Salut preveu que els retards en els cribratges de càncer de còlon i de mama derivats de la suspensió dels programes durant la primera onada de la covid-19 s’hagin reduït a un màxim de tres mesos a finals de l’any que ve. Així ho indica el coordinador de l’Oficina de cribratge de càncer, Josep Alfons Espinàs, a l’ACN. Des que el 15 de setembre es van reprendre els programes de detecció precoç de forma generalitzada, s’estan enviant les invitacions que es van aturar el març i s’estan realitzant les proves que no es van poder fer. L’objectiu és recuperar l’activitat i reduir-ne els retards i, a la vegada, no acumular-n’hi més en eventuals noves onades. En la segona, s’han mantingut els programes amb algunes afectacions puntuals.
Espinàs reconeix que posar a zero els retards en els programes de detecció precoç serà “difícil”, sobretot tenint en compte eventuals noves onades, però l’objectiu és reduir-lo al màxim. “Si tenim dos o tres mesos de retard a finals de l’any que ve, podrem estar contents”, assenyala en una entrevista a l’ACN sobre com s’estan recuperant els cribratges de càncer de mama i de còlon, dues estratègies molt importants per detectar de forma precoç aquestes malalties. En diagnosticar-se en estadis inicials, solen tenir un millor pronòstic i més possibilitats de curació. En el cas del càncer de còlon, el programa no només detecta la malaltia de forma precoç, sinó que també pot prevenir-la: l’anàlisi de sang oculta en femta detecta pòlips (adenomes), lesions premalignes que es poden treure abans que evolucionin en un càncer. Per això, els experts preveuen que, en els propers anys, la incidència del càncer més freqüent a Catalunya es redueixi.
Cada mes s’envien a Catalunya més de 38.000 invitacions a persones majors de 50 anys per a la prova de sang oculta en femta i, si té un resultat positiu, s’ha de fer una colonoscòpia. Es fan unes 1.800 colonoscòpies mensuals derivades del programa de detecció precoç. Que el test doni positiu no és sinònim de càncer, ja que en la majoria de casos es detecta sang per motius que no tenen a veure amb la malaltia o pels pòlips. En el programa de detecció precoç del càncer de mama, s’envien unes 400.000 invitacions anuals a dones d’entre 50 i 69 anys i cada mes es fan unes 28.000 mamografies en el marc del cribratge.
La periodicitat d’aquests cribratges és de dos anys. Després que en la primera onada s’interrompés aquesta cerca sistemàtica d’indicis de càncer en grups concrets de la població, els retards significaran, a la pràctica, que les rondes seran aquesta vegada alguns mesos més llargues. Espinàs explica que intentaran reduir aquests retards al mínim possible, tot i que assumeixen que seran de dos o tres mesos a finals del 2021.
