“Vam passar i estem passant un veritable infern”. Així descriu un dels cinc agents dels Mossos d’Esquadra denunciants, en conversa amb El Món, els fets que portaran al banc dels acusats dos sergents i un inspector de la policia de la Generalitat de l’Àrea Regional dels Recursos Operatius (ARRO), antiavalots, del Camp de Tarragona. Els tres comandaments s’hi juguen en total 84 anys de presó i una indemnització per responsabilitat civil que s’enfila a 156.000 euros, per diversos delictes. Tot arran de l’assetjament laboral i personal que els denunciants asseguren que van patir des de finals de l’any 2008 fins ben bé el 2013. El judici se celebrarà del 12 al 14 de juny a la secció quarta de l’Audiència de Tarragona, després d’una llarga i intensa instrucció.
De fet, el jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona –que va dirigir la investigació– va obrir el judici oral ja l’any 2018, però els serveis jurídics del departament d’Interior van recórrer la decisió. L’Audiència de Tarragona va donar la raó al jutge i va dictar una interlocutòria amb què ratificava les raons del jutge i afirmava que hi havia prou indicis d’assetjament laboral per portar a judici els denunciats. Les víctimes, però, lamenten que no han tingut mai l’empara o el suport ni de la Prefectura del cos ni de la conselleria d’Interior. Així mateix, retreuen al departament que hagi abonat la fiança dels tres comandaments, que s’enfila a 85.124 euros, mentre que els cinc mossos que es consideren víctimes del cas s’han hagut de pagar fins i tot els metges i només els ha fet costat el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC). Els denunciants també posen la lupa en l’actuació de la Divisió d’Afers Interns.
Diversos delictes des del 2008
Els cinc mossos denunciants entenen que la situació d’assetjament i els fets que van viure constitueixen delictes de lesions psíquiques, contra la integritat moral, contra els drets dels treballadors, lesions i falsedat en document públic. Uns delictes materialitzats en un constant assetjament laboral amb un continuat tracte degradant i vexatori, que no només va obligar els agents afectats a sotmetre’s a llargs tractaments mèdics, sinó que els ha portat a haver d’abandonar la unitat d’ordre públic. De fet, algun dels agents ha estat canviat d’unitat i ha estat condecorat pels seus serveis. En resum, demanen 20 anys de presó per a cadascun dels dos sergents i 44 anys a l’inspector en cap de l’ARRO.
Segons el sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, l’inici dels fets es remunta al 29 de desembre de 2008, quan un dels sergents acusats hauria proposat que les hores extraordinàries destinades a un equip de l’ARRO només se les quedés un caporal. Una oferta que el caporal va rebutjar, cosa que va ser entesa com un “desaire” per part del sergent, que va decidir excloure’l, segons l’escrit d’acusació, del seu grup d’afins i, per tant, amb pèrdua de prebendes econòmiques. En aquest ambient enrarit, es va produir una actuació que va acabar de fer esclatar la tropa de l’ARRO de Tarragona, una manifestació de pagesos.
Una protesta sense responsables policials
El segon episodi que va fer saltar guspires dins l’ARRO es va registrar el 24 d’octubre del 2009, durant una manifestació convocada pel sindicat agrari Unió de Pagesos. Una protesta que va acabar amb greus incidents d’ordre públic davant la seu dels serveis territorials de la conselleria d’Agricultura a Reus. En aquella actuació van acabar lesionats els agents de dues unitats Tropic –el nom amb què bategen els grups integrats en una furgoneta de l’ARRO– i els aldarulls van acabar als jutjats. Una situació que va esperonar els agents del cas a celebrar una reunió amb el llavors cap de la regió policial del Camp de Tarragona, Jaume Giné, per “traslladar-li les errades de planificació” i “l’absència del sergent ara encausat” com a responsable de l’operatiu. La reunió es va produir el novembre del 2009.
En aquella trobada també hi havia l’inspector encausat, responsable de l’ARRO, i diversos comandaments que es van desplaçar des del complex Egara, la seu central del cos, a Sabadell. La trobada va servir, segons recull l’escrit d’acusació, per “evidenciar manifestos errors de planificació que van redundar en les greus lesions patides per la pràctica totalitat dels agents actuants, donat que eren notablement inferiors en nombre i una mica més i acaben linxats”. Aquesta reunió va ser la clau de volta d’una situació que ja era tensa des de finals del 2008. A partir d’aquell moment, segons els denunciants, els tres comandaments ara encausats comencen a practicar “arbitrarietats” contra ells de manera desacomplexada.
Ni hores extres, ni folres polars, ni permisos: els aneguets lletjos de l’ARRO
L’escrit de conclusions provisionals del cas dels agents inclou tots els greuges que van començar a patir a partir del novembre del 2009 fins al 2013. D’entrada, els van ser retirades les assignacions per hores extraordinàries, un fet que va provocar una investigació sindical i una denúncia a la inspecció de treball, en constatar que les hores només es repartien entre els “afins dels tres comandaments”. L’actitud de setge i fustigació va anar in crescendo fins al punt que els comandaments insultaven o faltaven al respecte públicament als ara denunciants. A més d’un seguiment “detallat” o d’enviar-los a fer tasques que no els corresponen, com ara fer el manteniment mecànic de les furgonetes. La conducta d’assetjament, que s’arriba a qualificar de “denigrant i vexatòria” en la denúncia, hauria inclòs “humiliacions dels denunciants davant dels seus companys”. “Havien de ser els aneguets lletjos de l’ARRO”, explica el seu advocat.
Així, la prova documental i testifical aportada en la instrucció indica que els denegaven constantment els permisos per a afers propis, que hi havia “intransigència respecte als exercicis físics en funció de les seqüeles que cada agent arrossegava” i que es van produir “canvis sobtats en l’avaluació del rendiment anual, que permet o no cobrar cada any un plus de 280 euros“. Un dels agents, tip de la situació, va elaborar una nota informativa denunciant l’assetjament –un comunicat intern als comandaments– i com a represàlia va ser canviat de destí.
En aquesta deriva, els comandaments van arribar a prohibir-los l’ús del folre polar en les actuacions de vigilància i protecció a la intempèrie, com era el cas dels partits de futbol del Nàstic de Tarragona, de manera que van provocar baixes per forts constipats i galipàndries. Uns fets que els denunciants consideren de “caràcter pervers i malintencionat”. En els greuges també s’inclouen avisos i advertències quan els agents anaven al lavabo o bé fer-los fora de les reunions conegudes com a brífings, que es fan després d’una actuació, perquè els agents no rebessin la felicitació. Continuarà.
2 