosos. “L’algoritme revela les cares ocultes del càncer que l’ésser humà pot no veure però la intel·ligència artificial, sí”, explica el director general d’Enzyme. “És una manera virtuosa de conjugar la capacitat humana amb la tecnològica que per al pacient suposarà tenir diagnòstics més ràpids”, afegeix.
Arellano insisteix que l’eina se centra en l’usuari de la tecnologia, el patòleg, per ajudar-lo a posicionar-se davant del que està veient i fer diagnòstics més ferms gràcies a les indicacions de l’algoritme. En paral·lel, la idea d’Enzyme és que els sistemes computacionals donin eines al sistema general per reduir la mortalitat de moltes malalties a tot el món. “L’algoritme pot tenir repercussions a tot el món perquè els nostres clients són internacionals i pensen amb la lògica que la tecnologia estigui disponible a nivell global”, explica el director general de l’empresa.
Prioritzar els casos greus i detectar la malaltia en els primers estadis
Aquest algoritme pot suposar un abans i un després per molts pacients amb càncer de còlon, que veuran les seves possibilitats de sobreviure a la malaltia incrementades notablement. “La millor manera de curar el càncer és prevenir-lo quan es pot, com en el cas del càncer de pulmó, i diagnosticar-lo precoçment amb estratègies de cribratge”, explica el cap de patologia del Clínic.
L’eina permetrà reduir el temps de resposta i prioritzar els casos greus de càncer que s’hagin detectat tard. “Si hi ha cent biòpsies per analitzar i el sistema fa un precribratge que en detecta tres que potencialment són càncer, el patòleg començarà per aquestes i el mecanisme d’assistència al pacient s’iniciarà abans”, explica Martínez.
A banda, la combinació de l’algoritme amb el patòleg –que sempre serà qui tindrà l’última decisió– comportarà beneficis per als professionals sanitaris d’aquesta branca. “Li ocuparà menys temps i això és molt important, perquè l’especialitat està en perill ja que hi ha molts pocs patòlegs”, assenyala el doctor, que explica que a Catalunya tenim un patòleg per cada milió d’habitants mentre a Europa n’hi ha 15.
La intel·ligència artificial, futur i present
Al contrari de la percepció social que es pot tenir, les solucions amb intel·ligència artificial són qüestions de present. “Fins i tot les inversions a curt termini estan atentes a aquestes eines per bascular recursos i integrar-les als sistemes sanitaris”, explica Arellano, que admet que és possible que una part de la revolució digital sigui futura pels models que s’estan desenvolupant ara mateix, però insisteix que en el present ja s’estan canviant les coses. “La intenció, en definitiva, és democratitzar l’impacte de tot el que ja estem fent ara”, conclou.
