Les addiccions dels fills adolescents poden ser el gran malson dels pares. Però n’hi ha una que és especialment difícil de detectar: la del joc. Quan el joc es converteix en una necessitat, fins al punt d’arribar a robar, quedar-se sense estalvis i acabar endeutat. Segons les dades de l’Enquesta sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) que ha compartit la Generalitat, la participació dels menors d’edat es va situar l’any passat en el 17% dels enquestats, pel que fa a jocs d’apostes presencials, amb una prevalença molt més elevada entre els nois (24,5%) que entre les noies (10,2%). I, pel que fa al joc en línia, un 12% de l’alumnat hi va participar almenys una vegada, percentatge que, en el cas dels nois, s’eleva fins al 19,4% i, en el cas de les noies, es limita al 4,4%.
El psicòleg i director d’operacions de Desconect@, Javier Feliz alerta que el que més veuen últimament en adolescents d’entre 12 i 18 anys és que hi ha hagut un auge de les apostes tradicionals. “Abans es parlava de la quiniela, i ara el que veiem en els adolescents és que molts d’ells es decanten més pel joc patològic, tant en la part en línia com en la presencial”. “Dos de cada quatre adolescents de gairebé 9.500 històries, presenta un problema de joc i/o de pantallisme”, afirma Isabel Busquet, psicòloga general sanitària de les consultes externes d’Amalgama7, entitat privada que s’ha concentrat en l’atenció de joves, adolescents i les seves famílies.
Drogues sense substància
L’enquesta ESTUDES assenyala també que els jocs d’apostes més freqüents entre els adolescents enquestats són les apostes esportives, els jocs de cartes amb diners i la ruleta, i afegeix que, en tots els casos, l’ús va ser molt més habitual en nois que en noies. “Sabem que, avui en dia, les apostes esportives en línia representen una porta d’entrada a aquesta addicció, perquè no ho veuen com un risc, al revés, ho veuen amb normalitat”, afegeix Busquet.
Les addiccions poden ser amb substància o sense, que són també conegudes com a comportamentals. Les que estan relacionades amb internet, videojocs, apostes (tant en línia com presencials), són considerades drogues sense substància, afegeix Javier Feliz. Tot i que poden semblar més inofensives, “provoquen els mateixos efectes en el cervell que una addicció amb substància sense ingerir una pastilla o qualsevol mena de droga física”.
El perfil de l’adolescent i l’interès pels jocs d’apostes
Tot i que la voluntat dels pares d’estar atents als fenòmens que poden fer sospitar que el seu fill té una addicció als jocs d’apostes, no és feina fàcil detectar els símptomes. El perfil d’adolescent que ha acabat generant una addicció als jocs d’apostes sol ser, com argumenta Javier Feliz, “un noi de 14 a 17 anys, impulsiu, amb personalitat no formada, amb baixa tolerància a la frustració, que té pensaments de fer-se ric aconseguint diners de manera fàcil i buscant el camí més ràpid”. A més, solen ser adolescents que provenen de famílies de classe mitjana-alta.
La psicòloga d’Amalgama7 posa el focus també en els factors ambientals “que juguen un paper important”: les apostes en línia són de “fàcil accés, immediat, anònimes, amb accés les 24 hores; a més de la publicitat que també representa una influència important”. I de fet, els dos psicòlegs coincideixen que aquest interès creixent pels jocs d’apostes està motivat per la publicitat massiva, que moltes vegades prové dels famosos influents per als joves i que sol aparèixer en les xarxes socials: “Hem vist jugadors de futbol fent publicitat d’apostes, personatges famosos… I això els porta, d’alguna manera, a què si veuen que el risc és menor i que és de tan fàcil accés, doncs no passa res”, afirma Busquet.
També afegeix que és complicat “saber què és primer, si l’ou o la gallina”, ja que en molts dels adolescents addictes al joc acaben apareixent dificultats emocionals, conductuals, problemes a casa o a l’escola, desmotivació generalitzada, entre d’altres.
La dificultat de detectar l’addicció al joc
Cal tenir en compte que és una addicció difícil de detectar que se sol reconèixer quasi al final. Pel que fa a l’àmbit conductual, el psicòleg Feliz recomana tenir un control dels comptes bancaris, els moviments i els diners en efectiu que té el seu fill; “estar a sobre i portar un control”. En l’àmbit físic, estar atent a si el seu fill pateix d’insomni o ansietat, canvis d’humor, aïllament, baixada en les notes, abandonament escolar, somnolència, malestar…
“Entendre que no deixa de ser un trastorn, reconegut a escala internacional i, per tant, parlem d’un comportament o d’un consum, en aquest cas un comportament persistent, que es realitza de forma compulsiva i repetitiva i que acaba generant un problema en l’àmbit personal, familiar, acadèmic o laboral, social, etcètera”, confirma Busquet.
Quan els adolescents es decifdeixen a demanar ajuda és una vegada ja s’han posat en risc, ja han perdut grans quantitats de diners i l’ansietat arriba: “Una mare un cop se’m va aproximar i em va dir que el seu fill tenia com a 100 o 150 Bizum d’1 euro, de 2 euros, 50 cèntims… Automàticament li vaig dir que el seu fill estava apostant”, comenta Feliz. “En la majoria de casos, s’acaba descobrint perquè es troben en una situació molt complicada: s’han quedat a zero, o deuen 3.000 euros en un microcrèdit, o bé, els han acabat robant diners als pares o venut alguna joia per tal d’aconseguir diners. M’he trobat casos en què, una persona dels països de l’est, s’ha aproximat i li ha ofert a algun adolescent addicte 5.500 euros instantanis, a retornar-ne 5.500. Els ofereixen diners per jugar a canvi d’una part del premi”, afegeix.
Accés a les apostes
Però, com pot ser que un adolescent tingui accés als jocs d’apostes quan, legalment, no es pot apostar fins que no tinguis els divuit anys? Doncs bé, el psicòleg de Desconect@ explica que, com que presencialment no haurien de poder entrar en un casino o a una casa d’apostes, en una web d’apostes en línia, “simplement amb un DNI (que sol ser robat d’algun familiar o amic major d’edat) i donant-li a acceptar, poden entrar i posar-se en risc de qualsevol manera que desitgen”.
Al final, aquestes plataformes en línia no cometen cap delicte, perquè el DNI que estan registrant és el d’una persona major d’edat i, com que “a partir dels 18 és legal, és la decisió de la persona que compleix amb el contracte firmat i que assumeix les conseqüències”. Pel que fa als jocs d’apostes presencials, el mecanisme ve a ser el mateix: es roba un DNI d’algun familiar o amic major d’edat i aquest es deixa a l’entrada de l’establiment. Isabel Busquet explica que, “malauradament”, no és el mateix un casino de Barcelona, que una casa d’apostes d’un barri: “hauria de ser igual pel que fa a la seguretat i vigilància, però no ho és”.
Quines són les possibles prevencions
Busquet incideix en la importància del fet que “calen unes directrius clares i molt concises per les escoles i els centres educatius, per les famílies, per centres esportius, per tots aquells agents que estem en contacte amb els nostres adolescents”, destacant que calen restriccions i normes, i recalca la importància de l’educació per tal de cuidar i protegir els més joves que són, alhora, els més vulnerables. “No es poden fer apostes a partir dels divuit anys, però veiem que això no és així. Calen més mesures, però sobretot han d’anar acompanyades de molta prevenció, de molta educació, de formar les famílies i les escoles, que són els agents que estan directament en contacte amb els nens”.
Els mecanismes de seguretat informàtica com habilitar un factor de doble verificació en activar un compte o enviar un codi al telèfon, afegir algun mecanisme per tal d’assegurar la verificació del compte, són algunes de les solucions que ofereixen Feliz als jocs d’apostes en línia per assegurar aquesta protecció al menor.
Com esmenten les dades i els experts, la tendència va en auge pel que fa als menors que juguen a jocs d’apostes i n’acaben generant una addicció. D’aquesta manera, és important tenir cura dels adolescents per tal d’evitar que caiguin en mans d’aquest trastorn que tant de mal pot arribar a fer en els més petits que encara es troben en el procés de maduresa.
