La son està estrictament lligada a la temperatura, i per això les nits d’estiu són més complicades. No és només una qüestió de comoditat, sinó també neurològica. El cos apuja la temperatura durant el dia, que arriba a un pic al vespre i comença a baixar de cara a la nit. Ell mateix regula els seus ritmes circadians i dormir per sobre dels 25 graus trenca aquest ritme i fa més difícil descansar. Un estudi de Climate Central calcula que una persona ha perdut de mitjana gairebé 56 hores de son cada any entre el 2020 i el 2025 a escala global. A Barcelona, la reducció és 39 hores anuals, l’equivalent a haver dormit quatre nits menys.
Altres estudis recents apunten que l’impacte de la calor és desigual segons el segment de la població, els majors de 65 anys són els que el noten més. Els horaris de feina, l’estrès, la cafeïna, la llum o el soroll també influeixen positivament o negativament, segons si hi són presents en el dia a dia dels afectats o no. Passa el mateix amb el poder adquisitiu: l’aire condicionat pot ajudar a rebaixar la temperatura domèstica, però només un 35% de les llars a escala mundial en tenen.
Gerard Mayà, neuròleg de la Unitat de Son de l’Hospital Clínic, situa aquestes dades “dins l’esperable” en un context de crisi climàtica i remarca la importància de passar per tots els cicles del son. “Si la temperatura no és confortable et pots despertar més i tenir un son més fragmentat”, resumeix l’expert, que remarca la importància d’arribar a assolir la fase REM (son profund) per a la reparació, manteniment i neteja de tot allò que és tòxic que hi ha al cervell. Si la calor ens desperta durant la nit, “ens quedem en un son superficial”, recorda en conversa amb El Món.
El neuròleg també situa la importància de regular correctament el ritme circadià. L’autoregulació facilita una mena de reset cada 24 hores (quan dormim), però tres aspectes poden frenar aquest procés: la llum, l’estrès i –novament– la calor. “És millor que ens entri llum al matí, que la necessitem, que no al vespre, que ja no tant”, apunta el neuròleg sobre el primer aspecte. “I és important que l’estrès no rebaixi els nivells de melatonina, necessària per agafar el son”, resumeix sobre el segon. Per això hi ha gent que treballa de nit i no pot posar-se immediatament a dormir quan torna a casa.
La llum, l’estrès i la calor són factors que frenen una bona regulació dels ritmes vitals que permeten descansar les persones a la nit, però hi ha remeis que poden funcionar. L’absència de pantalles abans de dormir pot ajudar a controlar els efectes negatius d’un excés de llum; desconnectar de la feina i relaxar-se és útil per controlar el cortisol (l’hormona de l’estrès); i aclimatar l’habitació o no fer esport de nit (la temperatura puja perquè els músculs alliberen calor) ajuda a regular la temperatura.
En èpoques de calor, també es pot mirar de controlar la calor amb una dutxa d’aigua tèbia, un ventilador o instal·lant aire condicionat a l’habitació. “Més enllà de calor i llum, el que el nostre cos necessita és comoditat i això depèn molt de cadascú. El més important és que, fem el que fem, tinguem una sensació de confort abans d’anar a dormir”, conclou l’expert.
Els metges insisteixen en la particularitat de les persones, diferent les unes de les altres. En aquest sentit, hi ha altres factors menys lligats a la comoditat que també poden incidir en la gestió del son, com ara el control d’allò que els professionals coneixen com a “pressió del son”. La necessitat de dormir va acumulant-se durant el dia –similar al que passa amb la gana– i pren forma a la nit. “Aquest és el motiu pel qual no és recomanable fer becaines en períodes d’insomni”, apuntala l’expert.
La falta de son no afecta totes les ciutats per igual
L’estudi de Climate Change apunta que la pèrdua de son relacionada amb el canvi climàtic ha augmentat des de principis dels anys setanta i s’ha duplicat. “A principis dels anys setanta, els habitants de la ciutat mitjana que vam analitzar perdien unes 46 hores de son a l’any a causa de la calor nocturna. A la dècada del 2020, això va augmentar a unes 50 hores, i el canvi climàtic representa una part més gran d’aquesta càrrega”, explica l’informe.
Ara bé, la calor no afecta de la mateixa forma tots els territoris. El cos necessita evaporar la suor per refrigerar-se i, en territoris humits, per exemple, aquest procés és més lent. Les ciutats amb pèrdues de son més grans són a l’Orient Mitjà. L’informe estima que els habitants de les ciutats de l’Aràbia Saudita, Oman i els Emirats Àrabs han perdut entre 55 i 87 hores de son anualment, l’equivalent a uns deu nits. Les persones del sud de l’índia i voltants han perdut entre 78 i 91 hores de son a l’any i països africans com el Níger o Burkina Faso, unes 65.
A l’altre extrem, ciutats del nord de Rússia, Suècia o Noruega quantifiquen la pèrdua al voltant de les 16-20 hores. Les 39 hores de penalització que suma Barcelona s’aproximen a les 42 de València –ciutat també analitzada en l’estudi– i a les 40 de Sevilla. Els ciutadans d’altres ciutats pròximes com Marsella també han patit una pèrdua de 40 hores setmanals. En canvi, Lió (27) i París (25) s’aproximen més a les xifres de les ciutats nord-europees.
